cooperació

Repensar la cultura europea

Anne-Marie Autissier | Éditions de l’attribut

Una Europa rica i diversa culturalment ha sigut raptada lentament pel Zeus de la globalització i el neoliberalisme.I ara, més que mai, cal reinventar la relació d’Europa amb la cultura. Tots els ponts construïts i els murs derruïts, ara s’aixequen davant la incapacitat de gestionar els conflictes del nou segle amb els principis dels quals sempre havia fet bandera. Ens trobem davant una Europa que caldria repensar, i hauria d’apostar més que mai per la cooperació cultural i una consciència inclusiva, que podria ajudar a la resolució dels conflictes actuals.

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

La xarxa EUNIC i la UE signen un acord per ampliar la seva cooperació en projectes culturals

La Unió Europea i la xarxa EUNIC (‘EU National Institutes for Culture’) han fet un pas endavant significatiu per millorar les estratègies de cooperació en projectes d’àmbit cultural.

El passat 16 de maig, ambdues organitzacions van signar un acord amb els principis, valors i objectius a aconseguir, així com les àrees principals de cooperació, junt amb els aspectes pràctics per a implementar-lo.

La cooperació cultural amb els països membres en qüestió s’enfoca en les tres àrees temàtiques següents:

Cultura i discapacitat a Àsia i Europa

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

En el debat sobre les polítiques culturals locals, un dels temes més recurrents en els darrers temps és el de la transversalitat. Amb aquest concepte tan genèric es pretén posar damunt de la taula la necessitat de posar en relació l’acció cultural dels municipis i la resta de polítiques públiques que impulsen els ens locals. La idea és que les polítiques culturals i artístiques també han de tenir l’objectiu d’incidir en aspectes com la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la planificació urbana. Una de les sinergies més evidents que tenen les polítiques culturals en entorns rurals en un país com el nostre és amb el turisme d’arrel cultural i amb l’economia relacionada amb el món de la gastronomia. Aquesta nova manera de fer pot implicar polítiques molt més eficients i requereix canviar la manera de treballar, tant interna com externa, per part de les administracions públiques.

Xarxes culturals per al patrimoni migratori i el diàleg intercultural a Europa

Perla Innocenti | Ashgate

Aquest llibre presenta els resultats d’una investigació sobre xarxes culturals que donen suport a la preservació i difusió del patrimoni migratori i fomenten el diàleg intercultural a Europa. L’estudi mostra el potencial d'aquestes xarxes per definir pràctiques, polítiques i orientacions innovadores per fer front als reptes i oportunitats de la globalització i construir una Europa més inclusiva en una època de gran mobilitat migratòria. El treball explora diverses tipologies de xarxes i partenariats en matèria d’estudis, gestió i recerca en patrimoni cultural, antropologia, sociologia, biblioteques i ciències de la informació.

Recomanacions per a les polítiques locals i regionals en matèria d’indústries creatives

Interreg Europa

Podeu consultar els informes d’anàlisi i recomanacions sobre indústries creatives i culturals (ICC) que es van presentar en les jornades que va organitzar el programa Interreg el passat mes de desembre a Bolònia per reflexionar sobre cooperació interregional, presentar experiències i projectes i informar sobre les principals tendències.

El valor de les arts i la cultura per al desenvolupament regional des d’una perspectiva escandinava

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.