connectivitat

Els Museus i la seva capacitat d’impacte a les ciutats i les xarxes internacionals

Gail Dexter Lord, Ngaire Blankenberg |The AAM Press

A partir del concepte soft power aplicat a les ciutats i als museus, aquest llibre busca esdevenir eina de reflexió per a professionals del món dels museus i administradors que vulguin fer dels museus institucions pròsperes i sostenibles en el futur, així com obrir els ulls als governs de les ciutats i urbanistes davant les possibilitats que pot aportar la seva aliança amb els museus.

Xarxes digitals, xarxes ciutadanes

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Virtuts i virtualitats en el món digital

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Noves fronteres entre espais físics i virtuals

La gestió municipal de la cultura està lligada a una realitat física i a uns imperatius legals determinats. Malgrat tot, el món virtual que s’ha desplegat des de finals del segle passat conviu amb el del nostre dia a dia basat en el territori i la dimensió física, hi dialoga i alhora fa el seu camí, inexorable, en inventar-se noves maneres de fer i de connectar-nos.

See video
See video

Jordi Colomer. New Game


<img data-cke-saved-src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" '="" width="420" height="316" alt="Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat">
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Apunts sobre la virtualitat de la cultura

“El públic s’ha d’entendre com a matèria primera”, afirmava recentment Carles Guerra, nou director de la Fundació Tàpies. I afegia: “La producció d’idees és col·lectiva i (la institució) s’ha d’entendre com un plató, com una oportunitat de produir quelcom amb el públic”. En termes semblants s’expressava Ferran Barenblit, nou responsable del MACBA: “Pensar en la institució cultural com a generadora de productes per a consumidors és donar-nos per perduts (...). El ciutadà vindrà si se sent emocionalment lligat amb la institució. (Cal) crear microcomunitats. Si parles a tothom, no parles a ningú. Has de parlar a cada persona que entra i crear relacions afectives”.

Jordi Colomer. La escultura...


<img data-cke-saved-src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" '="" width="420" height="316" alt="Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat">
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

El tercer espai de la cultura

L’artista multimèdia nord-americà Randall Packer va ser pioner en representar la fusió de l’espai físic (primer espai) amb el virtual (segon espai), en un mateix lloc que pot ser habitat en xarxa per usuaris remots, simultàniament o de forma asíncrona. En aquesta nova dimensió se l’anomena el tercer espai. El concepte d'hibridació dels espais físics i virtuals, es dóna a partir que els participants en el tercer espai, estan essencialment en espais físics remots, i fa referència a una dimensió social etèria, tecnològica i connectada: la comunitat compartida. Es tracta d’ un espai on es desdibuixa la noció d’allò que és real i allò que és virtual, segurament perquè la importància no és l’espai en si, sinó el contingut, o el fet d‘allò que està succeint en un moment concret.

Lògiques de la relació cultura-societat en l’era digital

En aquestes alçades no es cap sorpresa afirmar que Internet ha sigut la clau que ens ha obert la porta al s. XXI. Una clau que ha trastocat quasi tots els estrats de la nostra societat, no només en l’àmbit comunicatiu, sinó també productiu o organitzatiu, entre d’altres... Ens veiem resignificant cada dia paraules com política, oci, relacions, intimitat, amistat , llibertat, afecte... i ho  fem amb una velocitat i capacitat d’acceptació insòlita a la història de l’ésser humà. Els grans invents de la nostra història com la impremta, la penicil·lina o la bombeta han fet girar la roda del progrés (d’un cert progrés), acompanyant avenços i transformacions socials que normalment hem llegit com a positives. Internet és i serà un d’aquests avenços dels quals parlaran els llibres d’història. Molt del que diran, si més no la part que interessa destacar en aquest text, dependrà de la nostra capacitat com a societat d’empoderar-se de les eines, entenent les seves lògiques per construir una societat més equitativa i igualitària.

Digitalització i polítiques culturals locals: picant pedra al ciberespai

TIC_C

Fa ja uns quants anys quan l’acrònim TIC feia encara forrolla, vaig plantejar la necessitat i pertinença d’afegir-hi una “C”, de forma que calia passar a parlar obertament de tecnologies de la informació, la comunicació i la cultura.  Val a dir que es va tractar d’un intent maldestre, que no va anar acompanyat del corresponent hastag i per més inri, es va camuflar publicat en una revista en paper sense la corresponent versió en línia[1]

En l’article en qüestió es refermaven una sèrie d’arguments que ja s’havien formulat tímidament ja al 2004: les TIC tindran un impacte brutal en la cultura; un impacte que pot deixar desubicat el sector cultural públic, i molt especialment, el local;  les polítiques culturals locals són per natura territorialitzades i per contra la cultura digital transita per un ecosistema virtual, per tant s’havia de propiciar una transició cap a unes polítiques culturals locals que contemplessin sense complexos aquesta nova dimensió.