competències

Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.

Choreographing our Future. Strategies for supporting next generation arts practice

Shannon Litzenberger ׀ Metcalf Foundation

Aquest informe explora les competències clau que ha de desenvolupar qualsevol artista, patrocinador o empresa cultural a l’hora d’activar projectes artístics que aportin continguts innovadors, que connectin millor amb els públics i desenvolupin estratègies de mobilització de recursos més eficaces. L’informe també reflexiona sobre la relació entre el finançament de les arts i la pràctica artística al Canadà i planteja quins models de treball són més propicis per a la creació, la producció i la distribució artística; quines aliances poden treure millor partit dels recursos del sector, o com els artistes i les organitzacions poden crear més valor per a les comunitats i els públics.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Construint sinergies entre educació i cultura

Es tracta d’una iniciativa promoguda de forma conjunta per la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l'aprenentatge permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) organitzacions que comparteixen objectius en els àmbits de l’educació i la cultura, com ara l'ampliació de l'accés a la cultura i l'educació, fomentar la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

La Comissió Europea ha presentat la Comunicació 669 "Un nou concepte d’educació: invertir en competències  aconseguir millors resultats socioeconòmics"que estableix directrius de l’estratègia educativa als estats de la UE amb l’horitzó 2020. Amb aquesta Comunicació es presenta una oportunitat per aprofundir la relació entre educació i cultura,  destacant el paper fonamental de la cultura en l'ampliació de l'accés a l'educació permanent, i en particular per als grups més desfavorits.

El Retorn social de les polítiques culturals

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.

Everyday innovators : developing innovative work organisation practices in the cultural sector in Europe

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.