avaluació

ES:evaluación FR:évaluation EN: evaluation,appraisal

Anuari d'Estadístiques Culturals 2013

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2013 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura va aportar al llarg del 2011 un 2,7% al PIB espanyol,  i un 3,5 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és superior al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%),  al de la indústria química (1,1%) i al de les telecomunicacions (1,8%).

Ex-post evaluation of 2012 European capitals of culture

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

Políticas culturales: ¿qué medimos? ¿cómo evaluamos?

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d’avaluació

Jaume Blasco Julià | Ivàlua, Institut Català d'Avaluació de les Polítiques Públiques

Aquesta guia presenta conceptes, criteris i recursos per valorar l’oportunitat i la viabilitat de l’avaluació d’una intervenció pública, en funció d’una anàlisi dels seus condicionants, requeriments i utilitat prevista, i també per guiar el primer pas en el disseny d’una avaluació: la formulació de les preguntes d’avaluació.

Guía para la evaluación de las políticas culturales locales

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

L'Avaluació de les polítiques públiques culturals : estudi empíric a l'administració local

Milagros Gascó Hernández  | Escola d'Administració Pública de Catalunya

Aquest estudi empíric s'estructura en quatre parts: la primera fixa el concepte d'avaluació de polítiques públiques; la segona explica l'objectiu d'aquesta avaluació; la tercera exposa els resultats i la quarta formula algunes propostes concretes de millora de la política cultural de la ciutat en general i de cada un dels programes en particular. 

Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.