avaluació

ES:evaluación FR:évaluation EN: evaluation,appraisal

Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Value and culture: an economic framework

Corey Allan, Arthur Grimes, Suzi Kerr | Motu Economic and Public Policy Research

Aquest informe analitza, des d’un punt de vista economicista, el concepte de valor en el context cultural. Els autors desenvolupen un quadre d’anàlisi econòmic i debaten sobre les millors tècniques per avaluar-los. També es pregunten per què alguns resultats reals sobre la producció de serveis culturals i patrimonials no es poden considerar òptims des d’un punt de vista econòmic. L’objectiu és esbossar un marc de treball que pugui ajudar els responsables polítics del sector cultural a intervenir de manera més rendible.

Cultural Indicators - Measuring Impact on Culture

Creative Communities Network (CCN) | Local Government Association (LGA) of South Australia

To develop a paper which demonstrates the case for the use of cultural indicators by SA Councils and includes an exploration of what cultural indicators are currently being used by Local Government and other relevant sectors.

Impactrimonio tecnologías de la información aplicadas a la valoración del impacto económico de la cultura

Pau Rausell-Köster, Vicente Coll-Serrano, Raúl Abeledo-Sanchis, Francisco Marco-Serrano, | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.(2013). p. 309-314

Resumen Se propone un servicio de información, Impactrimonio, que evalúa el impacto económico que un museo, biblioteca, festival o elemento patrimonial genera sobre el territorio. A partir de la información contenida en las tablas input-output y los datos proporcionados por el propio usuario a través de cuestionarios, Impactrimonio estima los efectos directos, indirectos e inducidos para cuantificar el impacto. Se describen los principales elementos que configuran la arquitectura y la interfaz  del sistema.

Barcelona, Metròpoli Creativa Informe i mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona

JoanTrullén, Rafa Boix, Vittorio Galletto, l Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

L’estudi «Barcelona, metròpoli creativa» és una actualització de les medicions i diagnosis principals sobre l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació a la ciutat de Barcelona, amb dues novetats significatives:

• en primer lloc, la inclusió de l’apartat d’economia creativa, amb medicions de les indústries creatives i la classe creativa a Barcelona.

• la segona novetat són els Mapes Urbans de Coneixement i Innovació (MUCI), que per primera vegada integren una visió espacial detallada i  exhaustiva de la localització de l’economia del coneixement, lesTIC, la innovació i les indústries creatives a la ciutat.

Indicadors per mesurar els beneficis socials de la cultura

Aquest número d’Arts Research Monitor analitza diversos informes nacionals i internacionals recents que proporcionen indicadors de benestar social i cultural. Els dos primers informes examinen els índexs que mesuren la vitalitat de les arts i la cultura als Estats Units i a Austràlia des d’un punt de vista cultural, financer, social, participatiu i de competitivitat. Els dos informes següents estudien de quina manera contemplen la cultura dos índexs internacionals de progrés i benestar social.

Culturefighter. Avaluació dels impactes de projectes i iniciatives culturals a ciutats europees

Culturefighter és un base de dades que mesura i avalua els impactes de iniciatives, projectes i indústries creatives a les ciutats Es tracta d’una iniciativa de Partizanfilm, una companyia audiovisual independent, ubicada a la ciutat eslovaca de Košice.

A partir d’entrevistes en profunditat a responsables dels projectes, activistes, investigadors i responsables polítics que han intervingut en cada cas concret, Culturefigter porporciona amplia informació textual, audio i video sobre els aspectes següents:

«Popular music and cultural policy» International journal of cultural policy Vol.19, Iss.3, 2013

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

Beyond the “Toolkit Approach”: Arts Impact Evaluation Research and the Realities of Cultural Policy-Making

Eleonora Belfiore, Oliver Bennett
Journal for Cultural Research
Vol. 14, Iss. 2, 2010 p. 121-142

This article presents a reflection on the possibility and potential advantages of the development of a humanities-based approach to assessing the impact of the arts, which attempts to move away from a paradigm of evaluation based on a one-size-fits-all model usually reliant on empirical methodologies borrowed from the social sciences.