avaluació

ES:evaluación FR:évaluation EN: evaluation,appraisal

Avaluació estratègica Model teòric i aplicació

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

Jornada Avaluació Estratègica. Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?

L’avaluació dels serveis que s’ofereixen al ciutadà esdevé una necessitat i, alhora, una prioritat per als gestors dels fons públics. L’àmbit de la cultura no n’és aliè: eficàcia, eficiència i retorn social són igualment exigibles en referència a les polítiques culturals que es dissenyen i a les institucions i equipaments que les porten a terme. 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts us invita a la jornada “AVALUACIÓ ESTRATÈGICA: Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?” que té com a objectiu reflexionar sobre el paper de l'avaluació externa d'equipaments culturals. Durant la jornada es presentarà el model d’avaluació que el CoNCA ha dissenyat pensant en els equipaments nacionals de Catalunya i també comptarem amb la participació del sr. Ian Gilhespy, especialista en l’ús d’indicadors de rendiment en organitzacions culturals i professor titular de la Universitat St Mark i St John de Plymouth

Estadístiques de festivals: conceptes clau i pràctiques actuals

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

Segons aquest manual, els festivals són un bon aparador de cultura i creativitat i pedra angular d’algunes estratègies de desenvolupament econòmic i atracció turística, però alerta que encara no s’han acabat de desenvolupar les eines adequades per mesurar l’impacte real dels festivals. El manual vol contribuir a omplir aquest buit i descriu els aspectes teòrics, conceptuals i pràctics que es fan servir en aquests moments per avaluar-ne l'impacte . Presenta els millors processos i metodologies per a la recollida de dades i proporciona un conjunt de recomanacions útils  per als organitzadors i organismes públics (estatals i/o locals) implicats en la celebració de festivals.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2014

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2014 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.2224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a  26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

El sector cultural, durant el  2013, va donar feina a 485,3 mil persones, fet que suposa un augment de 27.700 treballadors (6%) respecte el 2012, però disminueix un 14% respecte a l’any 2008. 

Propuesta metodológica para el diseño de un sistema de indicadores culturales local basado en la planificación estratégica

Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco, Luis Vila-Lladosa | Política y Sociedad. Vol 51, No 2 (2014)

En este trabajo se presenta una propuesta metodológica para el diseño de un Sistema de Indicadores Culturales locales que toma como marco de referencia las Estadísticas Culturales de la UNESCO y la Agenda 21 de la Cultura. El Sistema de Indicadores que se propone queda configurado -en función de los objetivos perseguidos, los indicadores culturales requeridos y los usuarios involucrados- en un Sistema Básico y un Sistema Estratégico, y posibilita el seguimiento y evaluación del desempeño de la política cultural local.

Bibliografia per millorar el disseny d’exposicions i la comunicació amb els visitants

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Per dissenyar un recorregut expositiu cal dominar els continguts científics però també conèixer en profunditat el comportament dels públics. El recorregut ha de ser resultat d’un equilibri subtil entre el discurs i la representació en l’espai de les temàtiques de l’exposició. S’ha de dissenyar un escenari amb dispositius museogràfics i elements escenogràfics que ofereixin als visitants una veritable experiència de visita.

Aquesta bibliografia comentada presenta uns 200 ítems entre llibres, articles de revista, organismes i recursos en línia amb experiencies, reflexions i casos pràctics sobre el disseny, confecció i avaluació d’exposicions. Aporta també elements d’anàlisi i metodologies per a un millor coneixement del comportament dels visitants.

Avaluació estratègica del Grup Consorci de l’Auditori i l’Orquestra

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va presentar ahir dimarts 22 de juliol l'Avaluació Estratègica de L'Auditori, un informe que es basa en el seu funcionament durant els anys 2010, 2011 i 2012. La principal recomanació de l'ens públic és que es camini cap a la integració dels diversos equipaments i serveis culturals vinculats a la institució (L'Auditori, OBC, BMB i Museu de la Música) i que estableix una "col·laboració permanent més gran" amb l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC),  i defineix com a necessària la redacció d'un manual de qualitat amb tots els processos que es desenvolupen al centre. 

Nous models per a mesurar la participació artística i cultural als municipis

Katya Johanson, Hilary Glow, Anne Kershaw | Poetics, volume 43, April 2014

Article on s’hi examina com es mesura la participació artística i cultural a escala local. Segons l’estudi, que es planteja a partir de l’anàlisi de les polítiques culturals en quatre municipis concrets, existeix la percepció generalitzada que la participació és un bé públic i un fet positiu per a les comunitats però que no hi ha un acord consensuat sobre el que vol dir exactament el fet participatiu. Per a les autores, aquesta manca de definició no és negativa perquè consideren que tant la participació com el sistema d’indicadors emprats per avaluar-la s’han d’adaptar a la realitat de cada context concret. En aquest sentit, afirmen que  sistema estàndard de mesura i avaluació no pot respondre de manera adequada a les necessitats concretes de cada lloc.

Com mesurar el valor de la cultura: tendències nacionals

Cultural trends ׀ Carol Scott (coord.)

Número especial que analitza com mesuren països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i el Regne Unit el concepte de valor cultural. S’hi comparen els sistemes de mesura i avaluació implementats per cada país i n’assenyalen les similituds i les diferències. Mentre que els models aplicats per Austràlia i Nova Zelanda posen l’èmfasi en els beneficis socials i identitaris de la cultura, el Canadà incideix en el seu valor econòmic. El sistema adoptat pel Regne Unit va més enllà i avalua no només les activitats promogudes des del sector públic sinó que incorpora també activitats promogudes des del sectors empresarials, amateurs i del tercer sector. Aquest model té molt en compte, a part de les externalitats socials i econòmiques, els beneficis que la cultura genera en les persones. En tots els casos s’assenyala que la cultura pot aportar tant a les societats com als individus uns beneficis que no es poden aconseguir a través de cap altre via. Tots els autors remarquen la importància de facilitar una comprensió clara del veritable significat i valor únic de la cultura.

La modernización de la gestión pública de la cultura. Los equipamientos culturales de las comunidades de Cataluña y Madrid

Juan Arturo Rubio Arostegui; Joaquim Rius Ulldemolins | Revista Gestión y Análisis de Políticas Públicas nº 8, julio-diciembre 2012

Resumen:  En el marco de la actual reducción de los presupuestos públicos dedicados a cultura, ha surgido el debate en torno a la necesidad de aumentar la sostenibilidad de los equipamientos culturales. No obstante, los autores plantean que ello requiere una modernización del modelo de gestión de los equipamientos culturales: la agencialización, la contractualización de las relaciones entre las administraciones públicas y los equipamientos culturales y la evaluación de sus resultados e impactos.