arts escèniques

ReAccionar les Humanitats

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

Art i Part

Un documental sobre creació comunitària dins el programa Barcelona districte cultural.

El documental "Art i part", emès al 33, va ser ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig i repassa el procés de creació que veïns i artistes van viure en tres dels cinc barris que van protagonitzar la primera edició del projecte "ART i PART": el Poblenou, Sant Andreu i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

La ciència al focus

La majoria de coneixements sobre ciència de ben segur que els hem après a l'escola, amb els llibres de text i les explicacions del professorat. Però potser altres coneixements els hem adquirit d'una manera més lliure, amb la lectura d'una novel·la o veient un programa educatiu de televisió. Però no hi ha res com l'experiència que dispara una experiència en directe, on s'estreny la distància entre el pati de butaques i l'escenari, com qui veu un espectacle de màgia, descobrint amb els focus de l'escena la màgia de la ciència.

'Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida'

La gent no s'adona del poder que té. Ni la gent, ni la mateixa poesia, ni probablement la cultura.

Un 19 de gener de 1919, demà farà un segle, naixia a Barcelona l'autor de la frase que titula aquest post, Joan Brossa i Cuervo, autor d'aquestes cites i de tants altres rastres que podem trobar i que ens son familiars. Aquest 2019 celebrem l'Any Brossa, per commemorar el centenari del naixement d'aquest artista que treballava la poesia de manera transversal, en totes les seves formes, per fer-la universal i no deixar ningú indiferent. Us sonen?

V JORNADES DE DIRECCIÓ. Una trobada amb... Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo

Arriba la V edició de les JORNADES DE DIRECCIÓ, una trobada amb professionals de reconegut prestigi que exposaran la seva visió sobre l’ofici de dirigir. Trajectòries i experiències contrastades i una mirada particular sobre gèneres i autories que han abordat des de la seva mirada particular.

Enguany ens acompanyaran Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo:

- La forma de l’actuació contemporània, a càrrec de Rosario Ruiz.

La mirada sensible de l'educació per Carlos Marquerie

Entrevista a Carlos Marquerie, dramaturg, director d'escena, pintor, escenògraf i il·luminador.
 

Depende mucho de como tu mires las cosas para que tengas una relación con lo que te rodea de una forma sensible
 

Play video
1

Educar o no educar, aquesta és la qüestió?

El teatre és un camí d’aprenentatges des de l'antiguitat clàssica, gràcies a l’impacte de la catarsi. És així com els drames que articulaven els actors ajudaven a purificar i encarar els propis dels espectadors. La tragèdia, com va definir Aristòtil és la "representació d'una acció memorable i perfecta, de magnitud competent, recitant cadascuna de les parts, per si separadament; i que no per manera de narració sinó movent la compassió i el terror, disposa a la moderació d'aquestes passions "[i]  

Ficcions que funcionaven, i funcionen, com una vacuna per a les passions de la vida mateixa.
 

El teatre és una mentida preciosa, i acaba sent més veritat que moltes altres coses.[ii]

Turistes vingueren...

Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

El censor que portem dins

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.