art

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut per quedar-s’hi

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

Desxifrar el cosmos, celebrar la vida: la ciència i l'art com a dues vies d'aproximació a la transcendència

1. Art i ciència: dues armes per a una sola veritat


El dubte, el misteri i la por que ens acompanyen des de l’adveniment de la consciència del ser en una realitat que sobrepassa les coordenades del que comprenem, han forjat l’afany que ens defineix: el de cercar un ordenament del món; el d'intuir o, simplement, anhelar alguna transcendència; o el de celebrar i comunicar la intel·ligibilitat de la natura o la vastitud i la nuesa existencial que ens aclapara. Jorge Wagensberg, a l'assaig Ideas sobre la complejidad del mundo, ens ho constata amb aquestes paraules: El origen y objeto de todo conocimiento no está en ningún tipo de satisfacción, está en reducir el miedo, el miedo a existir (Wagensberg, 2007) (1).

Arte y ciencia: preguntarse acerca del mundo

Arte y ciencia son dos ámbitos que se asocian hoy en día con destacable interés. Una cultura contemporánea híbrida, variable y en flujo permite preguntarnos acerca del lugar en el que ambas disciplinas se cruzan y se encuentran. Un marco común que nos invita a pensar más allá de las teorías y modelos actuales, y fijar la vista en los procesos de creatividad, innovación y cooperación interdisciplinar.

La divulgación como mediación

Hemos creado una serie de fronteras para delimitar las diferentes formas de conocimiento. Estereotípicamente las agrupamos en ciencias y humanidades, o tal y como las llamó C.P. Snow, las dos culturas. Estas fronteras nos resultan útiles a la hora de organizar los saberes, compartirlos, enseñarlos, demarcar tareas profesionales, etc.

Noves maneres d’experimentar l’art: la realitat augmentada al museu

Us imagineu la marquesa Luisa Casati, nascuda al segle XIX, fent-se una foto amb un iphone?

Els visitants de l’Art Gallery of Ontario de Toronto (AGO) en tenen l’oportunitat, fins al mes de desembre. Poden gaudir de les col·leccions d’art canadenc i europeu que s’hi exposen d’una manera molt especial amb ReBlink, una app per a mòbils i tauletes que permet una experiència de realitat augmentada en què els protagonistes dels quadres cobren vida i adopten actituds pròpies del segle XXI.

El bioart replanteja l’ètica de la ciència

Anna Dumitriu i Bobbie Farsides | Blurb

Se sol dir que alguns encerts sorgeixen de grans fracassos. En el camp de la recerca científica aquesta frase cobra sentit si pensem en els principis ètics que avui dia regeixen aquesta disciplina, perquè es van forjar arran dels judicis de Nuremberg, fa més de setanta anys, quan les atrocitats nazis van posar en evidència la manca d’estàndards i codis internacionals que regulessin la investigació amb éssers vius, i que avui dia considerem bàsics i inamovibles.

La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (1/2)

J-M. Lévy-Leblond | Hermann

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.

Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas

J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra

Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.

A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.

La setmana a Facebook : ciència, art, ciència ciutadana, museus, subvencions, humanitats i molt més

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Val molt la pena lleguir els articles!

Aquesta setmana trobareu un  bon article de Marta Tafalla que ens ajudarà a encetar el debat d'Interacció17

Aquí teniu el sumari dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre facebook i el llegiu.

Mort per obsolescència: els reptes de conservació de la cultura al segle XXI

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.