creació artística

Mediaestruch, Sabadell

NOM:  Mediaestruch

ENTITAT:  Ajuntament de Sabadell

WEB www.lestruch.cat/mediaestruch

PRESENTACIÓ: Mediaestruch, espai de consiliència i transdisciplinar

DESCRIPCIÓ: Fa mes de quinze anys l’Ajuntament de Sabadell va tornar a obrir les portes de l’antiga fàbrica de tints de Ca L’Estruch, tancada des de feia una dècada, reconvertida ara en L’Estruch, un nou espai destinat al desenvolupament de les arts en viu. L’Estruch es va concebre des del seu primer moment com un centre de suport a la creació de manera integral donant cobertura a tota la cadena de valor de la producció artística (formació, investigació, producció, exhibició i difusió) i amb una vocació transdisciplinar, proporcionant suport actiu a les diverses disciplines artístiques.

Cal Gras

NOM:  Cal Gras

ENTITAT:  Cal Gras, Art i Territori

WEB: www.calgras.cat | http://calgrasavinyo.wordpress.com/

PRESENTACIÓ: Cal Gras, centre de producció i residència d’artistes

DESCRIPCIÓ: L’Alberg de Cultura de Cal Gras es podria definir com una residència d’artistes o un centre de producció o creació ja que si bé funciona com un alberg, el seu objectiu no és el del turisme sinó l’artístic, cultural o del pensament. L’alberg és una típica casa de poble amb diversos tallers i sales adequades per al treball creatiu d’experimentació, de coneixement, de reunió, d’intercanvi, de documentació, etc. Cal Gras obre les seves portes a qualsevol persona  interessada en la cultura en general, el pensament, l’art i la convivència, així com també a qualsevol llenguatge com a mitjà d’expressió, i posa una especial cura en la interacció entre els residents i la seva relació amb el territori, tot facilitant l’intercanvi i el diàleg cultural. 

Apunts #15

  El acceso es mejor que la propiedad. Albert Cañigueral. Mosaic

L’oeuvre commune. Affaire d’art et de citoyen

El sociòleg Jean-Paul Forumentraux analitza en profunditat una iniciativa francesa molt interessant que replanteja els processos dels encàrrecs públics d’una obra i la seva realització. Es tracta de Noueaux Commanditaires, un col·lectiu de suport i mediació artística i cultural promogut per l’artista François Hers i la Fondation de France el 1991, que té per objectiu plantejar aquests encàrrecs com a veritables processos participatius que atorguin un paper actiu a la ciutadania, així com vincular la creació artística amb els problemes i inquietuds reals de la societat. La funció de Nouveaux Commanditaires és incentivar el diàleg entre els artistes, la ciutadania i els agents públics i privats implicats mitjançant l’establiment de protocols consensuats entre totes les parts.

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

En Interacció encontraréis: El arte urbano como motor renovador de la sociedad

Urban Art Foundation es una iniciativa sin fines de lucro creada por la productora de eventos Ópera & Flamenco Productions que surge como resultado del encuentro entre Óscar Martos, director-fundador de la empresa, la directora de teatro Dominique Serena Antignano y una filosofía común: el arte urbano como el motor renovador de una comunidad.

Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado)

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

La création artistique, levier d’innovation pour le développement durable?

Lorsque nous avons décidé, il y a près d’un an et demi, de mener une réflexion transversale sur le secteur, nous exprimions avant tout une conviction : la création artistique, pour laquelle nous oeuvrons quotidiennement, est une incarnation de l’innovation, une source de nouveauté à même de servir quotidiennement le développement durable, cet impératif comportemental parfois mal compris, souvent galvaudé.

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.