arquitectura

Arteplan, guia d’intervencions artístiques al territori

Le  pOlau - pôle des arts urbains

Us presentem la plataforma «Arteplan : Arts et Aménagement des territoires» (arts i ordenació del territori), una eina evolutiva i col·laborativa, la tasca principal de la qual és actualitzar els lligams entre les accions artístiques i la intervenció en el territori, i esdevenir un espai per a la reflexió per repensar aquest tipus d’accions.

Aquest lloc web, que funciona en forma de mapa-guia de pràctiques innovadores, compta actualment amb més de 300 iniciatives de tot tipus, des de referents institucionals fins a propostes acabades de sorgir. Aquestes iniciatives es classifiquen segons la seva forma de modificar el territori, ja sigui com element unificador dels actors, de relectura de l’espai, de transformació, d’obertura de nous espais de debat o el desenvolupament de mètodes alternatius d’urbanisme.


The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

Conclusions del VIII Congrés Nacional de Biblioteques Públiques

Els dies 16 i 17 de novembre es va celebrar el VIII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas al Palacio de Congresos de Toledo organitzat per la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Subdirecció General de Coordinació Bibliotecària, i va comptar amb la col·laboració de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, l’Ajuntament de Toledo i amb el suport de les comunitats autònomes, la FEMP i de fundacions i associacions professionals de biblioteques.

El futuro de los centros culturales en la Europa Creativa

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

Equipaments: per què, per a qui, com?

LaCol 

Com es decideixen quins equipaments construir? On situar-los, quina configuració tindran, quina forma? La resposta és complexa i depèn de múltiples factors: socials, polítics, tècnics, econòmics,... Nosaltres, com arquitectes, ens centrarem en aquest article en el paper que juga la nostra professió. Durant els anys de boom de construcció alguns dels nostres companys de titulació han excusat la seva participació en greus aberracions urbanístiques justificant que el seu paper era donar una simple resposta formal a un programa ja definit. L’arquitectura però no és un art independent, sinó que deu la seva raó de ser a unes necessitats humanes bàsiques. L’arquitecte, com a ciutadà però especialment com a tècnic, té la potestat de participar en la formulació del projecte des de l’inici, i si creu que no s’ajusta a la realitat, replantejar-ho.

Reflexió Estratègica del Sector de l'Arquitectura a Catalunya

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

1