accés a la informació

Ciència ciutadana en la societat del coneixement: cap a la ciberdemocràcia i més enllà

Daniel Innerarity | Paidós

Antonio Lafuente, Andoni Alonso i Joaquín Rodríguez | Cátedra

Parlar de ciència, avui dia, suposa considerar dos aspectes fonamentals del context social actual: d’una banda, les exigències de democratització del saber enteses com a demandes de participació, consens i debat públic que s’han estès en el món occidental i, de l’altra, el sorgiment paral·lel de l’anomenada «societat del coneixement», alimentat pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquests dos factors han contribuït a la profunda alteració del paradigma modern de la ciència com a disciplina autònoma i autoregulada que avança aliena als interessos de la ciutadania. Si bé la comunitat científica va haver de conquerir la seva sobirania, fa segles, per deslligar-se del control polític que limitava la recerca de veritats empíriques, actualment el coneixement científic forma part de la capacitat d’acció de tots els actors socials, els quals han de poder incidir en la presa de decisions sobre qüestions com el medi ambient, l’alimentació, les malalties o la reproducció, a més de les importants repercussions ètiques de pràctiques com el biohacking, les quals se situen en el centre de l’agenda política i l’escenari públic del segle XXI.

Informe de transparencia y buen gobierno de los museos de bellas artes y arte contemporáneo 2015

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.

Sis tendències de futur per als museus

Center for the Future of Museums (CFM)

Un any més el CFM presenta l’informe TrendsWatch 2015 amb les noves tendències i aspectes clau que els tècnics i responsables de museus han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar les seves estratègies futures. Les dades obertes, el consum ètic, la personalització de productes, serveis i experiències, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les tecnologies portables (com Google Glass) i el moviment ‘slow’ (lent) aplicat a la cultura són els sis aspectes clau detectats aquest any.

El paper de les biblioteques a la nova era de l’educació en línia

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials

Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst, Copenhagen

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen veritable coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen sobre les noves oportunitats que proporcionen les tecnologies digitals en el sector del patrimoni cultural. I com a exemple, es demana que no es consideri l’opció que tenen els visitants del perfil a facebook d’un museu o d’una exposició de compartir un entrada o clicar el botó ‘M’agrada’, com a una acció participativa real per part dels usuaris.

La Declaració de Lió

Tipus: Tema de debat

El tema més important que s'ha tractat a la Conferència WLIC 2014 de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) d’enguany ha estat La "Declaració de Lió sobre l'accés a la informació i el desenvolupament"... llegeix +