accés a la cultura

La vinculació a Catalunya entre l’espai públic i el procés de democratització cultural iniciat al segle XIX des de la base associativa
 

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic com alternativa a l’oferta cultural més aviat elitista que tenia lloc en determinats equipaments de la ciutat

L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

“El llibre és com la cullera, el martell, la roda o les tisores. Un cop s’han inventat, no es poden fer millor. El llibre ha superat la prova del temps. Potser evolucionaran els seus components, però seguirà essent el que és”

(Umberto Eco a Nadie acabará con los libros)

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)

L’educació, més enllà dels murs de l’escola

L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

Amb motiu del curs ‘La Internet de les Coses i la gestió cultural’, que va tenir lloc els dies 27 i 29 de juny al Centre d'Estudis i Recursos Culturals, hem entrevistat Xosé Pérez, un dels experts més sòlids i rellevants en aquest àmbit. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.