Estadístiques

L’educació als museus nòrdics i bàltics

Nordic Centre of Heritage Learning and Creativity (NCK) | Kulturkontakt Nord

L’informe, fruit de l’anàlisi comparativa extreta de les enquestes realitzades a directors i responsables de museus nòrdics i bàltics entre 2011 i 2014, busca obtenir una millor comprensió de la situació de les institucions museístiques en matèria pedagògica d’aquestes regions.

379 directors i responsables de museus de Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca i els Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) van respondre al qüestionari proporcionat, elaborat de forma dialogada i conjunta per les associacions de museus de cada un dels països membres.

Pla Nacional de Lectura 2012-2016. Desplegament i reptes

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb el Pla Nacional de Lectura (PNL) 2012-2016 com a teló de fons i amb l’objectiu d’avaluar-ne el seu desplegament, el primer dels documents exposa l’evolució dels principals indicadors on pretén incidir el PNL (consum lector i sector editorial), així com la presentació dels Plans d’Actuació concebuts en el sí del PNL. Al segon, es presenta una anàlisi de les principals dades de lectura de llibres recollides en les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014.

Al document de treball 'Estat d’implementació (2012-2014)' i des del punt de vista d’indicadors de consum lector, les dades obtingudes fins al moment són força optimistes.

Hàbits lectors: anàlisi quantitatiu

Victor Fernandez-Blanco, Juan Prieto-Rodriguez i Javier Suarez-Pandiello │ Association for Cultural Economics International (ACEI)

Finançat pel Programa de Cultura de la UE i amb el suport del govern espanyol, l’equip investigador autor d’aquest document presenta una anàlisi quantitativa dels hàbits lectors com a activitat d’oci i els factors que hi influeixen entre els lectors de l’estat espanyol, tot prenent com a base referencial les dades socioeconòmiques aportades per l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2010-2011.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2014

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a més de 2,6 milions de persones de la província de Barcelona (el 67,6% del total), un 8,2% més que al 2013 d’ens locals participants (66 en total), tot i que encara és un 40% inferior a la de 2009, l’any amb una participació més elevada.

Ha disminuït la participació cultural a Europa?

David Stevenson, Gitte Balling i Nanna Kann-Rasmussen | International Journal of Cultural Policy

Els autors van més enllà de l’afirmació que poden aportar les dades del darrer Eurobaròmetre en matèria de participació i de la disminució que sembla acusar a tota Europa i presenten en aquest document de treball el problema generalitzat que pateixen tots els territoris europeus en quant a representació (de la participació) i les tensions que es generen al voltant de la relació que hi ha entre el discurs institucional dominant dels governs, la seva política de subsidis estatals a organitzacions culturals i en la forma en com es recullen les dades de participació.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 148.500 persones al segon trimestre del 2015, un 3,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,8% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 80.900 homes i 67.600 dones.  xifra que mostra un decrement interanual del 2,7% en el cas de les dones i del 3,8% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un 3,9% i la no assalariada un 2,1%. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 685.100 persones, un 1,8% més que fa un any, i representa el 3,8% del total de la població ocupada.

Els hàbits musicals a Catalunya

Sergi Mosteiro, Isabel López | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Més de tres quartes parts de la població catalana escolta música de manera habitual però no tothom té els mateixos gustos musicals, l’escolta a través dels mateixos mitjans ni en el mateix format. El gènere musical més escoltat per la població catalana és el pop-rock (66,7 %), amb un perfil de seguidors heterogeni. Pel que fa a la resta de gustos musicals, es troba un patró més definit, com la música melòdica i de cantautor, on la població que l’escolta són majoritàriament dones nascudes en la dècada dels 50. El grup que més s’adapta a altres estils però, són els que escolten música clàssica,  segons dades proporcionades per les dues onades de ‘l’Enquesta de participació cultural 2013 i 2014’ realitzada pel Departament de Cultura.  

Impacte del turisme musical en l’economia del Regne Unit

UK Music

Informe que revela la gran contribució del turisme musical en l’economia d’aquest país que compta amb una important tradició musical. Segons l’estudi, entre 2011 i 2014 els beneficis econòmics  que va aportar el turisme musical van augmentar un 34%. Així, l’any 2014, els 9,5 milions de turistes que van visitar el Regne Unit per assistir a concerts i festivals van generar £3,1 bilions de despesa directa i indirecta. Aquest mateix any 2014, 38.238 llocs de treball depenien directament de la indústria turística musical, un 57% més que l’any 2012 quan  només en depenien 24.521 llocs de feina.

Enquesta Òmnibus 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya

Xavier Redondo, Mireia Buenaventura | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El català ha crescut com a llengua de consum de llibres, cinema i teatre. Segons dades de l'enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 35,4% dels catalans prefereix la llengua catalana a l'hora de llegir llibres, xifra que suposa 3,8 punts percentuals més que a la darrera onada de l'any passat. També ha augmentat el consum de llibres en castellà, que enguany és del 42,6%, que són 3,9 punts més que l'edició passada.

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.