Estadístiques

Les constants de la cultura local

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.

La vitalitat cultural de les ciutats europees

'La Cultura compta: Un enfocament empíric per mesurar la cultura i la vitalitat creativa de les ciutats europees'

Valentina Montalto,Carlos Jorge Tacao Moura, Sven Langedijk i Michaela Saisana | Cities
 

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2019

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 179,6 milers de persones en el primer trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 25,8% en el cas de les dones i un decrement del 5,1% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 7,1% i la no assalariada un 8,7%.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.

Els reptes de la cultura a les ciutats

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

Informe de resultats del Cercle de Comparació de Serveis Culturals

S’ha publicat l’informe de la quarta edició del Cercle de Comparació Intermunicipal de Serveis Culturals, un projecte que es realitza en col·laboració entre el Centre d’Estudis i Recursos Culturals, el Servei de Programació de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona i un grup de municipis de la demarcació, amb l’objectiu de recollir i analitzar informació sobre l’acció cultural d’aquests darrers. L’informe s’adreça a les Regidories i els serveis tècnics de cultura d’aquests ajuntaments i vol aportar elements per a una anàlisi global i integrada de la gestió dels serveis culturals locals orientada a facilitar la seva millora.

Una peça més en l’engranatge cap a la creació d’un nou paradigma igualitari

Salaris i pensions, oportunitats, visibilitat, reconeixement, són termes clau en el cicle vital de les persones. Però sembla ser que encara falten més informes i estudis que evidenciïn les desigualtats entre homes i dones en aquests àmbits per tal que reflecteixin que les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral son una constant en la nostra societat. I encara que els números no menteixen, també sembla ser que ni en l’àmbit privat i en l’àmbit públic s’ha trobat encara la fórmula per a dinamitar una cultura patriarcal que tenim tant arrelada en el nostre sistema i que forma part de la nostra societat. És com un virus del que no trobem la vacuna.

Un museu de capçalera, el mNACTEC

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com aparadigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador delseu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat. Així el mNACTEC ens pot il·lustrar quines son les necessitats que tenen aquests equipaments que funcionen com a nexe principal d'una xarxa específica de museus i espais patrimonials d'arreu del país.

Observar la cultura

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2018

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 170,5 milers de persones en el quart trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del 2,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual de l'11,4% en el cas de les dones i un decrement de l'11,4% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 14,4% i la no assalariada disminueix un 29,1%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 0,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.