Tercer sector

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Mapa d'Assegurances d'esdeveniments culturals

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA, filòsofs, empresa, polítiques culturals, agents públics, llibres

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

La utilització temporal dels buits urbans

M. Fernández, J. Gifreu (dir.) | Diputació de Barcelona

Aquesta obra neix de la necessitat de trobar noves formes d’utilització temporal d’espais urbans en desús i d'aprofundir en idees imaginatives per potenciar i aprofitar aquests espais. Editada per la Diputació de Barcelona, s'emmarca dins el grup de treball d’usos temporals per a espais buits, amb l'objectiu d'impulsar una reflexió transversal relacionada amb l'activació dels buits urbans, fent èmfasi en la participació ciutadana i el context legislatiu.

Arteplan, guia d’intervencions artístiques al territori

Le  pOlau - pôle des arts urbains

Us presentem la plataforma «Arteplan : Arts et Aménagement des territoires» (arts i ordenació del territori), una eina evolutiva i col·laborativa, la tasca principal de la qual és actualitzar els lligams entre les accions artístiques i la intervenció en el territori, i esdevenir un espai per a la reflexió per repensar aquest tipus d’accions.

Aquest lloc web, que funciona en forma de mapa-guia de pràctiques innovadores, compta actualment amb més de 300 iniciatives de tot tipus, des de referents institucionals fins a propostes acabades de sorgir. Aquestes iniciatives es classifiquen segons la seva forma de modificar el territori, ja sigui com element unificador dels actors, de relectura de l’espai, de transformació, d’obertura de nous espais de debat o el desenvolupament de mètodes alternatius d’urbanisme.


Apunts sobre cultura i bones pràctiques

Compromiso Empresarial | Fundación Compromiso y Transparencia

Open data, impactes i beneficis, transparència... són aspectes essencials de la gestió cultural actual. Pilar Gonzalo, membre del Departament de Comunicació del Museu Reina Sofía de Madrid i directora del ‘Foro de Cultura y Buenas Prácticas’, a més de membre de la comunitat Interacció des del 2014, reflexiona sobre aquestes i altres qüestions d’interès a la revista «Compromiso empresarial», dirigida per Esther Barrio, que des del 2005 impulsa l’intercanvi de bones pràctiques entre el sector social i l’empresa.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

Nous relats per a la cultura popular

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.

El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès

Carme Baqué ; Gemma Carbó ; Marc Francesch | Òmnium GironèsCàtedra UNESCO de Polítiques Culturals 

Partint d’unes premises teòriques, aquest estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris.