Sociologia de la cultura

INTERACCIÓ18 | Les ciències i les arts: històries compartides

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Marina Vegué i Cesc Gelabert


 

Gelabert gesticula com un cavall. El ballarí recorda a en Bonito, l'equí de Baró d'Evel i protagonista indiscutible de Bèsties que va morir l'estiu passat. La memòria per Gelabert és al cos i a la consciència, les idees es tradueixen amb el cos en un intent de compartir d'acostar-nos a una cultura comuna.

La relació entre les ciències i les arts no ha estat mai fàcil de definir: tot i tenir històries compartides i arrels culturals comunes -només cal pensar en el Renaixement on la ciència determinà la mida i envergadura de la cúpula de Brunelleschi i l'art va ser qui va atorgar-li la capacitat de meravellar amb la seva imponent bellesa- les dues disciplines han estat separades amb un mur, que a vegades compartimentava sense deixar-se veure. Fent una tria entre l'una o l'altra.

INTERACCIÓ18 | La memòria inscrita en el moviement

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Camille Decourtye i Joan Baixas


 

Si Albertí treballa amb les paraules Camille Decourtye, membre de la companyia Baró d'Evel, artista, domadora i cantant, treballa amb el moviment i amb el so sense dotar a les seves creacions d’una història lineal. No hi ha introducció, nus i desenllaç, si no parracs deconstruits que cobren sentit quan l’espectacle conclou.

INTERACCIÓ18 | Bibliografia comentada d'Interacció18


La bibliografia següent és una selecció del fons documental disponible en el Centre d’Informació i Documentació del CERC, i és complementària a tota la informació difosa per mitjà de la comunitat virtual Interacció. Consulteu-la!


 

1

INTERACCIÓ18 | Històries que creen coneixement i memòria: L’oralitat

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
 

Per seguir el viatge cal saber quin és l'origen. D'on venim? D'on neixen les històries? Qui va posar nom i paraules a la memòria primigènia? Nancy Huston, una de les grans figures del panorama intel·lectual francès, publicava l'any passat a Espanya L'espècie fabuladora (Galàxia Gutemberg), un dels seus textos més emblemàtics, la tesi del qual destaca la importància de la ficció en la vida de l'ésser humà. Per Huston els éssers humans no poden viure fora la ficció. Així, per l'escriptora els humans són aquesta espècie fabuladora que nomena a les coses en un acte màgic.

INTERACCIÓ 18 | Històries humanes: des de l’univers fins a la molècula més petita

Lliçó inaugural a tres veus:

La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge


Les històries humanes són interminables i totes ens ajuden a comprendre l’ésser des de dimensions diferents, convertint-se en una de les formes que té la humanitat per entendre i transmetre la seva complexitat. Precisament sobre aquestes volia pivotar Eulàlia Bosch, responsable de continguts de les jornades Interacció18, a l’hora de programar l’esdeveniment organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. El títol escollit? Sobre la humanitat dels humans.

Eulàlia Bosch 'Sobre la humanitat dels humans' · 10 frases

Eulàlia Bosch és escriptora i professora de filosofia, tot i que dedica la seva vida a una multitud de facetes vinculades al món de les arts. L’educació, per exemple, és també un tema del seu domini. Aquest 2018, Bosch ha sigut la responsable de continguts de les jornades Interacció 2018, en les quals es convocaven professionals del món cultural local per tal de discutir sobre el la relació entre educació i cultura. Tot sota un títol suggeridor: “La humanitat dels humans”. Destaquem 10 frases de l’entusiasta programadora:

Com penses pensar?

Si pensem en pensar, podem caure en el tòpic que ja hi ha pensadores i pensadors, hi ha la filosofia que es dedica a pensar. Però treballar el pensament crític és cosa de totes. I doncs què et penses?

Emilio Lledó. Tres apunts imprescindibles sobre educació i cultura

Emilio Lledó | Taurus

En un espai com Interacció 18, on repensem l’educació i la cultura com a àmbits inseparables de la noció d’humanitat; on parlem de les arts i les ciències, de les imatges i les paraules, dels viatges i la memòria col·lectiva i, més encara, de la igualtat i la llibertat, la figura d’Emilio Lledó (Sevilla, 1927), pensador amb una llarga trajectòria en la docència universitària que ha fet de l’educació el centre de la seva filosofia, ha de ser ben present.

En l’ideal pedagògic d’Emilio Lledó hi figuren tres conceptes, ‘cultura’, ‘política’ i ‘educació’, els quals al llarg de la seva obra han anat teixint una reflexió madura i compromesa sobre l’essència de les persones i el desenvolupament de les seves vides. Si bé l’abast d’questa reflexió és amplíssim, avui volem destacar alguns dels àmbits en què es concreta en l’obra “Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosofía” (2018), tenint en compte els debats globals i locals que caracteritzen la nostra actualitat:

  • l’educació per a la cultura de la democràcia,
  • l’educació per a tota la vida i
  • els espais de l’educació institucionalitzada.

Com sobreviure a Interacció18

Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”

Pier Paolo Pasolini | Trotta

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps. També, segurament, són maneres d’encetar converses senzilles que permeten com cap altra l’intercanvi d’idees i la reflexió afilada sobre la quotidianitat. Per tot això, i perquè Interacció 18 se centra en ‘la humanitat dels humans’, parlarem del mestre, poeta, escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini,[1] que a més de pel·lícules com Teorema (1967) i Salò o les 120 jornades de Sodoma (1975) ens va llegar obres literàries immenses com la de “Gennariello”, un petit tractat pedagògic que és un clam contra el conformisme i contra qualsevol complicitat amb el poder.[2]