Sociologia de la cultura

Globalitzar les Polítiques Culturals

Victoria Durrer [ed.] | Toby Miller [ed.] | Dave O'Brien [ed.] | Routledge

Les polítiques culturals, connecten amb altres disciplines com les ciències polítiques, l’economia cultural, la sociologia o la gestió artística. Són les polítiques que han de jugar un important paper en l’acció cultural territorial municipal, però també, encara que sovint de manera menys visible, tenen un fort impacte a escala global. De fet, aquestes polítiques són les que influeixen en les dinàmiques econòmiques, polítiques i socioculturals d’un territori, i en conseqüència, també ho fan a escala mundial.

Com avança la cultura europea? | Guia d'estadístiques culturals de l'Eurostat 2018

Eurostat | Publications Office of the European Union

Quin és el públic d'un teatre mitjà europeu? Quan es compren més llibres o quines empreses ofereixen més ocupació cultural? Son respostes que podem trobar entre les dades de l'Eurostat a través d'aquesta guia de metadades.

Hi ha cultura sense mediació?

Fanny Serain, François Vaysse, Patrice Chazottes, Elisabeth Caillet (dir.) | L’Harmattan

L’any 1995 Elisabeth Caillet, amb la col·laboració d’Évelyne Lehalle, va publicar un dels textos fundacionals de la mediació cultural. El llibre “À l’approche du Musée: La Médiation culturelle” posava els fonaments d’una disciplina incipient que emergia de la museologia. En aquella publicació, l’autora francesa traçava el recorregut històric de la relació dels museus amb el públic i desenvolupava la manera d’articular un projecte museístic a partir de la mediació. Uns vint anys després, Caillet, juntament amb Fanny Serain, François Vaysse i Patrice Chazottes, ha dirigit i presentat “La Médiation Culturelle: Cinquième roue du carrosse?”.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2018

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

INTERACCIÓ 18 | Sobre la humanitat dels humans [ Recopilatori ]

Durant tres dies d'octubre la cultura i l'educació van fer un viatge del passat al present i per tots els racons del món que ens va mostrar millor els llaços que les uneixen. Tot seguit trobareu la compilació de tot el que van donar de sí tres dies de jornades d'Interacció18 | Sobre la humanitat dels humans a través de les cròniques de la Clàudia Rius i la Neus Molina, així com tots els vídeos de les ponències i la bibliografia d'Interacció18.

Mapes i filtres de proximitat

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.

Les arts, formes de transmissió de l’intangible: Carme Solé Vendrell 'WHY' i Claudio Cavalli 'L’Eroico Manoscritto'

Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>

amb Carme Solé Vendrell



 

Carme Solé Vendrell: “Alguns monstres viuen en contes, d’altres en la vida d’un infant”

“Encara som a prop dels dies de llegir contes il·lustrats”, deia Eulàlia Bosch a l’hora de presentar la ponència de Carme Solé Vendrell a Interacció18. La il·lustradora ha publicat més de 800 llibres, alguns dels quals també ha escrit, però sobretot és coneguda per les pintures Why? que trobem penjades als balcons de Barcelona. Aquesta és la seva història.

Ballar, una necessitat humana

Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

INTERACCIÓ18 | Història de la cultura, història humana. Josep Ramoneda / Educació, vida eterna de la cultura. Marina Garcés

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT
 


 

La història de la cultura és la història humana

amb Josep Ramoneda


 

Eulàlia Bosch presenta a Josep Ramoneda des de l'oxímoron de dues identitats que poden ser contradictòries però no excloents: Ramoneda és filòsof i és periodista.

Dues professions, dues maneres d'entendre el món que van del pensament reposat de la filosofia al fet frenètic del periodisme, lligat a la velocitat i la immediatesa.

Escolta local, pensa global

La música és universal, sí. I molt probablement és una de les arts més globalitzades.

Al següent mapa però, podeu veure quina és la música local més escoltada a la plataforma Spotify, i ens permet fer-nos una idea del que s'escolta a nivell local, obviant els 'hits' del moment, que ho poden estar 'petant' a nivell mundial, que sonen igual arreu.

Que gaudiu de l'escolta!

Bon cap de setmana!