Sociologia de la cultura

Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis

'Pour en finir avec la mécroissance' reflexiona molt lúcidament sobre l’impacte positiu que les noves tecnologies digitals i audiovisuals poden tenir en el desenvolupament econòmic i cultural de la indústria, si les posem al servei de l’esperit i la ment.

La primera part del lllibre està elaborada per Bernard Stiegler. És filòsof i doctor en filosofia a l’Escola de l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, professor associat a la Universitat de Londres -Goldsmiths College i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne. Actualment és director de desenvolupament del Centre George Pompidou i director de l’Institut per la Investigació i la Innovació (IRI) del mateix Centre, també és membre co-fundador i president de l’associació Ars Industrial. Va elaborar el Pla de lectura assistida per ordinador a la Biblioteca de França.

Le Grand dégoût culturel

Alain Brossat, professor de filosofia a la Université Paris VIII – Saint Denis, fundada després del Maig del 68, presenta en aquest assaig ('La Gran fartanera cultural') una visió inconformista davant la omnipresència de la cultura avui en dia i de la unanimitat sobre aquesta hegemonia. L’autor considera que la democràcia cultural ha suplantat la democràcia política, derrotada la segona per les forces i les lleis del mercat que ha trobat en els productes i consums culturals un mecanisme de consens i unanimitat d’aquest nou règim de govern. Mentre que la democràcia representativa moderna reposa sobre la institucionalització del conflicte i, per tant, sobre el reconeixement del seu caràcter primer i irreductible, la democràcia cultural nega el conflicte com a fonament mateix de la política i substitueix el conflicte per la coexistència pacífica de les diferències i l'imperi del gust individual.

Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació.

Cultura popular, avui. La consagración de lo profano

El nou format monogràfic de la revista 'Cultura' editada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, inicia la seva cinquena època amb l’anàlisi de l’estat de la cultura popular catalana. En poc temps, la cultura popular i tradicional catalana ha hagut de redefinir les seves formes d’expressió i significats davant la constant transformació que viu la societat actual, conseqüència del procés globalitzador, les onades migratòries i les revolució del mitjans de comunicació i informació. Manuel Delgado, Lluís Gendrau, Jordi Bianciotto i Mònica Terribas, entre d’altres, són algunes de les contribucions en aquest debat.

La Cultura, noción moderna

Com pot definir-se el terme cultura? Què és i què no és cultura? Aquestes són algunes de les interrogacions que s’han plantejat investigadors de les més diverses disciplines des de finals del segle XIX i que durant la modernitat, lluny d’arribar a un consens en un definició comuna de cultura, aquesta s’ha fet més elàstica i difuminada.<--break->

Des d’un punt de vista antropològic, Honorio Manuel Velasco recull en aquest capítol els processos moderns de reelaboració que ha patit el concepte i els desplaçaments metafòrics i metonímics que han caracteritzat les múltiples definicions de cultura. En aquest sentit, Velasco assenyala dos aspectes rellevants que han marcat les reelaboracions del concepte cultura: D’una banda, l’extensió del concepte, que equipara aspectes abans situats a escala diferent i, per l’altra, la concentració d’esferes de la vida social abans segregades.

Generación global

Obra publicada pels sociòlegs Ulrich Beck  i Elisabeth Beck-Gernsheim on es planteja la necessitat d'una mirada global del subjecte social per tal d'interpretar sociològicament els processos, fenòmens i conflictes en el terreny local. Pels autors, en la recerca social predomina encara la mirada circumscrita a les fronteres dels estats-nació, concepte creat al segle XIX que topa amb la realitat social que es dibuixa avui en un món interconnectat.

Creación colectiva: en internet el creador es el público

Segons l'autor del llibre 'Creación colectiva: en internet el creador es el público', la creació col·lectiva és la revolució més radical de la cultura digital. David Casacuberta és professor de filosofia de la ciència i la tecnologia de l’Universitat Autònoma de Barcelona i les seves investigacions es centren en els impactes cognitius, socials i polítics de les noves tecnologies. Col·labora amb Trànsit Project en diversos projectes relacionats amb inclusió i noves tecnologies i és membre de l’organtizació eDemocracia.

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.