Sociologia de la cultura

Comunicación, cultura y ciudadanía. Una conversación con Néstor García Canclini

Podeu visionar el vídeo de la taula rodona sobre les relacions canviants i complexes entre cultura, comunicació i ciutadania organitzada per Medialab Prado el passat 14 de maig a Madrid amb Néstor García Canclini, Amparo Lasén, Víctor Sampedro i Francisco Cruces. Els participants van debatre sobre la realitat i la relació mútua entre aquests termes, sobre quins nous actors, fenòmens i experiències estan emergint, des de quina perspectiva s’han d’analitzar i si es veuen igual des d’Europa que des d’Amèrica.

Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.

Beyond the “Toolkit Approach”: Arts Impact Evaluation Research and the Realities of Cultural Policy-Making

Eleonora Belfiore, Oliver Bennett
Journal for Cultural Research
Vol. 14, Iss. 2, 2010 p. 121-142

This article presents a reflection on the possibility and potential advantages of the development of a humanities-based approach to assessing the impact of the arts, which attempts to move away from a paradigm of evaluation based on a one-size-fits-all model usually reliant on empirical methodologies borrowed from the social sciences.

Revista de revistes #8

Cultural trends. Vol. 22, n. 1 (març 2013)

Bulgarian pirates: At the world's end
RONE, Julia (p. 2-13)

Aquesta autora búlgara compara les estratègies de defensa del copyleft com a nou paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d'Internet de Larry Lessig i el moviment del programari lliure de Richard Stallman amb  les estratègies desenvolupades dels activistes búlgars. Les crítiques de les implicacions dels drets d'autor i els temes de propietat intel·lectual són un fenomen global que, si s’analitza correctament, pot aportar llum sobre els fluxos culturals canviants, sobre les desigualtats econòmiques globals i sobre la pressió de les multinacionals en les polítiques nacionals.

The Politics of culture : the case for universalism. Munira Mirza

Munira Mirza, doctora en sociologia de la Universitat de Kent (UK), assessora de cultura a l’alcaldia de Londres i autora del llibre «Culture vultures : is UK arts policy damaging the arts?»(2006), presenta aquesta obra fonamental per entendre quins són els valors i les idees globals que emmarquen les polítiques culturals contemporànies i quines contradiccions internes hi detecta.

En «The Politics of culture : the case for universalism», l’autora descriu l’evolució històrica del concepte de cultura i argumenta que a partir dels anys setanta es produeix un canvi en la consciència social que provoca que la cultura esdevingui objecte de l’acció política,

KUNSTEN ´92 Analysis: effects of budget cuts in Dutch culture

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Kunsten ’92 asked a number of specialists from all parts of the culture sector to investigate the effects of the cuts on the system as a whole. A translation of the summary is available in English... llegeix +

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.