Sociologia de la cultura

L'amor-odi barceloní

Adrià Pujol i Cruells |  L'Avenç

De nou, Barcelona. Però més enllà de la ciutat com a escenari, ‘Els barcelonins’ convida a observar la ciutat amb ulls de pertinença, des del tracte amb les seves identitats.

Però què vol dir ser barceloní?

Amb dotze capítols que van de gener a desembre, Adrià Pujol i la seva mirada escèptica, ens mostra les múltiples identitats de Barcelona.

Terrícoles: Josep Fornés

 Terrícoles dilluns 26 de març, 2018

Antonio Baños entrevista a Josep Fornés, antopòleg i director del Museu Etnològic de Barcelona

«Un museu mai no ha de mostrar coses, ha de mostrar significats» «La festa és un reflex de la societat, observant la festa, observes la gent i els seus comportaments»

 

Tuit de la setmana

Describía Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018 @sirjaron

La cremà virtual de la falla immaterial

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

Veu de dona

Seguint amb la perspectiva de gènere i feminista que ens acompanya aquest mes de març, posem en primer pla la imatge de la dona a la publicitat i als mitjans de comunicació.

La publicitat segueix sent un espai carregat d’estereotips, molts d’aquests relacionats amb el gènere, i de tradició masclista. Trobem una mostra visualment impactant gràcies al fotògraf Eli Rezkallah, que amb el seu treball ‘In a parallel universe’, mostra com n’havia arribat a ser de masclista la publicitat. Ho fa intercanviant els rols en re-versions fotogràfiques de publicitat Nord-americana de la dècada dels 1960. Una publicitat que malauradament avui encara manté reminiscències masclistes.

“NO HI HA REVOLUCIÓ SENSE NOSALTRES”

“MENYS CULTURO I MÉS CULTURA”

El moviment feminista torna a deixar clara, un cop més, la seva fortalesa i desig de transformació radical de la societat, de la cultura, de l'economia, de les relacions. Moltes dones unides, en un gran espai transversal, es van reunir pel territori de tot el món, amb demostracions festives i el rebombori de crits molt creatius. També grups mixtes, famílies i homes van ser-hi presents donant suport a aquesta data que ha estat històrica. La primera convocatòria oficial de vaga feminista de la història de l’estat espanyol.

El Patrimoni Cultural vist pels europeus

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Expansió dels drets culturals associada a les activitats artístiques

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

El medi ambient a través de l'art.

Nathalie Blanc, Barbara L. Benish | Routledge

Es pot millorar el medi ambient a través de l’art? Més enllà de reutilitzar i reciclar, es tracta d’aprofundir des de projectes artístics la relació amb el medi per tal de generar millores en l’entorn natural, i en la consciència dels qui consumim cada dia el planeta.

Consciència crítica i polititzada a través de l’art, la tercera opció

Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol [eds.] | Rayo Verde

La societat neoliberal ha concebut el consens com inspiració i base de tota decisió politicosocial. Però es tracta d’un consens sovint fingit, un cop foragitades totes les idees dissidents. Cal introduir el ferment contestatari en l'àmbit de la creació, una expressió de Juan Goytisolo, i ja es desenvolupa aquesta pràctica. Aquest projecte va precisament d’això. “Necesitamos una nueva gramática política del malestar para poder nombrar los modos en que estas formas de vida nos hieren”.