Sociologia de la cultura

Homo sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop

Eloi Fernández Porta, escriptor i professor de Nous Llenguatges Literaris a la Universitat Pompeu Fabra, la seva prosa es troba carregada de la formació humanística coral on traspuen el ventall d'interessos i inquietuds que impregnen les línies d'investigació en les que ve treballant: teoria i estètica postmoderna; teoria de la narrativa breu de la segona meitat del segle xx; relacions entre el cinema i els còmics; o les aplicacions de la psicoanàlisi a la interpretació.<--break->Si amb Afterpop, considerat el millor llibre de l'any 2007 segons Quimera, Fernández Porta va instal·lar-se entre els autors de capçalera d'escriptors com Enric Vila-Matas, amb Homo Sampler continua desenvolupant la seva particular visió dels vectors que regeixen la dissolució dels pilars de la societat i cultura pop.

Seguint la preconització Benjaminian

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

La Societat de la ignorància i altres assaigs / Antoni Brey, Daniel Innerarity, Gonçal Mayos

Aquesta obra reflexiona sobre la revolució que suposa el naixement de noves formes de comunicació que estan transformant la societat que ens envolta. Aquest conjunt d’assaigs van ser publicats a Infonomia en el marc del projecte la 'Segona Edat Contemporània', desenvolupat per l’Associació Pro The Second Modern Times, al maig de 2009, en motiu del dia mundial d’Internet.

Antoni Brey, enginyer en Telecomunicacions, autor dels assaigs 'La Generació Freda' (2003) i 'El fenómeno Wi-Fi'(2005), membre fundador del Fiasco Awards Team i director del documental 'Un temps singular'. Escriu el primer assaig que dóna nom al conjunt 'La Societat de la Ignorància'. Daniel Inneraty és autor del segon assaig, 'La Societat del Desconeixement' i Gonçal Mayos del darrer assaig, 'La Societat de la Incultura'. 

La Societat de la Ignorància, el Desconeixement o la Incultura són diverses formes d’analitzar una mateixa idea: que el desenvolupament social i individual que generen les noves tecnologies no és un pas automàtic cap a la Societat del Coneixement.

Expressive lives

Fruit de nombrosos projectes i discussions amb John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Samuel Jones va editar per a Demos «Expressive lives», prenent com a punt de partida el concepte expressive life de Bill Ivey plantejat a «Arts, Inc.: how greed and neglect have destroyed our cultural rights», reunint les contribucions de diferents especialistes que han desenvolupat la idea de connexió i expressió des de perspectives diverses.

El desenvolupament de projectes entre institucions i empreses radicalment diferents, com per exemple el realitzat entre el Museo del Prado i Google, difuminen i posen en qüestió els límits a allò que s’inclou dins l’esfera cultural, trencant les barreres entre realitat i virtualitat, entre innovació i ortodòxia. I alhora, segons l’autor, convida a repensar i actualitzar les polítiques culturals (els seus àmbits, objectius i mecanismes d’actuació).

We-think: mass innovation, not mass production

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas sociales y artísticas con medios locativos

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Democratic culture : opening up the arts to everyone

John Holden és en l'actualitat un dels investigadors més llegits i escoltats sobre qüestions relacionades amb la cultura i les polítiques culturals. La seva influència internacional és producte tant de la seva capacitat de treball des de la City University com a professor visitant, com pel fet que entre el 2000 i el 2008 va ser el responsable de l'Àrea de Cultura de Demos  (think tank ) independent al qual va inspirar amb nous debats, idees i propostes sobre diverses matèries al Nou Laborisme anglès.

Cognitive surplus. Creativity and Generosity in a connected age

Clay Shirky pensador i defensor sobre la xarxa d’internet és professor d’economia del programa de Telecomunicacions Interactives a la Universitat de Nova York, on investiga els efectes de les relacions entre les xarxes tecnològiques i les xarxes socials. Al 2008 va escriure  «Here comes everybody», on parla dels canvis socials que l’augment dels mitjans de comunicació ha generat. Enllaçant amb aquest plantejament el present llibre, «Cognitive surplus» ens planteja totes les potencialitats creadores que els recursos en xarxa tenen, vinculats a l’augment del temps lliure en les societats desenvolupades actuals. I com aquest fet, ens permet dissenyar noves formes per participar i compartir, que alhora s’aprofiten d’aquest recurs. 

El superàvit cognitiu (l’excedent de coneixement) el considera tan sols una potencialitat. L’autor posa èmfasi en entendre no només el tipus d’acció que pot generar sinó també en els coms i els ons d’aquestes accions; entendre el significat i les motivacions de les accions.