Professions artístiques i culturals

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya es va situar en 143.400 persones al quart trimestre del 2015, un 9,1% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representava un 4,6% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupava 87.900 homes i 55.500 dones. El sector cultural a Espanya donava feina a un total de 710.400 persones, un 1,0% menys que fa un any, i representava el 3,9% del total de la població ocupada.

Estudi sobre el sector de la cultura de proximitat

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

See video

Franco Berardi: De les biopolítiques culturals a l’emancipació. Reptes i estratègies de futur

Agents culturals sotaradar

ITD Projectes Internacionals | CERC

Amb l’objectiu de conèixer amb major profunditat els agents culturals que treballen en el sí dels municipis sense suport ni contacte amb l’Administració (sota radar) i per tal d’establir així possibles vies de millora en la seva relació, aquest informe examina la realitat cultural de cinc municipis ben diferents de la província de Barcelona per tal de no només visibilitzar i analitzar casos concrets d’agents culturals sota radar, sinó també per mostrar actituds i posicionaments generals que tenen els ajuntaments davant d’aquesta realitat cada vegada més habitual.

¿Gestionar lo dado o producir discursos?

Hace algunos años CETAE (Centro de Estudio Transversal Aplicado a la Escena)1 organizó unas jornadas de reflexión sobre creación escénica contemporánea, cuyo objetivo era conocer diferentes experiencias artísticas y proyectos de investigación, que visibilizaran la aportación de las artes escénicas en relación con los imaginarios sociales. Una artista me preguntó qué hacía una gestora cultural en unas jornadas sobre creación. La respuesta fue otra pregunta: ¿cómo podemos gestionar aquello que no conocemos?

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Què és allò que mou a crear una obra artística? Qui determina que algú persona és un creador? Com conviu el creador amb la mercantilització de la seva obra? Quin és el paper de la creació dins de la gestió cultural? Quan s'intenta indagar dins de la dicotomia creador-gestor cultural les preguntes no paren de brollar, especialment si s'intenta posar el focus sobre la creació, la seva materialització i el seu paper dins de l'àmbit cultural: irremeiablement un s'acaba qüestionant qui és i què fa un creador, qui és i què fa un gestor i que aporten ambdues figures a la societat. Es molt probable que no aconseguim treure mai conclusions definitives però plantejar preguntes al voltant d'aquest univers ens permet reflexionar sobre àmbits com el de l'agenda cultural (qui la marca?) i la capacitat de l'art com a transmissor d'idees i com a part indispensable per la supervivència d'aquest tot que és la cultura 1 i la identitat pròpia

XOC (Xarxa, Oberta i Comunitat), 27 de novembre a l'auditori del CCCB, Barcelona

El dia 27 de novembre tindrà lloc la primera edició de XOC (Xarxa, Oberta i Comunitat), la trobada professional organitzada per l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (l'APGCC) que pretén generar un espai de reflexió i debat a l'entorn de les tendències de la gestió cultural.

XOC és una metàfora d'impacte, de contrast d'idees però també és un acrònim dels conceptes "Xarxa, Oberta i Comunitat". Una jornada que vol incentivar el debat des de la pluralitat de veus de professionals de la cultura i des de mirades de professionals d'àmbits amb vincles tangencials amb la cultura.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 150.600 persones al tercer trimestre del 2015, un 6,6% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,8% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 83.500 homes i 67.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 702.600 persones, un 3,4% més que fa un any, i representa el 3,9% del total de la població ocupada.

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Octubre de 1913. Henry Ford obre la primera cadena de muntatge a Detroit (EUA). Immediatament, es posa de relleu el que de manera gairebé unànime va ser reconegut com un signe del progrés: no pas la velocitat que permeten, sinó que els automòbils deixen de ser un objecte de luxe. I és que, amb aquesta nova forma de producció, es redueix el temps de fabricació, els costos i, evidentment, el preu. L’any 1908, Ford ha tret 18.000 unitats. Però el 1914, quan esclata la guerra, ja són 300.000. Acaba de començar el capitalisme fordista i, amb ell, la seva característica expansió del mercat i, al mateix temps, de manera simultània, amb la intervenció d’altres factors, la cultura de masses.

Al darrera sempre hi ha un Excel

Fa més de deu anys em trobava en un moment de pausa laboral. Acabava de tancar una etapa no gaire llarga però molt intensa en una feina on havia après molt, i tenia uns quants mesos per descansar i reflexionar. Però és clar, havia d’anar buscant una altra cosa… Vaig acudir a gent coneguda, i un d’ells -un dels meus millors professors a la facultat- em va fer la pregunta clau, una que jo en aquell moment no sabia si volia o podria respondre: però tu què vols fer? Atenció, que no em va dir què SAPS fer, sinó què VOLS fer… Em vaig quedar una mica clavada, i va atacar pel lateral: “Tu et veus escrivint guions, o dirigint pel·lis o programes de tele? O et veus més fent producció, gestionant els recursos necessaris perquè altres ho facin?” Aquí ja vaig veure per on anava. No recordo exactament què li vaig respondre -ja us dic que fa molt de temps- però crec que em vaig treure de la màniga una milonga sobre la “producció creativa” i què sé jo.