Professions artístiques i culturals

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health EnglandArts Enterprise with a Social Purpose (AESOP)

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu de la guia «Arts for health and wellbeing. An evaluation framework» que ha publicat Public Health England en col·laboració amb AESOP.

La setmana a Facebook: districtes culturals, autònoms, dones, arts escèniques, patrimoni, escriptors, estatut de l'artista

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Treballadors de la cultura i la comunicació s’alien per reclamar els seus drets laborals

Pascale Charhon i Dearbhal Murphy (coord.)

Els principis fonamentals i els drets dels treballadors de la cultura i la comunicació sovint es violen a causa de la naturalesa contractual del seu treball. Aquests sectors es caracteritzen per abastar un ampli espectre de relacions laborals i mercantils que no s’encabeixen en el model tradicional d’assalariat amb contracte indefinit: se’ls designa sota la categoria de «treball atípic» (de l’anglès «atypical work»).

L’informe «The Future of Work in the Media, Arts & Entertainment Sector. Meeting the Challenge of Atypical Working», finançat per la Comissió Europea, és un treball fruit de l’esforç de diversos agents, l’International Federation of Actors (FIA), l’International Federation of Musicians (FIM), la Global Union for the Media and Entertainment Sector (UNI MEI) i l’European Federation of Journalists (EFJ), que presenta els reptes en la regulació del mercat de treball europeu pel que fa a aquests sectors i busca establir un marc de treball comú per reforçar els seus drets de lliure associació i de conveni col·lectiu a través dels mecanismes de legislació i jurisprudència nacionals, europeus i internacionals.

Mapa cultural i creatiu de València

Rafael Boix, Pau Rausell | Econcult

La recent publicació d’un exhaustiu informe sobre la situació dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, promogut per l’Espai d’Innovació Las Naves i elaborat per Econcult, dona llum a la realitat econòmica d’aquests sectors des de l’inici de la crisi fins l’any 2016.

El document aporta dades clau i un detallat mapa d’actors per districtes per entendre en profunditat els efectes que la crisi ha tingut en les indústries culturals locals, les seves dinàmiques de funcionament i una estimació de l’estructura econòmica a cadascun d’ells.

La setmana a Facebook: intel·ligència artificial, art, cohesió social, comuns, museu, cultura popular, lideratge, dansa, ciència

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Dia Internacional de la Dansa 2017

El dia 29 d’abril celebrem el Dia Internacional de la Dansa, «l’antídot als antidepressius» com defensen des de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya al seu missatge en aquesta celebració.

Amb aquest motiu, volem compartir amb vosaltres el programa «La ciència en dansa», emès al programa de divulgació científica de Televisió de Catalunya «Quèquicom». A partir de les lleis de la física, el document analitza l’expressivitat de l’anatomia humana i permet conèixer millor el funcionament del cos a través de la disciplina de la dansa i de diversos experiments científics.


La setmana a Facebook: lectura, museus, ciència, CoNCA, filòsofs, empresa, polítiques culturals, agents públics, llibres

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 164,6 milers de persones en el primer trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 16,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 18,6% en el cas dels homes i un 12,7% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 9,0% i la no assalariada puja un 30,7%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 5,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

Genealogías curatoriales: 26 comisarios/as en diálogo

Xavier Bassas (ed.) | Casimiro

Què és un comissari? Quina ha de ser la seva tasca, a mig camí entre les institucions, el mercat i el públic? Aquest llibre posa en diàleg a 26 comissàries i comissaris amb la intenció de respondre a aquestes preguntes, des de les diverses perspectives que hi plantegen, en primera persona, els experts convidats.

"Una cosmovisió ha de tenir la capacitat d’integrar dretes i esquerres"

Qui sap el que és un intel·lectual? El segle XX en va anar ple, d’ells: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Émile Zola (aquest darrer, del segle XIX), Thomas Mann, Ortega y Gasset, Elias Canetti, Joan Fuster… La seva importància i el debat intel·lectual que propiciaven és potser una mica més difícil d’entendre avui en una societat que ha fragmentat l’ensenyament fins a uns límits gairebé ridículs i ha encimbellat a l'”expert” i al tertulià. Gris és el panorama en què ens trobem; igual de gris que el dia en què vàrem entrevistar al catedràtic Jordi Casasses, un dels pocs que pot parlar amb autoritat sobre aquesta figura i un dels pocs que es pot considerar hereu d’aquesta tradició.