Professions artístiques i culturals

La contribució de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea en el PIB i l'ocupació

Forum d’Avignon | TERA Consultants

Informe sobre l’evolució econòmica de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea entre 2008 i 2011 en termes d’ocupació i de contribució al PIB. L’estudi confirma la importància del conjunt d’indústries creatives en l’economia europea amb un valor afegit de 860 milions d’euros, un 6,8% del PIB europeu (EU27) i 14 milions de persones ocupades, un 6,5% del total d’ocupació a Europa. L’estudi dibuixa una evolució negativa i una pèrdua durant aquest període de 400.000 llocs de treball i un estancament del valor afegit. L’estudi assenyala que els cinc països que representen en 70% de l’economia creativa a Europa (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit) han perdut 20 milions d’euros de valor afegit i 190.000 de llocs de treball en el sector creatiu.

Les relacions laborals en el sector cultural

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.

Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

L’UIS té previst presentar aquest 2015 una nova enquesta d’ocupació cultural global que permeti a governs i analistes comparar les dades a escala internacional i avaluar millor el paper de l’ocupació cultural a les economies nacionals. Com a tasca prèvia, ha elaborat aquest informe on recull informació sobre les fonts d’informació estadístiques sobre ocupació cultural disponibles a 197 països. Es tracta d’una enquesta de metadades que descriu les característiques generals d’aquestes fonts i explica com les farà servir de cara al disseny i elaboració de la futura enquesta d’ocupació cultural global.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Encuentros. Suplement cultural del Diari de Tarragona

Us presentem l’últim número d’«Encuentros», el suplement cultural del diari de Tarragona, una bona publicació d’informació i debat cultural amb entrevistes, articles d’opinió, crítiques d’exposicions, noticies, publicacions, blogs i informacions d’interès per al sector. El suplement inclou també la secció ‘A fondo ¿Qué es un comisario de arte?’ amb entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani on reflexionen i exploren a fons què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. En l’últim «Encuentros» podeu trobar una entrevista al comissari i crític d’art Martí Manen, un article sobre la motivació, orientació i objectius de les estratègies d’internacionalització de la cultura de David Márquez i un reportatge de Déborah Camañes sobre el futur i el prestigi de la crítica d’art contemporani.

Art-Xipèlag inicia Residències Virtuals

Des de que començà, Art-Xipèlag  ha volgut ser un centre impulsor, de foment, de coneixement i d’investigació de la Cultura de les Illes Balears. Coneixedors de la importància i beneficis que ens poden aportar  les noves tecnologies i la xarxa, treballam mitjançant una plataforma virtual perquè pensam que és la millor manera d’arribar a tothom i de que tots els professionals, entitats, institucions o associacions culturals de les Illes puguin conèixer i donar-se a conèixer, descobrir i ser descoberts.

Si heu visitat el nostre web sabreu que durant els 6 mesos de vida que té Art-Xipèlag hem publicat  activitats culturals de Balears, convocatòries interessants per als que ens dediquem a la cultura, entrevistes a grans professionals, debats a Twitter, imatges i vídeos d’actes culturals… Però ara tenim ganes de fer més i per això posem en marxa les Residències Virtuals

La Médiation culturelle

Serge Chaumier, François Mairesse | Armand Colin

Llibre que analitza en profunditat el concepte de mediació cultural. Els autors fan referència a la definició, orígens i traducció del terme; a les lògiques que acompanyen als processos de mediació; a les figures que exerceixen funcions de mediació (artistes, gestors, programadors, comissaris,...) i a les seves funcions (iniciació, negociació, educació, animació, informació,...) Expliquen també l’estat actual de la mediació cultural com a disciplina i sector professional diferenciat i parlen dels coneixements i habilitats que ha de tenir o desenvolupar un mediador cultural (coneixement dels públics, tècniques de gestió i màrqueting, habilitats de comunicació, competències en multimèdia i noves tecnologies,...) Finalment, presenten les metodologies per a l’elaboració de projectes de mediació.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2014

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 183.000 persones al segon trimestre del 2014, un 9,9% més que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 110.700 homes i 72.400 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 832.900 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

¿Por qué se concentran los artistas en las grandes ciudades?

Joaquim Rius Ulldemolins | REIS. Revista Española de Investigaciones Sociológicas. núm. 147 (2014)

El análisis de las causas de la concentración de los artistas en las grandes ciudades ha ido ganando centralidad en los ámbitos académicos en la medida en que se ha destacado su importancia para la economía de las industrias creativas. Los estudios sobre este fenómeno generalmente se basan en las teorías de la clusterización económica, las cuales sólo toman en consideración los factores infraestructurales de localización. A pesar de que de forma creciente se ha criticado este enfoque y se ha reivindicado la importancia de considerar las interacciones sociales, las contribuciones de la sociología de las profesiones artísticas o de la sociología urbana han sido en gran medida ignoradas. Retomando los resultados de estas perspectivas sociológicas el artículo propondrá construir un enfoque más pluridimensional y más crítico respecto al fenómeno de la aglomeración artística, como un fenómeno funcional en la economía postfordista.

Estrategias de supervivencia de las mujeres profesionales en las artes escénicas en un periodo de crisis

Asunción Bernárdez Rodal |  Anales de la literatura española contemporánea, ALEC, Vol. 39, Nº 2, 2014 

Resumen: En este texto hablaremos de industrias culturales, en concreto, de la industria teatral y cómo están viviendo las mujeres profesionales de las artes escénicas un momento de crisis económica, pero también un cambio de modelo respecto a lo que se consideran industrias culturales. Desde los años noventa, el término "industria cultural" ha adquirido un sentido nuevo, ya que, de ser pensado como algo negativo a principios del siglo XX se ha vuelto un concepto positivo e incuestionable para nuestros gobiernos liberales, que han determinado que la producción cultural puede ser un motor de desarrollo económico en el contexto europeo. Es evidente que las mujeres tienen un pujante papel en las estructuras culturales de nuestro país, y sobre todo en el teatro, en el que actúan como directoras, programadoras o dramaturgas, llegando a estar presentes en todas las fases de la producción de espectáculos escénicos. Sin embargo, su presencia en el sector no es todavía igualitaria