Professions artístiques i culturals

Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

  1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
  2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
  3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
  4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas? 

Cultura, industria cultural y políticas culturales. Episodio 0.

Llevo tiempo pensando cómo abordar un espacio dedicado a estos tres pilares y ayer Pilar Gonzalo, si ella saberlo, me ayudó a arrancar al enviarme un artículo escrito por ella para Interacció.  Casualmente, también ayer, leía el editorial de Eduard Miralles en el nuevo número de Cyberkaris, el boletín electrónico que mensualmente publica la Fundación Interarts. Así que, ni corto ni perezoso me dije ¿y porqué no empiezas ya a soltar lo que tienes dentro? Y aquí va el resultado, en un primer episodio de lo que espero sea una serie, más o menos larga, más o menos acertada.

Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2014

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 188.100 persones al tercer trimestre del 2014, un 1,9% més que al mateix trimestre del 2013, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,1% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.600 homes i 74.500 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 834.200 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

La contribució de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea en el PIB i l'ocupació

Forum d’Avignon | TERA Consultants

Informe sobre l’evolució econòmica de les indústries creatives a l’economia de la Unió Europea entre 2008 i 2011 en termes d’ocupació i de contribució al PIB. L’estudi confirma la importància del conjunt d’indústries creatives en l’economia europea amb un valor afegit de 860 milions d’euros, un 6,8% del PIB europeu (EU27) i 14 milions de persones ocupades, un 6,5% del total d’ocupació a Europa. L’estudi dibuixa una evolució negativa i una pèrdua durant aquest període de 400.000 llocs de treball i un estancament del valor afegit. L’estudi assenyala que els cinc països que representen en 70% de l’economia creativa a Europa (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit) han perdut 20 milions d’euros de valor afegit i 190.000 de llocs de treball en el sector creatiu.

Les relacions laborals en el sector cultural

Gijsbert van Liemt ׀ Organització Internacional del Treball

Document de treball que analitza les condicions laborals, les relacions de treball i els ingressos dels treballadors culturals, així com el paper que juga l’Estat en l’àmbit de les indústries culturals i creatives i en quina mesura el sector de l’art i la cultura marca tendència a la resta del mercat laboral. L’autor proporciona una visió general dels canvis tecnològics i del model de negoci i financer que ha experimentat el sector de la cultura en alguns països de l’OECD i de quina manera aquests canvis han afectat a les relacions de treball i a l’ocupació.

Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

L’UIS té previst presentar aquest 2015 una nova enquesta d’ocupació cultural global que permeti a governs i analistes comparar les dades a escala internacional i avaluar millor el paper de l’ocupació cultural a les economies nacionals. Com a tasca prèvia, ha elaborat aquest informe on recull informació sobre les fonts d’informació estadístiques sobre ocupació cultural disponibles a 197 països. Es tracta d’una enquesta de metadades que descriu les característiques generals d’aquestes fonts i explica com les farà servir de cara al disseny i elaboració de la futura enquesta d’ocupació cultural global.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Encuentros. Suplement cultural del Diari de Tarragona

Us presentem l’últim número d’«Encuentros», el suplement cultural del diari de Tarragona, una bona publicació d’informació i debat cultural amb entrevistes, articles d’opinió, crítiques d’exposicions, noticies, publicacions, blogs i informacions d’interès per al sector. El suplement inclou també la secció ‘A fondo ¿Qué es un comisario de arte?’ amb entrevistes a comissaris i comissàries d’art contemporani on reflexionen i exploren a fons què pot i què no pot fer un comissari, on comença i on acaba la seva funció en l’organització d’una exposició o d’un projecte artístic. En l’últim «Encuentros» podeu trobar una entrevista al comissari i crític d’art Martí Manen, un article sobre la motivació, orientació i objectius de les estratègies d’internacionalització de la cultura de David Márquez i un reportatge de Déborah Camañes sobre el futur i el prestigi de la crítica d’art contemporani.

Art-Xipèlag inicia Residències Virtuals

Des de que començà, Art-Xipèlag  ha volgut ser un centre impulsor, de foment, de coneixement i d’investigació de la Cultura de les Illes Balears. Coneixedors de la importància i beneficis que ens poden aportar  les noves tecnologies i la xarxa, treballam mitjançant una plataforma virtual perquè pensam que és la millor manera d’arribar a tothom i de que tots els professionals, entitats, institucions o associacions culturals de les Illes puguin conèixer i donar-se a conèixer, descobrir i ser descoberts.

Si heu visitat el nostre web sabreu que durant els 6 mesos de vida que té Art-Xipèlag hem publicat  activitats culturals de Balears, convocatòries interessants per als que ens dediquem a la cultura, entrevistes a grans professionals, debats a Twitter, imatges i vídeos d’actes culturals… Però ara tenim ganes de fer més i per això posem en marxa les Residències Virtuals