Professions artístiques i culturals

INTERACCIÓ18 | Fer de les experiències històries: la memòria

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Ben Okri


 

Ben Okri: “Ser narrador és tenir el cor obert”

“Vaig convidar a Ben Okri per necessitat, és un mestre nat de la narració”. Així començava Eulàlia Bosch a explicar als assistents de les jornades Interacció 2018 qui era aquella persona que estaven a punt d’escoltar. Poeta i novel·lista, Okri ha viscut a Nigèria i a Londres, i bona part de la seva producció literària explora la violència política que experimentà durant la guerra civil del seu país. Després ha estudiat literatura comparada a la Universitat d’Essex,  ha treballat al Triity College de Cambridge i ha sigut membre de la Royal Society of Literatura. Resumim els moments més importants de l’entrevista que Bosch li va fer en directe, per delícia dels oients:

INTERACCIÓ18 | Transmissors culturals: crear consciència col·lectiva

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Perico Pastor, Salvador Saura, Alicia Gorina, Rita Marzoa


 

Fer de les experiències històries, il·lustracions, llibres o informació; i fer de les històries, il·lustracions, llibres o informació una experiència. Aquesta és la feina fonamental que duen a terme el pintor Perico Pastor, el dissenyador gràfic Salvador Saura, la directora teatral Alicia Gorina i la locutora de ràdio Rita Marzoa. Tots quatre han estat convidats a una de les taules d’Interacció 2018, aquest cop per parlar sobre com a través de la seva feina de transmissors culturals poden crear consciència col·lectiva.

Presentació de l'informe anual del Consell Nacional de la Cultura i de l'Art (CoNCA)

Data: dijous 22 de novembre

Hora: 11.00 h.

Lloc: La Bonne. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (carrer Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona).

Confirmeu, sisplau, l’assistència fent clic aquí.

DIMENSIÓ SOCIAL DE LA CULTURA. Estat de la Cultura i de les Arts 06_2018

INTERACCIÓ18 | Històries de migrants: viatges a través de cultures

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Yudit Kiss i Pau Carratalà


 

La immigració: sentir-la, pensar-la

Des del punt de vista educatiu i cultural, la temàtica de la immigració es pot tractar de diverses maneres. A Interacció18, la coordinadora Eulàlia Bosch ha convidat una persona perquè l’expliqués des del sentiment, i una altra perquè l’expliqués des del raonament. Es tracta de Yudit Kiss, investigadora d’economia de desenvolupament però també autora del llibre “A lessive et autres histoires de femmes migrantes” (2017), on exposa històries de vides migrants reals; i Pau Carratalà, expert en antropologia i exclusió social, i mà dreta de Pep Subirós a l’hora de publicar el llibre “Ser immigrant a Catalunya” (Edicions 62, 2010).

V JORNADES DE DIRECCIÓ. Una trobada amb... Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo

Arriba la V edició de les JORNADES DE DIRECCIÓ, una trobada amb professionals de reconegut prestigi que exposaran la seva visió sobre l’ofici de dirigir. Trajectòries i experiències contrastades i una mirada particular sobre gèneres i autories que han abordat des de la seva mirada particular.

Enguany ens acompanyaran Rosario Ruiz, Joan Lluís Bozzo i Magda Puyo:

- La forma de l’actuació contemporània, a càrrec de Rosario Ruiz.

INTERACCIÓ 18 | Històries humanes: des de l’univers fins a la molècula més petita

Lliçó inaugural a tres veus:

<<La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge>>


Les històries humanes són interminables i totes ens ajuden a comprendre l’ésser des de dimensions diferents, convertint-se en una de les formes que té la humanitat per entendre i transmetre la seva complexitat. Precisament sobre aquestes volia pivotar Eulàlia Bosch, responsable de continguts de les jornades Interacció18, a l’hora de programar l’esdeveniment organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. El títol escollit? Sobre la humanitat dels humans.

Com sobreviure a Interacció18

Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”

Pier Paolo Pasolini | Trotta

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps. També, segurament, són maneres d’encetar converses senzilles que permeten com cap altra l’intercanvi d’idees i la reflexió afilada sobre la quotidianitat. Per tot això, i perquè Interacció 18 se centra en ‘la humanitat dels humans’, parlarem del mestre, poeta, escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini,[1] que a més de pel·lícules com Teorema (1967) i Salò o les 120 jornades de Sodoma (1975) ens va llegar obres literàries immenses com la de “Gennariello”, un petit tractat pedagògic que és un clam contra el conformisme i contra qualsevol complicitat amb el poder.[2]

La mediació cultural o la "màgia de la traducció". Parlem de canvi climàtic, migracions i salut

En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia. La mediació fa possible la màgia de la traducció entre cultures,[1]entre llengües, mirades i maneres d’entendre el món. 

Avui dia sabem que la mediació cultural existeix en tots els espais on es transmet coneixement, i les experiències educatives es viuen a l’escola i als museus, però també als carrers i places, a casa, a l’autobús, a les biblioteques, als centres cívics, als hospitals... Ja sigui en els entorns tradicionals de l’educació i la cultura o en d’altres menys habituals, les estratègies locals de mediació cultural s’orienten a adreçar aspectes com la immigració, el canvi climàtic, les desigualtats i la salut, i esdevenen imprescindibles a l’hora de planificar accions per al benestar a llarg termini de les persones.

Interseccions entre pedagogia i art. La (necessària) figura de l’arteducador

Les relacions entre educació i cultura han anat canviant amb els anys. A mesura que han anat configurant els béns patrimonials de la societat, factors com els models polítics han propiciat la seva separació en ministeris diferents[1] o bé les han acostat tímidament en un intent de millorar els desajustos que el mercat ha anat engrandint.[2] Les lògiques basades en la segmentació disciplinària han afavorit les desigualtats socials i les dinàmiques d’exclusió, a més de limitar els espais educatius a les estructures formals d’ensenyament i als serveis educatius dels equipaments culturals, malgrat la importància creixent de l’oferta en educació no formal relacionada amb l’oci, el lleure o l’esport.