Professions artístiques i culturals

Arte en España (1939-2015): ideas, prácticas, políticas

J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra

Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.

A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.

L’art de les bombolles ens explica la història del cosmos

Jorge Wagensberg | El Periódico

L’art fa visible el raonament científic en forma d’exemples o metàfores que ens fan entendre la complexitat de la realitat on vivim. Jorge Wagensberg ho sap molt bé, i per això li va dedicar recentment l’article següent a l’artista Pep Bou. Feu-hi una ullada mentre ens preparem per Interacció 17, on debatrem aquestes qüestions.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

La setmana a Facebook: museus, ideologia, art, propietat intel·lectual, ciència, humanitats, músics, dones, polítiques culturals

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Convocatòria de beques de col·laboració al CERC és oberta fins el 4 de juliol

― CONVOCATÒRIA B-07/17. Convocatòria específica per a l’atorgament de dues beques de col·laboració en el Centre de Documentació i Informació (CIDOC).Oberta laconvocatòria fins el 4 de juliol.

― CONVOCATÒRIA B-08/17. Convocatòria específica per a l’atorgament d’una beca de col·laboració en els Programes d’Estudis i Assessorament Cultural. Oberta la convocatòria fins el 4 de juliol.

La setmana a Facebook: museus, art i ciència, bibliolabs, dones, equipaments, ideologia, RV, governança, thick data, escriptors

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Entrevista a Pere Viladot | Pau Rodríguez

«Els nens i nenes van a museus perquè els hi porta l’escola. Les famílies amb fills també hi van tan sovint?

Als de ciències sí, als d’art no. L’altre dia, a Madrid, vaig anar amb les meves nétes al museu Thyssen i al de Ciències Naturals. Hi vam anar com a família. Doncs bé, el Thyssen estava ple d’adults. L’altre, ple de famílies amb nens. Aquí es noten les dues museologies d’origen. Els museus d’art van néixer per preservar per les elits uns quants quadres i escultures, mentre que els de ciències van néixer per a divulgar.» Pere Viladot

La setmana a Facebook: art, ciència, micromecenatge, música, museus, DSI, política cultural, ideologia, dades, IA, dansa

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Nous currículums als museus d’art: la neurociència ha vingut per quedar-s’hi

Per què hauria de voler, un museu d’art, contractar un científic a jornada completa? La doctora Tedi Asher, investigadora en neurociència sense formació prèvia en art o museologia, ha estat cridada recentment a formar part de l’equip del Peabody Essex Museum (PEM) a Salem, Massachussets. Es tracta d’una iniciativa pionera, una fita en la història dels museus d’art pel caràcter continuat i permanent de la proposta.

La setmana a Facebook: ciutats, economia, living labs, educació, participació, RRI, big data, art, dones, despesa pública

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar

Norma Daykin i Tim Joss | Public Health EnglandArts Enterprise with a Social Purpose (AESOP)

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu de la guia «Arts for health and wellbeing. An evaluation framework» que ha publicat Public Health England en col·laboració amb AESOP.