Professions artístiques i culturals

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 168,0 milers de persones en el segon trimestre del 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del -7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -10,6% en el cas de les dones i del -5,3% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -15,3%, mentre que la no assalariada augmenta en un 7,5%El sector cultural aplega el 5,2% de la població ocupada a Catalunya, aquest segon trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit  un -7,4% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

L'art de dur mascareta

Sembla ser que el complement d’aquest estiu no serà -només- les xancletes o el banyador. Sota un sol de justícia a ple estiu i encara que sigui de camí a la platja, caldrà tapar-nos boca i nas sota la mascareta. Hi ha lloc per a poques excepcions. La duen treballadors durant llargs torns de feina, tothom al transport, a qualsevol equipament i als espais públics; i molt especialment -per allò de donar exemple- els personatges públics, encara que sigui per imatge. És precisament aquesta imatge amb un gran poder de convicció i representació del moment actual que molt ràpidament ha provocat que artistes i grafiteres d’arreu del món, plasmin als murs i a la xarxa aquest complement que en pocs mesos ha arribat a formar part de la nostra vida quotidiana

L'ocupació cultural en l'àmbit públic

Perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments.

Coneixem bé quina és la situació de les persones que treballen en l’àmbit cultural? Aquest informe de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina d’Estudis i recursos Culturals (CERC), es fixa en les persones que treballen pels ajuntaments de les comarques de Barcelona, ja sigui en els serveis locals de cultura o bé contractats a través d’empreses o fundacions, associacions, cooperatives o com a autònoms.

L’informe destaca l’entorn en què es desenvolupen les activitats laborals d’aquestes persones, el seu perfil professional, la situació i les condicions de treball, així com desigualtats que es poden donar en funció del gènere, l’edat o la relació contractual amb l’ajuntament.

La llibertat creativa al món

The state of artistic freedom 2020 | Freemuse|  Libertad & creatividad | UNESCO         

Actualment, com mai a la història, comptem amb més eines i major accessibilitat a una producció i distribució de continguts culturals i artístics, però per contra trobem major resistència a la llibertat d'expressió artística arreu del món que pren formes ben diverses. De la mateixa manera, la UNESCO, prenent aquest informe de referència revisa l'aplicació de la Convenció de 2005 sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals al document ‘Libertad & creatividad’.

Recentment, al post 'Poder crear amb llibertat', vam publicarels resultats d'un informe de Freemuse sobre l'estat de la llibertat d'expressió i creació a Europa. Ara, l'informe ‘The state of artistic freedom 2020’, ens mostra l'estat actual de la llibertat d'expressió artística arreu del món, i aquests són els resultats.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 176,8 milers de persones en el primer trimestre del 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del -1,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -18,7% en el cas de les dones i un augment del 14,3% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un -1,3% i la no assalariada ho fa en un -2,2%.

URGENT

Consulta a professionals de la cultura.

La Fundación Contemporánea presenta els resultats de la consulta que, amb caràcter urgent, ha dut a terme per analitzar l'impacte en el sector cultural de l'actual crisi sanitària i estat d'alarma, així com les seves conseqüències posteriors. De moment ens mostra les respostes de la consulta que aquí us adjuntem.

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Altermuseologia

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

Llums i ombres, un retrat del circ.

Comissió Europea
 

Genets, equilibristes, saltadors, acròbates, malabaristes i pallassos mostrant diversos números l’un rere l’altre al so de la música.


El circ tal i com el coneixem avui en dia va néixer ara fa aproximadament 250 anys. Després de l’aturada obligada causada per les dues guerres mundials, el sector va ressorgir, trobant-se al seu pas amb una nova competència (com ara la dels cinemes, teatres i parcs d’atraccions) i amb el repte de tirar endavant la seva gestió diària, havent-se d’adaptar als contextos i normatives dels diferents països en el cas de les gires internacionals.