Pràctiques culturals i públics

Cultures de l’imaginari: un recurs inexplotat al servei del desenvolupament local

François Vanhille | L’Harmattan

Investigació que analitza el paper que poden jugar les anomenades cultures de l’imaginari en el desenvolupament local. L’estudi contempla un ampli ventall de pràctiques: jocs de simulació, d’estratègia, de rol, de guerra, de societat, jocs tradicionals; esdeveniments i festivals relacionats amb els videojocs o amb la literatura fantàstica, el còmic, el manga o la ciència ficció; així com recreacions històriques i activitats relacionades amb el ‘cosplay’ (disfressar-se d’un personatge de ficció), entre d’altres. L’estudi fa també algunes propostes perquè les administracions locals puguin oferir un marc adequat per millorar el valor cultural d’aquestes pràctiques.

Tuit de la setmana

Sistema de recompte de visitants. @Ipatrimoni  #JornadaOPPCC @santosMMateos

Análisis de la cadena de valor y propuestas de política cultural

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas. 

Tuit de la setmana

Els projectes culturals no competeixen entre ells: el públic d'altres equipaments té més probabilitats de ser també del nostre @teknecultura

Estudi de persones no-usuàries de biblioteques

Servei de les Biblioteques de Generalitat de Catalunya | Carme Fenoll, Javier Nieto   Aquest estudi, coordinat per Carme Fenoll i Javier Nieto. es focalitza en aquesta població no-usuària, ja que identifica tant les persones que no han anat mai a una biblioteca pública com les que fa més d’un any que no hi van (suma d’ex-usuaris i persones no-usuàries). Les persones més grans són les que menys utilitzen la biblioteca pública (54% en el segment 50-64 anys i del 55% en els de 65 anys o més).

Tuit de la setmana

El mundo de la publicidad nos está robando la exclusividad de las emociones, propias de la cultura @Cesc_sus @cristina riera

Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.

Sociologia de l’Art i la Cultura

Laurie Hanquinet, Mike Savage (eds) | Routledge

Aquest manual aporta més d’una trentena de capítols on s’ofereix una visió àmplia i global de la Sociologia de l'Art i la Cultura, posant especial èmfasi en les arts visuals, la literatura, la música i la cultura digital.

Amb contribucions d’autors d’arreu, el volum s’estructura en tres parts: ‘Bourdieu’s Legacy and New Perspectives for the Sociology of Art and Culture, ‘The Fabric of Aesthetics’, i ‘The Complexity of Cultural Classifications’.

Spectateur et Politique

Christian Ruby

En aquest llibre es qüestiona la figura de l'espectador en l’art i la cultura en diàleg amb el pensament d’altres teòrics, fent palesa l’escletxa entre els defensors d’un tipus d’espectador (què entenen per espectador) i el seu discurs (segons com, on i quan es fabrica l'espectador).

Dividit en tres parts, s’elabora un diàleg a través de les teories de Deleuze, Lyotard i Foucault, d’una banda, i les de Mondzain i Rancière, de l’altra, visibilitzant les lògiques al voltant de la figura de l’espectador

Algunos apuntes sobre indicadores culturales, esos 'Monstruos S.A.'

L'estraperlista

A muchos gestores se nos ponen los pelos de punta cuando terminamos una actividad y llega el temido momento de la verdad, ese tiempo dedicado a valorar cómo funcionó nuestra propuesta, a evaluar la continuidad de una actividad o rellenar con datos una justificación de ayuda económica: nos topamos con los malditos indicadores, esos parámetros, numéricos, en su mayoría, que nos suenan a lata, pero de los que casi nunca nos podemos librar, como las pesadillas recurrentes, algó así como con los Monstruos S.A.