Pràctiques culturals i públics

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

La Cultura en plural / Michel de Certeau

Michel de Certeau, antròpoleg i historiador, va ser i és un pensador que ha influït internacionalment els estudis culturals, especialment aquells referits a la vida quotidiana, la societat de consum i els usos mediàticoculturals. Entre les seves obres destaquen 'L'invention du quotidien' ('La invención de lo cotidiano', Universidad Iberoamericana, 1999) i la 'Cultura en plural'. En aquesta última es centra en l'anàlisi de l'usuari o preceptor dels productes culturals, on no se'l concep com a un espectador passiu en l'acte del consum, sinó com una audiència activa, on es donen un ventall ampli d'interaccions possibles, amb tàctiques de negociació en els mitjans de comunicació, amb pràctiques que escapen als plans del poder, amb estratègies de supervivència, espais de llibertat i respostes de contra poder.

Resistències culturals als suburbis de la Barcelona del segle XXI

Jordi Nofre és actualment investigador postdoctoral i membre del Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA)  de la Universidade Nova de Lisboa. Al 2009 va defensar la seva tesi doctoral, 'L'Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l’oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis', on analitzava l'oferta d'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, i aprofundia en el treball de recerca iniciat a la tesina presentada l'any 2006 sobre indústria cultural, consum, classes socials i (re)construcció urbana a Barcelona.

The Pro-Am revolution: how enthusiasts are changing our economy and society

Charles LeadbeaterPaul Miller | Demos

Charles Leadbeater és una autoritat líder en innovació i creativitat. Ha assessorat a empreses, ciutats i governs de tot el món sobre l'estratègia d'innovació. Paul Miller és investigador a Demos i cofundador i cap executiu de l'School of Everything.

En aquest informe defineixen el terme clau: Els Pro-Ams són aquelles persones que realitzen activitats d'aficionats amb estàndards professionals, i que cada vegada són una part més important de la nostra societat i economia. El treball està basat en entrevistes amb una gran diversitat de professionals amateurs i conté noves dades sobre l'abast de l'activitat Pro-Am al Regne Unit, aquest informe proposa noves polítiques per donar suport i fomentar la seva valuosa activitat. 

We-think: mass innovation, not mass production

El llibre «We-think»del 2008 explora com l’Internet esta canviant el nostre món, creant una cultura on més persones que mai poden participar i col·laborar a través de la xarxa, on cada cop és més fàcil compartir idees i informació. 

En aquest sentit l’autor considera la xarxa com una bona eina per la democràcia (donant més veu a les persones i a la capacitat d’organitzar-se), la llibertat (en donar a més persones l’oportunitat de ser creatiu) i la igualtat (en permetre que el coneixement sigui posat en llibertat).

Charles Leadbeater considera aquest llibre un producte més de l’activitat col·lectiva per la forma com el va elaborar: L’autor va penjar un esborrany dels primers capítols en línia, a l’octubre del 2006, i no va ser publicat fins al desembre del 2007. Durant aquests mesos l’autor va enriquir el debat i va corregir diverses informacions a partir de les aportacions que va rebre.

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta. 

Redes paralelas y cartografías detectoras : prácticas sociales y artísticas con medios locativos

Efraín Foglia | Artnodes. Núm. 8 (Dec. 2008)

El dissenyador Efraín Foglia, professor associat i investigador del Grup de Recerca de Interaccions Digitals de la Universitat de Vic (GRID), centra el seu treball i estudis entre la comunicació i l’art,  i desenvolupa projectes que posen l’èmfasi en l'ús i possibilitats de les tecnologies digitals en la cultura.

Bernard Stiegler també serà a Interacció 2010

El dijous 21 d'octubre, el pensador francès, ens acompanyarà pronunciant una conferència plenària amb el títol Del consumidor al contribuidor cultural: el rol actiu dels ciutadans.

Per anar fent boca,

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la comunicación

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.