Pràctiques culturals i públics

Apunts #25

De l’importance d’être compétitif dans un contexte de performance culturelle accrue. François Samson-Dunlop, Alexandre Fontaine Rousseau. mmeh, Ma mère était hipster

Analysis of box office data across the whole of the UK 2013

Purple Seven

Nearly a quarter of UK ticket revenues are generated by just 2.5% of customers, and over 2m so-called theatre attenders have lapsed, according to ground-breaking research.

An in-depth analysis of box office data across the whole of the UK has for the first time revealed the full extent of audience cross-over between different venues, and implies that arts organisations are dismissing millions of customers as being ‘inactive’, when in fact they have switched their allegiance to other arts providers. The study, which used data from the 30 months of transactions leading up to June 2013, shows that estimates of the number of attenders at UK theatres could be overstated by as much as 40%.

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

Gestión estratégica de los públicos en museos: de la identificación a la comunicación

Andrea Oliveira dos Santos, Paul Capriotti | El profesional de la información,  mayo-junio, vol. 22, núm. 3. (2013). p. 210-214

Resumen  El entorno social y cultural actual requiere que los museos adopten nuevos modelos de gestión. Estas nuevas formas de administración incluyen la necesidad de que los museos identifiquen y se comuniquen eficazmente con los diversos públicos que consideran importantes para el desarrollo de su actividad. Se evalúa la coherencia existente entre la importancia asignada a los públicos estratégicos y la realización de las acciones comunicativas de los museos.

Healthy attendance? The impact of cultural engagement and sports participation on health and satisfaction with life in Scotland

“La participació en cultura té un impacte molt positiu en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans d’una nació”, segons afirmen Clare Leadbetter i Niamh O’Connor, els autors d’aquest estudi encarregat pel govern escocès on s’analitza l’impacte de la cultura i l’esport en la salut. Els resultats de la investigació, que es basa en les dades de l’enquesta a les llars escoceses de 2011, revelen que aquelles persones que participen en cultura o assisteixen a esdeveniments culturals tenen més probabilitats de gaudir d’una bona salut

Branches of opportunity

David Giles. Editors Jonathan Bowles, Gail Robinson l Center for an Urban Future

Les biblioteques públiques han de tenir un paper clau en les societats actuals perquè són les institucions millor posicionades per ajudar als ciutadans que han quedat al marge de la societat digital a assolir les competències necessàries per incorporar-s’hi. Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza el paper de les biblioteques en les societats actuals i de quina manera poden contribuir a millorar la situació econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. L’informe es basa en dades estadístiques dels tres sistemes de lectura pública de la ciutat de Nova York i en entrevistes als seus bibliotecaris i usuaris. 

Open All Areas: Nous públics europeus

Hem publicat al blog LAB una crònica de les companyes d'Articket de la trobada Open All Areas que va tenir lloc els dies 20 i 21 de juny,un programa d’Audiences Europe Network, amb subvenció de la Unió Europea a través del programa Grundtvig d’aprenentatge continu. L’objectiu del programa és aprendre sobre la formació informal d’adults que normalment no són inclosos a les institucions culturals, a partir de la presentació i discussió de casos pràctics de cadascuna de les ciutats on s’organitza el workshop.

El workshop «Copenhaguen – A study visit» ha estat organitzat pel Center fur Kunst & Interkultur de Dinamarca, amb la participació de representants dels altres socis del programa i professionals convidats.

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Sin Whatsapp, sin Whatsapp

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Cultcities (aPortada)

PROJECTE:  Cultcities

ENTITAT:  aPortada

WEB:  http://www.aportada.com/es

DESCRIPCIÓ: Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació.