Pràctiques culturals i públics

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Informes d'Eunamus (European National Museus)

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

#10penkult.cc Decálogo de Prácticas Culturales de código abierto v 1.0.

Es tracta d'un document escrit amb la modalitat booksprint en que s'aplega un grup de persones durant uns dies per a produir un llibre de forma col·laborativa mitjançant un procés dinamitzat i facilitat amb l'eina booki.cc. En aquest cas el projecte va ser promogut pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la presència de diverses persones molt actives en el marc de la “cultura lliure” a l'Estat Espanyol.

La imaginación sostenible. Culturas y crisis económica en la España actual

Luis Moreno Caballud | Hispanic review, Nº 4, 2012 , p. 535-555

Resumen: Estudiar el contexto cultural de la actual crisis económica en España permite comprender las formas de vida que la propiciaron y también las que ahora intentan sobrevivir a ella. Frente al modelo del beneficio individual como fin último de la existencia que potenció la burbuja económica, se han desarrollado redes de colaboración y apoyo mutuo que han producido un rico sustrato cultural, favorecido por la expansión del acceso ciudadano a las nuevas tecnologías. En él germinan multitud de proyectos que entienden la cultura como un "procomún", es decir, como un bien compartido por quienes sostienen y disfrutan esos proyectos en cada caso (bibliotecas digitales, colectivos musicales, cooperativas de producción cultural, proyectos transmedia o redes de investigación colaborativa). Estas culturas procomunes generan una "imaginación sostenible", en tanto que apuestan por la reproducción de la vida en común frente a la burbuja individualista y productivista.

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural per fer front el "zapping cultural"...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.

Participació en xarxa o deslocalització cultural?

Henry Jenkins en la seva última presentació, al juny de 2010, al TED  sobre participació a la xarxa. Fa un exposició sobre la participació en els mitjans de comunicació en un entorn cada cop més digital.  És autor de diversos llibres, dels quals teniu referenciats a la bibliografia Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación i Fans, blogueros y videojuegos  

Els Pro-ams toquen les estrelles amb els dits...

La creativitat dels amateurs no té límits. La seva energia sobrepassa els límits i fa avançar la societat. Els pro-ams són font d'innovació per als projectes culturals. Us proposem que conegueu el projecte 'El Cosmonauta' realitzat per Riot Cinema Collective, joves de la ciutat de Madrid que es proposen compartir totes les vessants de la producció i distribució de cinema.

Mama, jo vull ser artista!

Una mostra més de la ubiqüitat i transformació de les pràctiques culturals és el projecte endegat pel portal de vídeos Youtube de constituir la seva pròpia orquestra simfònica, després de l'èxit de la iniciativa l'any 2009. En col·laboració de la Filarmònica de Berlín, l'Orquestra Simfònica de Sidney, Banda Primitiva de Llíria i l'Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida per Michael Tilson Thomas i amb composicions de Mason Bates. Les persones interessades de formar-hi part han de pujar els seus vídeos d'audició al canal de l'orquestra abans del 28 de novembre de 2010. Triades les dones i homes que formaran l'orquestra, aquests acabaran actuant a l'Òpera de Sidney del 14 al 20 març del 2011. Una mostra més de les possibilitats del paradigma digital aplicat a un projecte musical.

Cant coral a través de la xarxa? Si ho sents, t'ho creus!

Original, espectacular, excel·lent, inèdit, 2.0…

  El 'Cor Virtual', ideat i dirigit per Eric Whitacre, és una mostra del canvi de localització de les pràctiques artístiques i culturals que possibilita la xarxa. El cor consta de 185 veus, amb cantants de 12 països diferents, i és una mostra d'un projecte cultural transnacional, d'alta qualitat.

Escolteu i gaudiu.