Pràctiques culturals i públics

Cultcities (aPortada)

PROJECTE:  Cultcities

ENTITAT:  aPortada

WEB:  http://www.aportada.com/es

DESCRIPCIÓ: Aportada impulsa CultCities, una solució per a la gestió dels públics culturals. El sector cultural i les administracions municipals tenen a l’abast cada dia els registres objectius per a la seva base de dades, tot i que és habitual que la informació que es recull no sigui adequada i que les dades estiguin disperses i no es creuin. La comunicació amb els públics serà eficient quan en coneguem els interessos i puguem analitzar una correcta segmentació.

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Evolución de los públicos de les organizaciones culturales y su gestión. Informe Observatorio de la Cultura

La Fundació Contemporánea ha presentat els resultats de l’Observatorio de la  Cultura corresponent al primer semestre de 2013. Atès que el nou programa de la Comissió Europea de finançament cultural Europa Creativa per al període 2014-2020 estableix com a prioritat estratègica el desenvolupament de públics, l’informe d’aquest semestre analitza alguns aspectes relacionats amb l’evolució dels públics de les organitzacions artístiques i culturals i la seva gestió.

L’informe és el resultat d’una enquesta de quinze preguntes formulades a un panel d’experts i professionals del sector cultural. Els resultats de les respostes es presenten segmentats segons dos criteris: el caràcter públic o privat de la organització i la seva tipologia (museus, espectacles, edició i centres).

 Els principals resultats han estat els següents:

  • Els museus són les organitzacions que més han augmentat els seus públics (6,9%), mentre que els espectacles són els que experimenten un major descens (4,8%);

The Value of presenting: a study of performing arts presentation in Canada

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

El gasto en Ocio y Cultura en España 2013. Strategic Research Center d’EAE Business School

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Arts included in wellbeing measures

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

«Soterrem les vies» : Música per reivindicar el soterrament de les vies de L'Hospitalet

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos?

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.