Pràctiques culturals i públics

Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Els analògics, els quotidians, els clàssics, els digitals, els moderns, els inquiets i els apassionats són les set grans categories de catalans que presenta l’informe 'Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 'elaborat pel Departament de Cultura.

Els perfils s’han establert en funció de les preferències dels enquestats a l’hora de decantar-se pels diferents productes i serveis culturals, i mitjançant l’ús de tècniques estadístiques inductives. L’anàlisi, feta a partir de les dades de 'l'Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013', examina, a més, les actituds, les motivacions i les barreres d’accés a la cultura dels catalans.

Nous models per a mesurar la participació artística i cultural als municipis

Katya Johanson, Hilary Glow, Anne Kershaw | Poetics, volume 43, April 2014

Article on s’hi examina com es mesura la participació artística i cultural a escala local. Segons l’estudi, que es planteja a partir de l’anàlisi de les polítiques culturals en quatre municipis concrets, existeix la percepció generalitzada que la participació és un bé públic i un fet positiu per a les comunitats però que no hi ha un acord consensuat sobre el que vol dir exactament el fet participatiu. Per a les autores, aquesta manca de definició no és negativa perquè consideren que tant la participació com el sistema d’indicadors emprats per avaluar-la s’han d’adaptar a la realitat de cada context concret. En aquest sentit, afirmen que  sistema estàndard de mesura i avaluació no pot respondre de manera adequada a les necessitats concretes de cada lloc.

Estimating the Impact of Live Simulcast on Theatre Attendance: An Application to London’s National Theatre

Hasan Bakhshi, Andrew Whitby |Nesta Working Paper 14/04

Abstract Increasingly, performing arts venues are adopting live simulcast into cinemas as a means of increasing their overall audience reach. The effect on audience numbers at performing arts venues themselves is unclear, however: simulcasting may substitute for live attendance among existing audiences, but may also promote and engage new audiences.

Using data for the UK's early National Theatre (NT) Live broadcasts, Bakhshi and Throsby* (2014) conclude that live broadcasts generated greater, not fewer, audiences at the National Theatre. Using a new, extensive dataset of theatre ticket transactions for multiple theatre venues across England, and over a longer time period, we conclude that National Theatre Live is likely to have in addition boosted local theatre attendance in neighbourhoods most exposed to the programme.

Audience-building and the future ‘Creative Europe’ Programme (2012)

Anne Bamford, Michael Wimmer | European Expert Network on Culture (EENC)

La Comissió Europea va encarregar a l’European Expert Network on Culture (EENC) un informe sobre la creació de nous públics (audience building) des de les institucions artístiques. Anne Bramford i Michael Wimmer -membres d’aquesta Xarxa- van elaborat aquest informe on mostren les últimes tendències europees en desenvolupament d’audiències en els diferents sectors culturals; formulen recomanacions per a la Comissió Europea, les autoritats estatals, supralocals i locals i per a les institucions culturals, i presenten 28 casos pràctics de 12 països (Eslovaquia, Latvia/ Letònia, Regen Unit, Espanya, Països Baixos, Noruega, Alemanya, Luxemburg, Austria i França). 

Conclusions Sessió de Treball Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer Viladecans

El 8 d’abril del 2014 va tenir lloc a l’Atrium de Viladecans una sessió de treball del Festival Internacional de Teatre i Animació Al Carrer on es van analitzar les conclusions de l’anterior sessió que s'havia celebrat novembre del 2013.

Patrones regionales de consumo de servicios en tiempos de crisis: servicios de ocio y cultura ¿hay un cambio de tendencia?

Manuel Hernández Peinado, Mercedes Rodríguez Molina, José Antonio Camacho Ballesta | XXXIX Reunión de Estudios Regionales | Smart regions for a smarter growth strategy: new challenges of Regional Policy and potentials of cities to overcome a worldwide economic crisis

Resumen: El contexto de crisis económica ha llevado a un empeoramiento de las economías de los hogares, provocando desajustes notables en los presupuestos familiares. La fuerte caída del gasto en el consumo de los hogares en España ha afectado a casi todas las industrias, y el ocio y la cultura no es una excepción a esta tendencia, así el gasto de los hogares en servicios de ocio y cultura en 2010 fue inferior con respecto a 2006. El doble objetivo de este trabajo consiste en analizar desde una perspectiva microeconómica los cambios en los patrones de consumo de los hogares españoles que gastan en servicios de ocio y cultura, e identificar los principales factores explicativos de dichos gastos durante el periodo 2006-2010 tanto a nivel nacional como regional. 

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes

Jaume Colomer | Els públics de la cultura

A finales del 2003 el INAEM firmó un protocolo de colaboración con la FEMP para desarrollar el programa Platea que tiene como objetivo promover la circulación de espectáculos de artes escénicas en espacios de las entidades locales. Su finalidad es reactivar y enriquecer la programación cultural para facilitar el acceso de los ciudadanos a la cultura.

En las mismas fechas el gobierno de Catalunya presentó el programa Escena 25 destinado a promover el acceso de los jóvenes de 18 a 25 años a las artes escénicas con la colaboración de más de 70 teatros y salas de concierto. Para acceder a los precios promocionales de la campaña los jóvenes deben registrarse en una base de datos y abonar 25 euros. En un primer balance de resultados se valoró muy positivamente que se hubieran inscrito 25.000 jóvenes de los cuáles un 90% era la primera vez que iban a un teatro. Como valor añadido se había conseguido tener una base de datos con mucha información sobre las preferencias de estos jóvenes que podía ser una buena base para desarrollar en el futuro estrategias de gestión de públicos.

Nou web Barcelona Dades Cultura

Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Barcelona Dades Cultura, és el lloc web d’indicadors i dades culturals de la ciutat que integra en un mateix espai els indicadors anuals dels principals equipaments culturals (dels quals s’assenyala la localització al mapa de la ciutat), les xifres dels festivals i de les principals festes de ciutat, la relació de les entitats culturals que reben suport de l’ICUB i un potent cercador de dades d’anys anteriors.

Après la culture légitime. Objets, publics, autorités

Jean-Louis Fabiani ׀ L’Harmattan

Fabiani es pregunta si avui en dia és possible parlar de d’una cultura legítima. Per respondre aquesta pregunta, l’autor analitza algunes de les principals teories sobre el paradigma de la legitimitat cultural que han marcat les darreres dècades (d’autors com Howard Becker, Pierre Bourdieu, Michel de Certeau o Richard Peterson) i demostra amb diferents casos pràctics (la música de jazz a França, les relacions de la illa de Còrcega  amb l’Estat francès, la lectura a les presons, el festival de Cannes, etc.) que aquestes teories són inoperants en uns moments en què la realitat social i cultural és cada vegada més complexa.

Llibres. Més lectors, menys vendes

Gremi d'Editors de CatalunyaAssociació d'Editors en Llengua Catalana

Els catalans segueixen valorant la capacitat de prescripció de les llibreries i de recomanar els millors llibres. Així es desprèn de l'últim estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres del Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana corresponent al 2012 que determina que les llibreries concentren fins al 73% de les vendes de llibres a Catalunya i on també es posa de manifest que un 54,8% dels enquestats diu haver-hi comprat els seu últim llibre, un percentatge que a la resta de l'Estat baixa fins al 46,8%. La resta de canals de compra, amb xifres relatives més baixes, són: les cadenes de llibreries (21,2%), les grans superfícies (19,2%) i els hipermercats (10,3%); o la venda per internet, encara poc significativa (2,1%). L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de 1.600 entrevistes, majoritàriament a persones de més de 14 anys però també a joves de 10 a 13 anys, amb el mateix nombre d'enquestats a les quatre demarcacions catalanes.