Pràctiques culturals i públics

Après la culture légitime. Objets, publics, autorités

Jean-Louis Fabiani ׀ L’Harmattan

Fabiani es pregunta si avui en dia és possible parlar de d’una cultura legítima. Per respondre aquesta pregunta, l’autor analitza algunes de les principals teories sobre el paradigma de la legitimitat cultural que han marcat les darreres dècades (d’autors com Howard Becker, Pierre Bourdieu, Michel de Certeau o Richard Peterson) i demostra amb diferents casos pràctics (la música de jazz a França, les relacions de la illa de Còrcega  amb l’Estat francès, la lectura a les presons, el festival de Cannes, etc.) que aquestes teories són inoperants en uns moments en què la realitat social i cultural és cada vegada més complexa.

Llibres. Més lectors, menys vendes

Gremi d'Editors de CatalunyaAssociació d'Editors en Llengua Catalana

Els catalans segueixen valorant la capacitat de prescripció de les llibreries i de recomanar els millors llibres. Així es desprèn de l'últim estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres del Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana corresponent al 2012 que determina que les llibreries concentren fins al 73% de les vendes de llibres a Catalunya i on també es posa de manifest que un 54,8% dels enquestats diu haver-hi comprat els seu últim llibre, un percentatge que a la resta de l'Estat baixa fins al 46,8%. La resta de canals de compra, amb xifres relatives més baixes, són: les cadenes de llibreries (21,2%), les grans superfícies (19,2%) i els hipermercats (10,3%); o la venda per internet, encara poc significativa (2,1%). L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de 1.600 entrevistes, majoritàriament a persones de més de 14 anys però també a joves de 10 a 13 anys, amb el mateix nombre d'enquestats a les quatre demarcacions catalanes.

Articles sobre pràctiques, consum i participació cultural

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

Equipaments Culturals, Ciutadania i Inclusió Social

Aquí podeu descarregar-vos la presentació de la conferència a càrrec de Lucina Jiménez, organitzada per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.

Participació cultural a Catalunya 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats bàsics de l’enquesta sobre participació cultural a Catalunya l’any 2013, elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarregà de la recollida de dades en la fase de treball de camp.

La ciudad sensible. Paradigmas emergentes de espacios informales y usos alternativos del espacio urbano

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana. 

La gestión terapeútica de la cultura: una nueva fórmula de disciplina social

Lina Gavira Álvarez  |  Revista Andaluza de Antropología  Número 4, (2013)

Resumen :  La crisis y la incertidumbre actual está derivando en una progresiva “terapeutalización de la cultura”, que supone un nuevo modelo de control social desde las emociones, basado en trasladar el expertismo psicologísta al campo de la acción social, para promover el “estar bien”, reformulando las bases del “bienestar”. Esta estrategia erosiona los derechos de ciudadanía, al propiciar una identidad pasiva, como pacientes. Las manifestaciones culturales o el arte quedan bajo sospecha, cuando usan códigos que no participan de lo establecido por las élites como “adecuado”. Así desde la política se hace una apuesta generalizada por la “instrucción emocional”, mientras se invisibilizan las dimensiones culturales y materiales que permiten afrontar los problemas desde una lógica activa de ciudadanía que apueste por una calidad de vida más humana. En este contexto, los profesionales de la cultura como mediadores tienen un papel importante ante la encrucijada de promover proyectos en formatos que propicien una cultura transformadora, o bien ser un agente más de la reproducción del malestar y la terapia cultural paliativa.

Evolución do gasto cultural dos fogares galegos

Obervatorio da Cultura Galega

Galicia ocupa o sexto lugar pola cola no Estado español no gasto medio por fogar en bens e servizos culturais, nun contexto de acusada disminución tanto en Galicia coma no Estado. Deste xeito, entre 2006 e 2012 as familias reduciron o seu gasto cultural nun 15.9% ata os 646 € ao ano, fronte a comunidades como Madrid, cun gastou moito máis elevado: 966.7 €. Así o revela o informe “Evolución do gasto cultural dos fogares galegos”, feito público polo Obervatorio da Cultura Galega.

Políticas de fomento del consumo cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

El presente informe tiene como objetivo aportar elementos para el debate y la reflexión en relación a las políticas de fomento del consumo cultural en la Comunidad Autónoma de Euskadi.

Se parte de un marco general que aporta una visión global del tipo de políticas existentes para dar respuesta al reto del aumento y diversificación del consumo cultural situando un acento especial en la diferencia entre políticas desde la oferta y desde la demanda y entre las de carácter universal y las específicas. También se le ha dado un peso especial a la idea de acceso a la cultura y las barreras que lo dificultan.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.