Pràctiques culturals i públics

The Value of presenting: a study of performing arts presentation in Canada

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

The Digital Future of Creative Europe. Booz & Company

Enquesta encarregada per Google a la consultora Booz & Company en què s’analitza l’impacte de la digitalització i d’internet en el sector de les indústries culturals a Europa. L’informe fa referència al període 2001-2011 en els 27 països de la UE i presta una atenció particular a Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Polònia i Regne Unit, i es concentra en cinc sectors: cinema i televisió, premsa (diaris i revistes), edició de llibres, música i videojocs.

L’objectiu de l’estudi és determinar fins a quin punt els mitjans digitals i la cultura de la gratuïtat han contribuït a una desacceleració del creixement i a una supressió de llocs de treball.

Jo vull ser públic de la cultura

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

El gasto en Ocio y Cultura en España 2013. Strategic Research Center d’EAE Business School

La despesa familiar en cultura, oci i espectacles a Espanya va caure el 2011 fins a situar-se per sota dels nivells del 2006.  Concretament, el descens va ser del 4,3% respecte a l'any anterior. Ho revela aquest estudi de l’Strategic Research Center d’EAE Business School a partir de les dades de l'Institut d'Estadística i que calcula en 32.535 d'euros el que les llars espanyoles van invertir en aquest sector.

Catalunya és la tercera comunitat on més diners van gastar les famílies en béns culturals i d'oci, amb una despesa de 2.160 euros l'any de mitjana. Al davant de Catalunya hi ha Madrid i Navarra amb 2.459 i 2.239 euros de mitjana respectivament.

Arts included in wellbeing measures

A review of the criteria for tracking the nation’s wellbeing sees arts participation included for the first time.

People’s engagement in the arts is for the first time to be recognised as one of the factors that contributes to wellbeing in the Office for National Statistics’ (ONS) Measuring National Wellbeing Programme. A new report reviewing the criteria used to measure wellbeing in the UK reveals that questions on arts, culture and sports participation have been the most commonly requested additions to the survey.

«Soterrem les vies» : Música per reivindicar el soterrament de les vies de L'Hospitalet

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos?

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

What Next?

What Next? (I ara què?) és un col·lectiu cada vegada més gran d’organitzacions artístiques i culturals que es reuneixen per promoure, donar suport i debatre sobre al treball cultural que dia a dia es desenvolupa al llarg de tot el Regne Unit. Tenen per objectiu establir aliances amb els polítics i les comunitats i difondre els temes debatuts a les organitzacions artístiques a través de correus electrònics. El col·lectiu vol ser una mena de catalitzador del debat nacional sobre les arts i la cultura i activar el desenvolupament de projectes conjunts.

El passat 29 d’abril What Next? va celebrar una conferència a Londres que va reunir a més 650 professionals  i activistes que van debatre sobre com involucrar més a la ciutadania i a les comunitats en l’art i la cultura. La reunió va provocar una allau de respostes a Twitter. El col·lectiu de professionals del sector cultural Arts Professional (AP) ha recollit alguns d’aquests tuits i ha demanat al seus autors que ampliessin les seves aportacions al seu blog. 

Apunts #16

Los discursos del arte, o cómo ahorrarse la peor pregunta. Jordi Ibañez. [esferapública]