Pràctiques culturals i públics

Observar la cultura

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

La ciència al focus

La majoria de coneixements sobre ciència de ben segur que els hem après a l'escola, amb els llibres de text i les explicacions del professorat. Però potser altres coneixements els hem adquirit d'una manera més lliure, amb la lectura d'una novel·la o veient un programa educatiu de televisió. Però no hi ha res com l'experiència que dispara una experiència en directe, on s'estreny la distància entre el pati de butaques i l'escenari, com qui veu un espectacle de màgia, descobrint amb els focus de l'escena la màgia de la ciència.

L'estat del videojoc

Un any més, DEV, ‘Asociación española de empresas productoras y desarrolladoras   de videojuegos y software   de   entretenimiento’ ens presenta el 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos', l'informe de referència que explica en profunditat el panorama del sector productiu dels videojocs amb una mirada local i internacional.

Alerta complaent

Miquel Molina | La Vanguardia

Les ciutats, o més que ciutats, les metròpolis son avui en dia els grans pols d’atracció generadors de creativitat i creixement econòmic més enllà del territori i les fronteres que delimiten els estats. Barcelona n’és una d’elles que s’ha erigit sempre a través de grans esdeveniments, exposicions, jocs olímpics i fòrums inventats precisament per tal de donar continuïtat al model cultural de ciutat que s’ha anat reciclant amb els anys.

Muses musicals als museus

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

'Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida'

La gent no s'adona del poder que té. Ni la gent, ni la mateixa poesia, ni probablement la cultura.

Un 19 de gener de 1919, demà farà un segle, naixia a Barcelona l'autor de la frase que titula aquest post, Joan Brossa i Cuervo, autor d'aquestes cites i de tants altres rastres que podem trobar i que ens son familiars. Aquest 2019 celebrem l'Any Brossa, per commemorar el centenari del naixement d'aquest artista que treballava la poesia de manera transversal, en totes les seves formes, per fer-la universal i no deixar ningú indiferent. Us sonen?

Entrevista a Ricard Planas i Ramon Mas, editors de Males Herbes.

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.



 

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

Callar o no callar [la llibertat d'expressió]

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Itineraris contemporanis, al llindar entre la documentació i la difusió

«Itineraris contemporanis» és una aplicació mòbil que proposa un recorregut per conèixer espais, projectes i artistes contemporanis a les comarques de Girona: Olot, Girona, Celrà, La Bisbal de l’Empordà i Torroella de Montgrí. Creada per la cooperativa Cultural Rizoma, ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

'Territori contemporani'. Capítol 12

El capítol 12 de 'Territori Contemporani' que es va emetre el maig de l'any passat, parteix de Vilafranca del Penedès. La Sala dels Trinitaris és una Sala d'exposicions municipal destinada a la promoció de l'art contemporani.

Ignasi Aballi, és un pintor que pinta sense pintar, que es fixa en allò que passa quan sembla que no passa res i que mostra la quotidianitat com la cosa més extraordinària del món.

Acaba a Vic, ACVIV el Centre d'arts contemporànies de Vic, es caracteritza pel seu interès en qüestions vinculades a dinàmiques de grup, col·laboratives i socials.