Pràctiques culturals i públics

Hi ha vida més enllà de Bourdieu

Hervé Glevarec | Le Bord de l’Eau

Aquest seria el clam que resumiria les paraules que Hervé Glevarec dedica a aquest llibre. I és que la interpretació sociològica dels gustos culturals que Pierre Bourdieu va fer a La distinction (1979), actualment pot gaudir d’altres interpretacions. Segons Glevarec, els gustos no son reductibles a la posició i l’origen social, perquè els usos socials de la cultura van molt més enllà de les situacions socials. Quan algú explica un gust cultural, és, en essència, la generació d’aparences de les persones, dels individus, no pas de la seva posició social. A vegades inclús prima més l’estètica del producte que no la seva categoria socio-professional.

Més poesia

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

Cultura confinada

Vivim dies insòlits i la societat està responent. La gran responsabilitat de totes i tots, petits i grans, és quedar-nos a casa, practicar el teletreball en la mesura del possible i preocupar-nos pels nostres des de la distància. El sector sanitari està mostrant el seu compromís i professionalitat de forma incansable des de ja fa dies. Els transportistes, treballadors i treballadores de supermercats, forns, gasolineres i establiments amb altres productes de primera necessitat accentuen les mesures de seguretat i continuen treballant sense decaure, mantenint els ànims. Davant d’aquesta situació mai vista, l’àmbit de la cultura ha sabut estar a l’alçada i ha treballat a contrarellotge i amb entusiasme per fer-nos arribar a casa la música, els llibres, els contes, els poemes, el teatre, l’art i els museus. Per així, a través de fils culturals, aconseguir mantenir-nos en contacte tot i l'aïllament social actual.

Quan els records guanyen la partida

Travessar el llindar de la porta i recordar, de sobte, l’olor de la cuina de l’àvia. Escoltar aquella melodia que, sense tenir del tot clar per què, et transporta als moments feliços de la teva infantesa. Sorprendre’t en veure aquella foto, esgrogueïda i rebregada, amb els ulls d’una nena que s’assemblen als teus, que són els teus. Els anys passen i les persones canvien, però els sentits, potser algun més que els altres, perduren i s’entrellacen amb els moments viscuts. La memòria, tanmateix, no sempre és tan fiable, i més sovint del que voldríem acaba perdent la batalla contra l’oblit.

Programar activitats de Memòria Democràtica al territori

Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica. Cada vegada són més els ajuntaments centrats en desenvolupar actuacions en matèria de memòria democràtica. Amb la finalitat d’oferir coneixement i recursos, així com de compartir experiències entre municipis, l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona ha organitzat la formació «Programar activitats de Memòria Democràtica al territori», de dos dies de durada, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Neurociència i Museus. I Cicle Confluències.

Els museus des de la perspectiva neurocientífica

El primer que fem sense adonar-nos-en quan entrem a un museu és mirar la cara de les persones que hi ha dins. Contents, alegres, interessats, avorrits, cansats, indiferents... les emocions que mostrin condicionaran, en bona mesura, la nostra pròpia experiència al museu. En relació a les obres i objectes exposats, pararem atenció als que més ens sorprenguin. Si el que veiem no ens produeix aquest efecte, passarem de llarg gairebé inevitablement. Així, des del punt de vista de la neurociència, és com s’ha parlat dels museus al I Cicle Confluències, una iniciativa de la Xarxa de Museus que vol ser un espai de trobada, de reflexió i d’interconnexió entre els museus i altres disciplines no estrictament museològiques

Altermuseologia

Serge Chaumier, Raymond Montpetit | Hermann

'Manifest expològic sobre les tendències i el destí de l’exposició'

Com arribar-hi, horaris, preus, descomptes, visites guiades i per a grups. Aquesta mena de coses que ens ajuda a planificar la visita a una exposició, però sabem de què va l’exposició? Potser sigui sorpresa, ens hi apropem perquè coneixem el centre o perquè ens ha arribat la publicitat, però quin serà el contingut i quina la forma?

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Aquest Nadal no regalis fum, fum, fum!

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història

La percepció i l’impacte cultural, cada cop més present

Arts Council England, Culture Counts, Counting What Counts Ltd

Impact & Insight és una plataforma digital fruit de la col·laboració entre l’Arts Council England, el Culture Counts i Counting What Counts que té com a finalitat principal ajudar a les organitzacions artístiques i culturals finançades per l’Art Council a avaluar l’impacte que provoquen a les seves audiències seguint unes matrius comunes que permetin construir una comprensió compartida del valor de les experiències culturals del territori.