Pràctiques culturals i públics

Entendre el gust cultural

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

La lectura en España 2017

José Antonio Millán (coord.) | Federación de Gremios de Editores de España

Us informem que ja està disponible en línia i de manera íntegra l’edició 2017 de l’informe «La lectura en España», que la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) va presentar el passat 10 de gener. Fins aquest moment només es podien consultar en línia l’índex i alguns capítols, tot i que s'oferia la versió impresa en forma de llibre previ requeriment a la FGEE.

Who participates and how much? Explaining non-attendance and the frequency of attending arts and heritage activities

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

Caixa d’eines per al desenvolupament de públics

APGCC

Un grup d’integrants de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ha desenvolupat aquesta guia bàsica, completa i d’ús senzill, dirigida als companys de la professió que integra un conjunt de metodologies en matèria de desenvolupament de públics aplicables a projectes de diversa índole: arts en viu, arts tradicionals i populars, patrimoni, art contemporani i audiovisual.

Visitem prou els museus? Resultats de participació a Catalunya

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural - ICRPC

Aquest informe, elaborat per l’Observatori de Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, presenta els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans als museus durant el 2015, que destaquen que un 60% dels catalans majors de 14 anys no va visitar cap museu o exposició en aquest any.

12 coses que els policymakers haurien de saber sobre els públics

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

Interculturalidad y política cultural

Ricardo Zapata Barrero i Gema Rubio Carbonero (ed.)| Edicions Bellaterra

Vincular les polítiques culturals i la gestió de la diversitat a les ciutats, avui dia, és una necessitat. Però les estratègies interculturals per a la construcció de ciutadania encara no formen part essencial de l’agenda de les polítiques públiques; no s’han explorat a fons les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social i de superació de les desigualtats en un entorn divers.

Aquest llibre presenta algunes reflexions que volen visibilitzar la dimensió social de la cultura en relació amb els reptes i oportunitats que implica la diversitat, i que van sorgir en el cicle ‘Interculturalisme i política cultural’, organitzat pel GRITIM-UPF amb la col·laboració de l’Espai Avinyó i l’Ajuntament de Barcelona, a final de 2014.

El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

The NMC Horizon Report: 2016 Museum Edition

NMC - New Media Consortium

El NMC Horizon és un dels projectes que duu més temps treballant les tendències tecnològiques emergents en usos educatius i que, ara, presenta un informe sobre el desenvolupament tecnològic als museus, les tendències actuals i els factors clau a tenir en compte per l’avenir, avançant-se a una bona part de la literatura sobre aquesta matèria.

El document tracta les tendències clau en el context canviant de l’adopció tecnològica dels museus; deixant una mica de banda els programes de llarg termini, àmpliament treballats pels experts amb anterioritat, se centra en emfatitzar l’efectivitat dels objectius a curt i mitjà termini en el futur de les organitzacions.

La legitimització dels festivals, Avinyó i els... geo-artistes?

L’Observatoire, la revue des politiques culturelles

Els «geo-artistes» a estudi a la revista francesa l’Observatoire, un referent en matèria de polítiques culturals, que dedica un interessant monogràfic a les noves dinàmiques entre els artistes i l’espai públic i el territori, els nous tipus de col·laboracions i les noves situacions amb què s’hi troben la creació i la geografia urbana. El número 48 d’aquesta revista dedica, a més, un apartat especial a la darrera edició del Festival d’Avinyó.

Destaquem també l’article «Les enjeux de la reconnaissance publique des festivals», del sociòleg Emmanuel Wallon, sobre la determinació del rol dels festivals en les polítiques culturals, més enllà de la seva instrumentalització.