Polítiques culturals

Una visió comunitària de la cultura des de Polònia

Igor Stokfiszewski [ed.] | Institute for Advanced Study in Warsaw

La contribució de la cultura al desenvolupament es fa visible en la seva capacitat per apoderar la ciutadania, el seu potencial per inspirar la creativitat i la innovació i la seva habilitat per promoure la creació de comunitats. L’estudi demostra que l’aspecte social de les iniciatives culturals és el que finalment estimula tant la cultura com el desenvolupament i que les oportunitats de la cultura per a negar les ja passades de moda, teories neoliberals sobre les ciutats creatives encapçalades per Richard L. Florida són molt tangibles.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

Legitimar l’accessibilitat a la cultura

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?

Centralitat de les polítiques culturals en el desenvolupament local

Foro Cultura y Medio Rural | Encuentro Cultura y Ciudadanía

La diversitat del medi rural obliga a apropar-se al seu desenvolupament cultural partint del reconeixement de la ruralitat com una categoria cultural en si mateixa. La capacitat relacional del fet cultural ha d’aprofitar-se en la concepció de les estratègies públiques en cultura, i cal que les polítiques siguin vertebrades des de la interseccionalitat.

La cultura de Barcelona es busca pel bosc de Hänsel* i Gretel*

Hänsel* i Gretel* es mostra com una publicació cultural oberta a les veus que es consideren representatives de la cultura i la creativitat de la ciutat de Barcelona. Algunes de tant diverses i distants com Miquel Porta Perales o Marina Garcés, per posar un exemple. És un espai on es poden expressar, des de la crítica, la divergència i la proposta, sobre una nova ciutat cultural. És un projecte impulsat i dirigit per Fèlix Riera i Llucià Homs, una publicació digital que ens ofereix ara el 'Compendium II', un recull dels articles més destacats del darrer any tenint en compte els diferents apartats.

Conseqüències del 155 a Cultura

El passat 27 d’octubre de 2017, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució demanada pel govern espanyol d’acord el restabliment de l’ordre institucional a Catalunya a conseqüència de la celebració del referèndum de l ‘1 octubre i la declaració d’independència. Les mesures que es proposaven eren el retorn a la legalitat, la restauració de la normalitat i la convivència, la recuperació econòmica i la celebració d’unes eleccions autonòmiques.

Anàlisi i indicadors del sector cultural, proposta cap a la innovació social

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Activar el públic. Les instal·lacions en les arts de carrer.

Salvador González Toll | Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
 

Si parlem d’una instal·lació artística, qui més qui menys, la situarà en el marc de les arts visuals, sobretot contemporànies. I en la majoria dels casos, ho sabrem perquè la trobarem emmarcada i re-alçada entre les parets d’un museu o una galeria d’art. Però, i en el cas de les instal·lacions en les arts de carrer?

Un horitzó cultural global pel 2030

En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco:Re | Pensar les polítiques culturals’ és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

Impacte digital en la cultura, una anàlisi en clau iberoamericana

Octavio Kulesz | UNESCO

L’impacte de la digitalització en la cultura té un abast molt important, aquest estudi analitza quatre factors clau, que es corresponen amb temàtiques trascendents de la Convenció 2005[i]: l’accés a la cultura, la creativitat, les indústries culturals i la societat civil. Es centra en l’anàlisi d’Argentina, Colòmbia, Equador, Espanya i Mèxic.