Polítiques culturals

Cultura y políticas urbanas. Dinámicas y efectos de la acción del tercer sector cultural en Barcelona

Nicolás Barbieri, Xavier Fina, Joan Subirats |  Métropoles, 11, (2012) , p. 2-18

Resumen  Este artículo aborda tres cuestiones relacionadas e ntre sí que consideramos relevantes en el debate actual sobre el futuro de las ciudades. ¿Qué es una política urbana y cuáles son las variables principales que la caracterizan? ¿En qué grado las políticas culturales han tendido a asumir las características nucleares de una política urbana? Y principalmente, ¿qué rol ocupa el tercer sector en el proceso de cambio de las categorías de organización social vinculadas a las políticas urbanas y culturales?

Arts Development UK’s latest survey on arts spending in local authorities in England and Wales 2013/14

Arts Development UK (AD:uk) has just completed its tenth annual local authority spending survey to assess the level of arts spending for 2013/14. The survey shows continued and significant changes to budgets in local authority arts spending. As of August 2013, 133 local authorities in England and Wales have no dedicated arts officer and have no direct arts service. This represents 35.3% of all authorities in England and Wales. The remaining 64.7% have services that are vulnerable to cuts and like the rest of the local authority cultural sector and the majority are operating in reduced financial circumstances.

¿Ciudad creativa y ciudad sostenible?: Un análisis crítico del “modelo Barcelona” de políticas culturales

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.

Tots som Hamlet

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Culture[s] forces et défis du 21e siècle

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Píndoles audiovisuals d'Interacció. Entrevistes al món de la cultura a Catalunya

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

L'Era de la degradació de l'art : poder i política cultural a Catalunya

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

Economia della cultura: «Cosa si deve fare e cosa non si deve fare per la cultura?

Abans de les últimes eleccions generals celebrades el passat mes de febrer a Itàlia, aquest número de la revista «Economia de la cultura» va plantejar a vint-i-cinc destacats especialistes italians del món de l'art i la cultura la qüestió següent: “Què cal fer i què no s’ha de fer per la cultura?”. Entre aquests especialistes de diferents sectors culturals i disciplines s’hi troben responsables d’organismes, institucions i empreses culturals, empresaris, gestors, comissaris d’art, editors, juristes, productors audiovisuals, acadèmics, directors de festivals, creadors, ... que, cadascú des de la seva disciplina, reflexiona i opina sobre aspectes relatius a la gestió i organització administrativa de la cultura i dels béns culturals, als recursos que s’hi dediquen i a les modalitats de finançament; a l’educació, la demanda i el consum cultural; al paper de la cultura com a instrument de construcció de la identitat nacional; als impactes socials de la cultura; a la creativitat i les indústries culturals; etc.