Polítiques culturals

Estadístiques culturals de Catalunya 2013

En una setmana de publicació d’estadístiques culturals, el Departament de Cultura de la Generalitat s’afegeix a les dades fetes públiques pel Ministeri de Cultura a través del seu anuari amb la publicació d’una nova selecció de dades sobre el sector de la cultura i la creació.

Estadístiques culturals de Catalunya 2013 inclou dades sobre la despesa pública en cultura dels diversos nivells de govern, les indústries culturals i creatives catalanes, els treballadors culturals, la importació i exportació de béns i serveis culturals, la despesa de les llars en cultura, els arxius, les biblioteques, els museus, el patrimoni arquitectònic i arqueològic, les arts visuals, el cinema, el sector del llibre, les arts escèniques, i el consum i les pràctiques culturals dels catalans.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2013

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2013 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura va aportar al llarg del 2011 un 2,7% al PIB espanyol,  i un 3,5 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és superior al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%),  al de la indústria química (1,1%) i al de les telecomunicacions (1,8%).

Ex-post evaluation of 2012 European capitals of culture

Nick McAteer, Neringa Mozuraityte, Neil McDonald | Ecorys UK

This evaluation report considers the European Capital of Culture Action in the year 2012 including the cultural programmes of the two cities designated as European Capital of Culture (ECoC) for that year: Guimarães (Portugal) and Maribor (Slovenia). The evaluation considers the relevance, efficiency and effectiveness of both 2012 ECoC throughout their “life-cycle”, i.e. from the preparation of their application, through the designation and development phase and up to the completion of their cultural programmes at the end of the title year. Consideration is also given to their likely sustainability and legacy.

Políticas culturales: ¿qué medimos? ¿cómo evaluamos?

L’Observatorio de Políticas Culturales (OPC) de Xile presenta aquesta publicació on catorze investigadors, autoritats del sector i especialistes de Xile, França i Gran Bretanya responen a preguntes com: Què significa mesurar la cultura?, És possible avaluar l’impacte de projectes de creació artística?, Què sabem sobre el sector cultural?, Sota quins judicis de valor es defineixen els criteris de mediació? o Quins reptes presenta la creació d’indicadors culturals? El llibre aborda, entre altres qüestions, els problemes que susciten les enquestes de medició del consum cultural, el desenvolupament de les polítiques públiques o la participació de la ciutadania en la cultura. Els textos inclosos són producte del procés iniciat en el Seminari de Políticas Culturales que, sota el mateix títol que el llibre, va organitzar l’OPC el 2011 a Santiago de Xile.

La educación y la crisis del valor de lo público

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

La place des femmes dans l’art et la culture

 Brigitte Gonthier-Maurin  |  França.Sénat

La Delegació del Senat francès pels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones presenta aquest informe elaborat per Brigitte Gonthier-Maurin sobre la situació de les dones en el sector de la cultura.

Polítiques patrimonials: “El paper dels professionals en la relació entre política i patrimoni”

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Guía para la evaluación de las políticas culturales locales

Eduard Miralles i Ventimilla (dir.), Juana Escudero Méndez (coord.)  | Federación Española de Municipios y Provincias

El grup tècnic de la Comissió de Cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) al maig de 2005 a Cadis va prendre l’acord de desenvolupar una proposta de disseny d’un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques culturals locals en sintonia amb les propostes recollides a l’Agenda 21 de la Cultura aprovada a Porto Alegre/Barcelona l’any 2004 per més de 300 ciutats i governs locals.

L'Avaluació de les polítiques públiques culturals : estudi empíric a l'administració local

Milagros Gascó Hernández  | Escola d'Administració Pública de Catalunya

Aquest estudi empíric s'estructura en quatre parts: la primera fixa el concepte d'avaluació de polítiques públiques; la segona explica l'objectiu d'aquesta avaluació; la tercera exposa els resultats i la quarta formula algunes propostes concretes de millora de la política cultural de la ciutat en general i de cada un dels programes en particular.