Polítiques culturals

Arts and culture in Australia: A statistical overview, 2012

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Australian Bureau of Statistics (ABS)

This report contains information on a range of topics including employment in culture, time spent on cultural activities, attendances at cultural venues and events, expenditure on culture, and imports and exports of cultural goods and services. Also provides profiles of the cultural sectors, grouped according to the Australian Culture and Leisure Industry Classification... llegeix +

KUNSTEN ´92 Analysis: effects of budget cuts in Dutch culture

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

Kunsten ’92 asked a number of specialists from all parts of the culture sector to investigate the effects of the cuts on the system as a whole. A translation of the summary is available in English... llegeix +

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2013

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va presentar ahir l'«Informe anual sobre l'Estat de la Culturai de les Arts 2013». L'Informe assegura que el sector cultural està en perill per les retallades, l'increment de l'IVA, la disminució del consum cultural arran de l'atur creixent, el retard en els pagaments dels ajuts per part de la Generalitat, l'asfíxia financera dels ajuntaments  i la reducció de l'aposta de les caixes d'estalvi.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

La política cultural de la Diputación de Barcelona

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya?

Xavier Greffe: «El paper de l’Estat és crear un entorn favorable per a la producció i difusió de la cultura»

Entrevista a Xavier Greffe

Durada del vídeo: 03:54


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Europa Creativa: el Consell d’Europa redueix part del pressupost proposat per la Comissió

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Europa Creativa: el Consell d’Europa redueix part del pressupost proposat per la Comissió

Seguint les reunions pressupostàries del Consell d'Europa pel període 2014-20, que van tenir lloc els propassats dies 7 i 8 de febrer, la secció pressupostària dedicada al programa Europa Creativa es reduirà en aproximadament 2,4 mil milions d'euros en contraposició amb els 18 extra proposats per la Comissió Europea. Ja ha estat aprovat per la Comissió de Cultura del Parlament Europeu, amb una reducció equivalent al 15%... llegeix +

El Retorn social de les polítiques culturals

Aquest estudi va ser elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), amb la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB; Xavier Fina, professor i director d’ICC consultors culturals; i l’equip d’investigadors Nicolás Barbieri,  Eva Merino i Adriana Partal  a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En l’estudi s’identifiquen elements que permeten avançar en una adequada valoració dels nivells de retorn social de les polítiques culturals: el valor públic que afegeixen, les seves repercussions en diferents esferes de la realitat social i la manera més adient per mesurar aquests resultats. Per això s’analitza de quina manera les polítiques culturals tenen un impacte significatiu en la realitat social, més enllà de la reconeguda capacitat i legitimitat per contribuir a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com la seva aportació al desenvolupament econòmic productiu.

Art, culture et philosophie: matière à penser

L’últim número 41 de la revista 'l’Observatoire' presenta el monogràfic 'Art, culture et philosophie: matière à penser' sobre el paper de l’art i la cultura davant el canvis que està experimentant la societat actual coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez. Des de diferents enfocaments, dotze reconeguts filòsofs i filòsofes, responen a qüestions concretes sobre el tema.

L’influent pensador francès Edgar Morin obre el número amb la primera qüestió: “La mondialisation est-elle une menace pour la culture?” on analitza la complexitat i les contradiccions de la globalització i es pregunta si aquesta pot ser una amenaça per a la cultura. De la segona qüestió: “Peut-on ne pas être cultivé?” se n’encarrega el professor Eric Corijn, director del Centre de Recherches Urbaines Cosmopolis, que es pregunta si una persona cultivada és aquella que s’integra millor en una cultura ja donada o bé aquella capaç de traspassar els límits establerts per les comunitats, les nacions o les tradicions; també explica les transformacions en la participació i el consum cultural. Destaquem també la tercera qüestió, abordada per Pierre Péju en format entrevista: “Tout le monde peut-il devenir artiste?” on aquest professor de filosofia i autor, entre d’altres llibres, de 'L’enfance obscure' (Gallimard, 2011), tracta de la relació entre art i infància i de les fronteres i diferències entre artistes i amateurs.

Rosa Comes: "Els gestors culturals hem de potenciar el privilegi de ser cruïlla"

Entrevista a Rosa Comes

Durada del vídeo: 05:35