Polítiques culturals

Cultura i ciutadania a través d'un mapa conceptual i interactiu

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri

La despesa en cultura dels municipis (2014-2017)

Una vegada passats els anys més durs de la crisi econòmica, sembla els pressupostos en cultura comencen a recuperar-se. Tot i això, el creixement és tímid i els ajuntaments segueixen prioritzant altres partides per davant de les de cultura: el 2009 aquesta despesa representava un 9,4% de la seva despesa global, mentre que el 2017 es situava al 5,9%.

Reptes de futur: la millora de la situació laboral dels treballadors en l'àmbit cultural

Marc Gruber | Organització Internacional del Treball (OIT)

Aquest informe analitza a través de 16 països pertinents a diverses regions del món la situació laboral en l’àmbit cultural. A través d’una mirada global per diferents països es poden determinar diverses situacions comunes que descriuen la situació laboral en la que es troben immerses totes aquelles persones que treballen per la cultura. Es tracta doncs d’una bona oportunitat per determinar quina és la situació actual i quines podrien ser les mesures alternatives per tal de millorar el present laboral en l’àmbit cultural. Malgrat tractar-se d’un sector molt heterogeni i força canviant — sobretot si es compara globalment — es poden determinar unes característiques comunes que dibuixen un mapa sobre el qual poder treballar per tal d’incrementar la qualitat laboral de les treballadores culturals.

Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan, Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi, John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

Polítiques culturals en temps de crisi

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

VI Jornada de Mediació Artística. La música com a eina de transformació social

Jornada promoguda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA amb la col·laboració del Màster de Mediació Artística de la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC.

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela 2018

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

1