Polítiques culturals

La cultura de la participació en la cultura

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La cultura és de tots. La màxima és senzilla però té unes implicacions profundes. A l’entrada del 9 de maig remarcàvem el valor públic de la cultura dient que l’experiència és l’essència de la cultura. Un dels aspectes més evidents del fet cultural és el patrimoni, ja sigui tangible, intangible o digital. També aquest patrimoni ens pertany a tots perquè ens recorda què ens fa humans. Ara bé, qui gestiona i preserva aquest patrimoni? A fi de promoure models de governança participativa del patrimoni cultural, el grup de treball OMC (Open Method of Coordination) presenta l’informe ‘Participatory Governance of Cultural Heritage’.

Fer xarxa en les polítiques culturals

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional: la col·laboració internacional pot ser clau per assolir amb èxit els desafiaments de la contemporaneïtat. En aquest context sorgeix la plataforma ‘Cultural Policy Designers Network’ (CPDN).

Abecedari de la participació cultural a Catalunya

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Jornada 'Present i futur de les residències artístiques a Catalunya'

Dimecres, 6 de juny de 2018 (de 9.00 a 14.00 hores)

Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (Montalegre 5, 08001 Barcelona)

Durant l’any 2017 el CoNCA ha promogut la realització d’un estudi que, amb el nom de Mapa de residències artístiques a Catalunya, ha fet una proposta de definició de la missió i les línies de servei dels programes de residències artístiques, així com de la seva funció en els centres de creació i producció i de la seva tipologia, i ha plantejat una recerca per disposar d’un directori i mapa de les que hi ha actualment a Catalunya.

1

Innovacions en el disseny tecnològic i cultural

Anne Balsamo | Duke University Press

La tecnologia envaeix cada vegada més àmbits de la nostra vida. I ho fa teòricament, per fer-nos la vida més fàcil. La cultura, amb els seus profunds codis i valors, en canvi; no arriba a abastar tots els àmbits de la vida, ni tots els sectors professionals.

La voluntat de ‘Designing culture. The technological imagination’ és que en el disseny i l’aplicació de la tecnologia sigui projectada a partir d’un profund anàlisi de base cultural. Que es tinguin en compte totes les influències i opcions de l’entorn a nivell cultural per tal d’humanitzar al màxim el disseny de les noves tecnologies.

Turisme cultural, un llop amb pell de xai

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics. Entre els segles XVIII i XIX el viatge era un aspecte fonamental de la formació dels joves europeus de l’alta burgesia; era l’anomenat Grand Tour. Més enllà de qüestions de feina, avui en dia, ‘viatge’ acostuma a ser sinònim de ‘turisme’. Per tal d’analitzar les sinergies entre turisme i cultura, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO, en anglès) publica l’informe ‘Tourism and Culture Synergies’.

De la identitat a la pertinença. Per una (nova) cultura republicana

Construir una societat des de la cultura. D'això va aquesta reflexió. Una reflexió oberta, perquè tinc més interrogants que respostes. Un dels eixos de la reflexió passa per preguntar-nos què és cultura. Un segon eix passa per preguntar-nos per què en volem i què en fem, de la cultura. Les respostes que hi donem definiran la societat que construirem en el futur i és que la preeminència de valors ètics o econòmics en les nostres decisions quotidianes és cultural; és cultural escollir entre el model econòmic que proposen Vicenç Navarro o Xavier Sala-Martin; i és també cultural decidir si volem una societat que prioritzi el sentiment de pertinença a partir del reconeixement d'identitats complexes o la "integració" des de l'adscripció a una identitat hegemònica. Finalment un tercer interrogant porta a plantejar-nos quines polítiques públiques en matèria de cultura volem i com volem que incideixin en l'eix social perquè, efectivament, hi ha polítiques liberals i polítiques d'esquerra també en cultura.

La tàctica de fer-se el verd per vendre més

Toby Miller | Routledge

El ‘rentat verd d’imatge’ és una estratègia d’abús del moviment “verd” per a preservar  i ampliar el mercat, finalment doncs per a vendre més. L’eina bàsica emprada pel seu desenvolupament és el màrqueting, constitueixen costoses i complexes campanyes de publicitat per a fer propaganda enganyosa sobre la percepció de certs productes i serveis, però també de persones.

L’essència de la cultura és l’experiència

Què és la cultura? La pregunta ha perseguit generacions i generacions de pensadors i ha generat una miríada de teories. De fet, intentar respondre-la de manera satisfactòria implica entrar en un terreny pantanós. La cultura és un concepte multidimensional amb ramificacions i extensions difícils de traçar. La complexitat d’articular una definició clara i que reculli totes les seves derivacions ens dificulta respondre una segona pregunta: per a què serveix la cultura? Si no podem manifestar què és resulta complicat saber quina utilitat té. Això no obstant, podem afirmar que al nucli de la cultura rau l’experiència. A partir d’aquesta idea l’Observatorio Vasco de la Cultura-Kulturaren Euskal Behatokia presenta ‘El valor público de la cultura’, un estudi que indaga en les preguntes més essencials del fet cultural.

Euro Cities i l'educació cultural

Euro Cities

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local. La proposta del Culture forum d’Euro Cities, es centra sobretot en el cas de Finlàndia com a exemple d’escola vinculada al teixit cultural local. I posa d’exemple els casos de dues grans ciutats fineses, el de Helsinki i la seva veïna metropolitana, Espoo. En desgranem les conclusions.