Polítiques culturals

Les indústries d’identitat en un món global

Devin Beauregard | Palgrave Macmillian

Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura

Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.

Federar les polítiques culturals

Jonathan Paquette | Palgrave Macmillan

Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura. «Cultural Policy and Federalism» ens planteja una anàlisis dels diferents usos de les polítiques culturals a través del sistema organitzacional federalista. Analitzant exemples arreu del món, es determinen alguns sistemes de comportament interessants al voltant de conceptes com nacionalisme cultural, estratègies cooperatives, estratègies competitives, la política cultural local i les infraestructures de govern internes.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

La cultura: de l’estat líquid al gasós

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Democratització, democràcia i drets culturals

Fites, fonaments teòrics, històrics i contemporanis.

Réjane Sourisseau i Cécile Offroy | Fundación Daniel y Nina Carasso


 

El dret a descobrir, a tenir espais per a la reflexió, treballar des de l’experimentació i possibilitar l’emancipació a través de la participació són aspectes intrínsecs en qualsevol societat que s’autoanomeni democràtica. És per aquest motiu que respectar, reconèixer i reforçar la dignitat de cada persona, serà indispensable pel respecte dels drets humans, però també en paral·lel, dels drets culturals.

Noves formes participatives: La democràcia en xarxa

Dinàmiques participatives, accions elaborades i dutes a terme mitjançant processos participatius, pressupostos participatius… El treball en xarxa, tenint en compte les diferents parts implicades mitjançant una metodologia participativa, està a l’alça. També a l’àmbit municipal i cultural. Però cal replantejar-nos què s’entén realment per xarxa i formes de participació?

Sobre aquests plantejament es va dedicar el curs celebrat el passat dimecres 23 d’octubre, «Noves formes participatives: La democràcia en xarxa», organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i impartit per Simona Levi, directora de teatre, activista, docent, gestora i artista multidisciplinària.

Especialment adreçat als tècnics i tècniques municipals de cultura, tenia per objectius:

  • Analitzar les formes existents de participació ciutadana en xarxa
  • Determinar quin és el paper que aquestes han de tenir en la democràcia municipal 
  • Reflexionar sobre les formes d’organització  interconnectades en el món de la cultura

La quinzena a Facebook: Polítiques culturals, patrimoni, innovació i indústries culturals.

Aquesta darrera quinzena hem compartit articles sobre polítiques culturals, cinema, museus i patrimoni, pensament, innovació i cultura digital al Facebook d’Interacció. Comencem, però, destacant els dos articles de més actualitat:

Sobre la cultura que ens violenta, Joan Minguet Batllori; "Perquè allò que ens violenta de debò no són els petits gestos que reclamen la llibertat, sinó tota l’estructura destinada a sotmetre’ns en el miratge d’una paret blanca darrere de la qual un seguit d’íncubes i súcubes moderns es riuen de nosaltres.”

Les darreres setmanes, Catalunya ha viscut un gran nombre de manifestacions de nord a sud. Però el que ha sorprès no ha sigut la queixa, sinó qui la feia i com. Quin és el rerefons cultural que s’amaga darrere aquests nois i noies? Un reportatge de Clàudia Rius sobre els referents culturals i socials dels joves que aquests dies s'estan manifestant.

Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona.

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants.

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano. Políticas culturales en Barcelona y Valencia en perspectiva comparada» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.