Polítiques culturals

Continua el tic-tac a Can Batlló

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La PlataformaCan Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

Tuit de la setmana

Debemos comenzar a analizar seriamente el significado de la #gestioncultural en #España y qué peso deben tener las capacidades técnicas y las habilidades profesionales para componer los organismos que la integran, comenzando por el #MinisteriodeCultura @marcos_galonso

Cultura com a clau per al desenvolupament local

Culture for Cities and Regions

Us presentem la plataforma «Culture for Cities and Regions», una iniciativa que ha tingut per objectiu donar suport a les ciutats i regions per a la realització d’inversions sòlides en cultura; des de la consideració que la cultura constitueix una peça clau en les estratègies de desenvolupament urbà també associada a la mesura de la qualitat de vida del territori.

Els cinc peus del gat (de la cultura)

Tres objectius: relacions socials, relacions econòmiques i relacions internacionals. Aquests són els pilars de la “Nova Agenda europea per a la cultura” que es va presentar el 22 de maig de 2018 a Brusel·les. El nou pla de la Comissió Europea en matèria cultural renova l’agenda de 2007 i és un pas més per reforçar el potencial transformador de la cultura per oferir una visió més atractiva d’Europa.

Els quatre genets de la participació

Lluís Bonet i Emmanuel Négrier | Poetics 66 (2018) 64-73

Què implica la participació en les polítiques culturals? A mitjans d’abril el grup de treball The OMC (Open Method of Coordination) de la Unió Europea publicava l’informe “Participatory governance of cultural heritage”, en què recollia bones pràctiques de gestió participativa del patrimoni (tangible, intangible i digital). L’estudi del Secretariat General d’Educació i Cultura  exemplifica que el concepte de participació ha calat en l’àmbit de les polítiques culturals. Amb l’objectiu d’analitzar el fenomen, Lluís Bonet i Emmanuel Négrier han escrit l’article “The participative turn in cultural policy: Paradigms, models, contexts”.

La cultura de la participació en la cultura

Directorate-General for Education and Culture (European Commission)

La cultura és de tots. La màxima és senzilla però té unes implicacions profundes. A l’entrada del 9 de maig remarcàvem el valor públic de la cultura dient que l’experiència és l’essència de la cultura. Un dels aspectes més evidents del fet cultural és el patrimoni, ja sigui tangible, intangible o digital. També aquest patrimoni ens pertany a tots perquè ens recorda què ens fa humans. Ara bé, qui gestiona i preserva aquest patrimoni? A fi de promoure models de governança participativa del patrimoni cultural, el grup de treball OMC (Open Method of Coordination) presenta l’informe ‘Participatory Governance of Cultural Heritage’.

Fer xarxa en les polítiques culturals

Davant de reptes globals calen solucions globals. L’actual panorama socioeconòmic mundial s’estén més enllà de les fronteres físiques i simbòliques i té repercussions en l’àmbit local. Pel que fa a les polítiques culturals, cada vegada és més necessari establir lligams en el terreny supranacional: la col·laboració internacional pot ser clau per assolir amb èxit els desafiaments de la contemporaneïtat. En aquest context sorgeix la plataforma ‘Cultural Policy Designers Network’ (CPDN).

Abecedari de la participació cultural a Catalunya

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Jornada 'Present i futur de les residències artístiques a Catalunya'

Dimecres, 6 de juny de 2018 (de 9.00 a 14.00 hores)

Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (Montalegre 5, 08001 Barcelona)

Durant l’any 2017 el CoNCA ha promogut la realització d’un estudi que, amb el nom de Mapa de residències artístiques a Catalunya, ha fet una proposta de definició de la missió i les línies de servei dels programes de residències artístiques, així com de la seva funció en els centres de creació i producció i de la seva tipologia, i ha plantejat una recerca per disposar d’un directori i mapa de les que hi ha actualment a Catalunya.

1

Innovacions en el disseny tecnològic i cultural

Anne Balsamo | Duke University Press

La tecnologia envaeix cada vegada més àmbits de la nostra vida. I ho fa teòricament, per fer-nos la vida més fàcil. La cultura, amb els seus profunds codis i valors, en canvi; no arriba a abastar tots els àmbits de la vida, ni tots els sectors professionals.

La voluntat de ‘Designing culture. The technological imagination’ és que en el disseny i l’aplicació de la tecnologia sigui projectada a partir d’un profund anàlisi de base cultural. Que es tinguin en compte totes les influències i opcions de l’entorn a nivell cultural per tal d’humanitzar al màxim el disseny de les noves tecnologies.