Polítiques culturals

Polítiques culturals i gènere: reflexions i eines d'acció

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals amb la col·laboració de l’Oficina de les Dones i LGTBI ha proporcionat un espai d’encontre per tal de parlar, aprendre i reflexionar al voltant de les polítiques culturals i el gènere. Enfocat a tècnics i tècniques municipals de les àrees de cultura i igualtat, les Jornades s’han repartit en tres dies amb continguts molt diversos. Les ponents encarregades de conduir les jornades han estat Joana Masó, professora de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO 'Dones, desenvolupament i cultures' i Carla Alsina coordinadora de l’Ateneu Popular de Nou Barris i consultora en l’àmbit de la defensa dels drets humans des d’una perspectiva de gènere interseccional. 

Drets culturals, drets humans i llibertats fonamentals a l'espai públic.

L'espai públic és un espai lliure, inclusiu i divers de persones que gaudeixen realment de les mateixes oportunitats, drets humans i culturals?

Avui, 22 d’octubre, serà presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’informe «Promotion and protection of human rights: human rights questions, including alternative approaches for improving the effective enjoyment of human rights and fundamental freedoms», de Karima Bennoune, relatora especial sobre els drets culturals

L’infome es centra en la importància dels espais públics pel lliure gaudi dels drets humans, i en particular, dels drets culturals. S’assenyala que per tal d’assegurar la garanties de drets humans recollides als diversos instruments internacionals, especialment pel que fa als drets culturals, és necessari que totes les persones gaudeixin d’espais públics adequats, sense cap mena discriminació. Per tant l’espai públic ha de ser considerat com un assumpte relatiu als drets humans.

El mecenatge i la influència a les polítiques culturals

Juan Arturo Rubio Arostegui i Anna Villarroya Planas | Fundación Alternativas

Mecenatge i cultura son dos conceptes que han anat lligats des d’antic. De fet, l’origen etimològic de la paraula 'mecenatge' prové de 'mecenes', nom que li deu l’origen a una de les famílies més poderoses i influents de la Florència renaixentista, els Mèdici. Sembla ser doncs que el context de la Florència del segle XV té certs paral·lelismes amb el context actual on cultura, interessos privats i poder tenen fortes connexions. A més, a l’actualitat cal afegir-hi la crisi del finançament públic per a les polítiques culturals, fet que ha propiciat que les empreses privades trobessin noves vies de mecenatge per tal d’ampliar el seu radi d’influència. La realitat és que les polítiques culturals han de rebre la figura del mecenatge per tal de poder dur a terme certs projectes culturals. 

Radiografia de la millora de la gestió patrimonial i museística

Maria Teresa Blanch Bofill | Universitat Autònoma de Barcelona

La tesi de Maria Teresa Blanch Bofill reflexiona i aprofundeix sobre múltiples temes al voltant de la gestió dels museus i del patrimoni. De tota la informació relacionada amb aquesta temàtica, recollim els tres grans blocs temàtics que trobem més interessants. En primer lloc es tracta l’aspecte econòmic de la gestió del patrimoni i dels museus, el qual ha quedat molt afectat degut a les retallades durant la crisi econòmica. En segon lloc s’aborda el tema de la relació entre el patrimoni i el turisme i com es poden millorar aquestes relacions. Per últim, es reflexiona al voltant del binomi públic-privat dins de la gestió museística i els possibles avantatges que pot suposar.

Els Hàbits i les Pràctiques Culturals a l'Espanya del 2019

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Tastet de bones pràctiques

Leonardo Díaz Echenique, Eva Gómez Collell, Sergi Ricart Giraldo | Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals i  Federació de Municipis de Catalunya

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després? Tots sabem que el període d’avaluació és tant o més important que el projecte en sí, perquè ens ajuda a reflexionar sobre els seus punts forts i febles, a proposar millores i, en definitiva, a no cometre els mateixos errors de cara a una futura edició. Sovint, però, la falta de temps i de recursos acaba guanyant el pols a aquesta etapa final de conclusió i valoració i, en un obrir i tancar d’ulls, ha passat tot el curs i cal centrar els esforços en preparar la nova programació. Aquest és el dia a dia de molts equipaments culturals.
 

Si moltes vegades hem de fer mans i mànigues per dedicar una estona a l’avaluació dels nostres propis projectes, el fet de comparar-nos amb d’altres iniciatives per seguir creixent i aprenent es converteix en una tasca, si bé enriquidora i constructiva, pràcticament inabastable.

Pla d'Acció Cultural de Sant Celoni i la Batllòria

El  Pla  d’Acció  Cultural  de  Sant  Celoni  s’ha  d’entendre  com  l’instrument  que guiarà  la  vida  cultural  del  municipi  durant  els  propers  anys.  Es  tracta  d’un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, com per les empreses i professionals del sector privat, les entitats i associacions culturals i el conjunt de la ciutadania. 

Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.

Doble o descafeïnat?

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.