Planificació, gestió i governança

Everyday innovators : developing innovative work organisation practices in the cultural sector in Europe

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.

Holding Up the Arts: Can we sustain what we’ve created? Should we?

Arts Learning Xchange welcomed Diane Ragsdale to the Twin Cities for the July 10 metro-wide forum about sustainability in the arts, Holding Up The Arts: Can we sustain what we’ve created? Should we?

The word sustainability comes from the Latin sustinere (tenere, to hold; sus, up). One definition of sustainability is “the capacity to endure.” When we aspire to sustain, or hold up, the arts what are we talking about? Sustaining all the historically leading, flagship organizations? Sustaining a canon of great works? Sustaining broad and deep community engagement with the arts? Something else?... llegeix +

Música para camaleones: el Black Album de la sostenibilidad cultural

Tipus: Notícia
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 

«En el proceso de reduccionismo de la acción cultural a la revisión de sus cuentas de explotación, hay todavía margen para iniciativas que, ancladas en las estrategias y herramientas propias de la gestión cultural (la cooperación institucional e internacional, la formación específica, el trabajo en red y la innovación) exploren maneras de emprender propias de las lógicas culturalistas» p. 15

Trànsit Project ens presenta un llibre amb vint-i-nou experiències (bones pràctiques) de projectes independents de producció cultural i artística que s’estan desenvolupant actualment a España. La lectura d’aquestes pràctiques i els articles de fons que les acompanya ens ha de portar a reflexionar i, en el seu cas, a aplicar les millores que es reflecteixen... llegeix +

Apunts #2

The arts are the bridge among all cultures to innovation / Jose Baldaia
Intuinovare (27 juny 2012)

"If we think in innovation, our tendency is to think only in science and technology, but in doing so we ignore the vital contribution of research and experimentation in the arts and in the humanities. Through these we have been able to create a clear development in our quality of life"
 

Europeana Inside: Culture is a Right / Nick Poole

Europeana professional (5 nov. 2012)

"Culture is a right, it's a fundamental right that every child is born with - the right to access, to enjoy, to be amazed by, to learn from and to discover the cultures that went before them that created the society that they're in today. It's a right that's at risk of being eroded in the digital age as our sector struggles to make the transition from physical to digital."

L’économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Models de gestió de taquilla

Com ha canviat el panorama de la contractació d'espectacles als espais escènics públics? La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública ha engegat un estudi que pretén recollir i processar dades sobre pràctiques i models de gestió de contractació per part dels seus espais associats davant l'augment de la fòrmula de contractació "a taquilla".

Apunts #1

[#861] / José Ramón Insa
Espacio Rizoma (9 sept. 2012)
 

"Las políticas de cultura, empezando como no por las locales, deberían constituir “unidades de pensamiento” (por favor, más allá de las paralizantes mesas y consejos de cultura) que trabajasen desde la simbiosis para adentrarse en eso que mencionaba como “lo no observable”."

Treball de reflexió compartida sobre la qualitat democràtica des de l'àmbit cultural

Ferran FarréJordi Oliveras| Generalitat de Catalunya. Direcció General de Participació Ciutadana

Aquest informe es caracteritza en bona mesura per tres qüestions: la voluntat d'ampliar el que habitualment és assumit com a territori temàtic de la participació referint-se a cultura, la demanda d'actuacions i sensibilitat menys centrades en la via normativa a les administracions públiques, i la proposta de treballar per obrir processos que afavoreixin un major apoderament de la ciutadania en relació a la cultura.

La Civilització urbana europea en un món virtual

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal.