Museus

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.

Apunts #6 : Participació, museus, diners, retallades...

Art and the active audience: Participatory art changes audience role from viewer to doer / Ray Mark Rinaldi
Denverpost.com (31 dec. 2012)

"Participatory art, on the other hand, doesn't exist without the consumer. Unless the viewer acts well to complete it, it is unfinished, worthless. Frankly, most viewers have neither the talent nor attention span to do what's required of them."

De què parlem quan parlem de cultura o ¿de qui es la pasta? / Xavier Marcè
Nativa (8 gen. 2013)

"La cultura no canviarà la societat; ho farà la política que es un fet profundament cultural."

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Apunts #5: L'augment de l'IVA és l'única causa del descens d'espectadors?

“How far does the economic debate on ‘cultural value’ dominate policy makers’ decisions” / Vikki McCall
The cultural value initiative (17 des. 2012)

Every cultural policy decision is predicated on the exercise of cultural authority, and a better understanding of what notions of ‘value’ are behind the policy-making process is therefore central to the cultural value debate

Patrimoni: gestionar el creixement de les col·leccions

Un dels reptes més complicats que presenten els museus locals és el del creixement incontrolat de les col·leccions que custodien, cosa que té moltes implicacions en el treball de fons, més aviat invisible per al públic, que es fa als museus.