Màrqueting i comunicació

Los museos de Cataluña en las redes sociales: resultados de un estudio de investigación

Joan-Isidre Badell  | Revista Interamericana de Bibliotecología, 38(2), 159-164.

Resumen | Se muestran los principales resultados obtenidos en la investigación sobre la presencia de los museos de Cataluña en las redes sociales y de la visibilidad de sus sedes web. La metodología se ha basado en la obtención de datos cualitativos y cuantitativos desde dos perspectivas: comparativa con otros estudios y evolutiva por análisis propios. Los resultados señalan, por un lado, que los museos catalanes están presentes en las redes sociales, pero existen todavía muchos centros que no están en ninguna plataforma. Por otro lado, los indicadores de visibilidad obtenidos demuestran cierta falta de interés por el posicionamiento web. En conclusión, se debe mejorar y potenciar la presencia y uso en aquellas plataformas más adecuadas, haciéndose necesaria la creación de una estrategia comunicativa específicamente digital planteándose algunas cuestiones de reflexión y debate para seguir alentando nuevas discusiones e investigaciones.

Licitació EAC/08/2015 - Estudi sobre desenvolupament d'audiències

L’objectiu de l’estudi és oferir enfocaments i mètodes d’èxit en l’àmbit del desenvolupament d’audiències i divulgar-los entre les organitzacions culturals europees. També es faran servir com a base pels criteris de selecció per a les properes de convocatòries del programa Europa Creativa. La data límit per presentar-se en aquesta convocatòria de licitació és el 21 d'agost de 2015.

L’estudi també pretén dotar els líders culturals amb els mitjans necessaris per posar l'audiència al centre de les seves organitzacions culturals  (en l’àmbit dels consells d’administració, de la comunicació i dels departaments artístics, dels consells consultors i d’altres estructures de decisió) o externament (autoritats públiques, patrocinadors, grups d'amics, espònsors, etc). 

Experiències pràctiques en recerca per a la construcció d’audiències

Bob Harlow | The Wallace Foundation

Millorar la relació amb els públics és una prioritat per a les organitzacions culturals. Algunes institucions reconeixen la importància de desenvolupar tasques d’investigació i recerca en aquesta àrea però encara són poques les que han aconseguit dur-la a terme. La majoria d’institucions al·leguen manca de recursos financers, de temps i de capacitats. L’objectiu d’aquesta guia és ajudar les organitzacions culturals a superar aquests obstacles i proporcionar mètodes simples i pràctics per tal que puguin consolidar la relació amb les seves audiències. L’autor es basa en la literatura recent sobre el tema i presenta un ventall divers d’iniciatives desenvolupades per organitzacions artístiques per atreure i fidelitzar nous públics. Els objectius bàsics del document són: 1) Conscienciar les organitzacions artístiques del seu potencial per a la creació d’audiències; 2) Ajudar a crear materials promocionals més efectius, i 3) Explicar com fer un seguiment i avaluació dels progressos assolits en el foment de les audiències.

Informe de transparencia y buen gobierno de los museos de bellas artes y arte contemporáneo 2015

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.

El taulell de revistes a Pinterest

El Centre d’Informació i Documentació té un taulell Pinterest dedicat a mostrar els nous números de revistes disponibles al Centre i de revistes digitals que es poden consultar en text complet i que pensem us poden interessar.

Atenció:  Si sou membres d'Interacció podeu demanar-nos còpies d'articles.

Així que segueix-nos també a Pinterest!

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Curs sobre Comunicació Digital de l'Art

A Art-Xipèlag estam molt contents d'organitzar un curs que pensam pot resultar molt atractiu i útil per als diferents professionals de la cultura. Es tracta d'un curs sobre Comunicació Digital de l'Art. Creiem que tant important com realitzar una bona obra artística o un bon projecte cultural és fer-ne una bona comunicació i difusió. Si el que fem no arriba al públic servirà de poc fer la feina i moltes vegades el professional no coneix prou eines per a aconseguir-ho.

Museus de Balears i Xarxes Socials

Un dels punts més importants d'Art-Xipèlag, com a Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és la investigació. Si bé és una realitat que no hem pogut realitzar tota la que hauríem volgut perquè per investigar bé es necessita temps i aquest és el que sempre ens falta. Però el nostre desig és conèixer de primera mà com és desenvolupa la realitat cultural de les nostres Illes, quines mancances té, com es poden trobar possibles solucions, què pensen els professionals... Volem conèixer-ho de totes les Illes i de tots els sectors. És una tasca complexa i laboriosa però com dèiem, és una de les nostres bases i ganes de fer feina en tenim moltes!

Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural y natural

Antonio Espinosa Ruiz, Carmina Bonmatí Lledó (eds.) | Trea

Manual que aborda qüestions relatives al disseny, normativa, tecnologies, formació del personal, atenció al públic o planificació i política de la institució en matèria d’accessibilitat i inclusió de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social. Inclou reflexions teòriques, qüestions pràctiques i exemples de bones pràctiques.

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social