Màrqueting i comunicació

Estimular els públics a través d'eines digitals a la Unió Europea

Grup de treball dels estats membres de la UE en promoció d’accés a la cultura en àmbit digital sota el mètode obert de coordinació | Unió Europea

Facilitar l’accés a la cultura amb l'ús d'eines digitals és un dels temes pendents per moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i així contibueixin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.

Com estimular l’arribada de públic familiar a museus

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaria General Técnica – Subdirección General de Documentación y Publicaciones

El Laboratorio Permanente de Público de Museos ha considerat essencial l’estudi del segment de públic familiar, ja que el museu necessita les famílies i a la inversa. I perquè? Doncs perquè els hàbits culturals s’inicien en l’àmbit familiar. Tot i que molts equipaments museístics posen en marxa activitats destinades al públic familiar, “és evident que existeix una distància entre els museus i les famílies”. Aquest informe estudia la relació entre aquests des de l’àmbit teòric i després mitjançant una aproximació qualitativa.

La Televisió (encara no) ha mort!

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

Les claus de l'èxit per a la planificació digital a museus

Ali Hossaini i Ngaire Blankenberg | Rowman & Littlefield

Aquesta és una guia que conté la informació clau per a iniciar una planificació i desenvolupament de continguts digitals per als museus. Ens trobem, irremeiablement, en l’era digital i els equipaments culturals han de respondre a les necessitats d’aquest moment històric.

Estudi sobre les dades culturals: consideracions ètiques, problemes i oportunitats. Crònica

"Durant força temps hem jugat amb una separació entre una identitat física i una altra virtual, però aquesta separació és fictícia", va avisar Ramon Sangüesa, fundador i director de la plataforma de recerca i comunicació Equipocafeína. "El que està passant amb les nostres dades ens està passant també a nosaltres mateixos: es comporten com un cos estès". Aquestes vides expandides i digitals comporten una infinitat de possibilitats, però també de riscos ètics i llacunes de coneixement. Sangüesa, juntament amb Ignasi Alcalde i la sociòloga Emma Pivetta, han portat a terme un estudi juntament amb el CERC sobre les consideracions ètiques, els problemes i oportunitats de la recollida de dades en el sector cultural.

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

Com es va viure Interacció17 a Twitter?

La biennal Interacció és un dels esdeveniments de referència en l’àmbit de la cultura. Organitzada pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona des del 1984, les conferències, taules rodones, presentacions i altres activitats que l’integren han tingut l’objectiu de conformar un espai de trobada, debat i intercanvi per a investigadors, gestors, pensadors i creadors dels sectors públic, privat i associatiu, posant l’accent en els temes de més rellevància en l’agenda cultural local i internacional. A més, des del 2012 Interacció també designa la comunitat virtual que gestiona dia a dia el Centre d’Informació i Documentació, i que posa a l’abast de tothom, amb esperit de cooperació i col·laboració, un gran nombre de recursos per al món de la gestió i les polítiques de la cultura.

1

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

La ciència que no apel·la a les emocions no desperta el sentit crític

No és l’evidència el que ens fa canviar de pensament, afirma Tim Requarth en la seva primera contribució a la revista nord-americana sobre política, cultura i tecnologia Slate. Tim Requarth és neurocientífic i professor d’escriptura científica a la Universitat de Colúmbia. Ha dirigit una xarxa de workshops per a escriptors i científics durant deu anys. La divulgació de la ciència és, doncs, el centre de la seva activitat professional i docent.

L’autor qüestiona l’eficàcia de la major part de la comunicació científica: la descripció de fets o l’explicació de proves científiques no comporten, per si soles, canvis en la forma de pensar o en els valors dels destinataris.

Exposicions de ciències: curadoria i disseny, comunicació i avaluació

A. Filippoupoliti | MuseumsEtc

«Science Exhibitions» es tracta d’una obra composada per dos volums que inclou reflexions teòriques i casos pràctics per millorar la divulgació de la ciència entre el gran públic a través de mitjans nous i tradicionals. L’objectiu és proporcionar experiències d’èxit en la concepció, disseny, comunicació i avaluació d’exposicions de divulgació científica, activitats educatives i recursos d’aprenentatge.

En l’obra, s’hi plantegen qüestions clau que han de superar els museus a l’hora d’explicar la ciència, com què cal tenir en compte a l’hora de transformar els fets científics en exposicions o com aquestes poden esdevenir una eina més efectiva a l’hora de narrar la ciència.