Manifestacions culturals

La Festa Major de Banyoles genera una riquesa de més de 270.000 euros anuals al Pla de l’Estany

Marta Llatcha |  Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza l’impacte econòmic de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. El treball, que segueix la metodologia establerta pel Departament que calcula els efectes econòmics que tenen sobre el territori els esdeveniments de cultura popular i tradicional, demostra els vincles estrets que hi ha entre les festes populars, la cultura i l'economia a la comarca del Pla de l’Estany. Els resultats també mostren que la cultura, a part de tenir un valor intrínsec, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca. L’avaluació i la mesura dels valors que aquesta festa major aporta a l’economia, la cultura i la societat ofereixen informació útil per a la millora de la gestió de l’esdeveniment, la presa de decisions polítiques i l’assignació de recursos.

Els festivals contemporanis: característiques, perspectives i estudis de casos

European Festival Research Project (EFRP) | Goodfellow

Llibre que contextualitza i mira d’entendre les dinàmiques, impactes i perspectives dels festivals a Europa. L’obra, que inclou tant reflexions teòriques com casos concrets de festivals europeus, tracta qüestions com el fenomen de la festivilització, la sostenibilitat i el paper dels festivals dins l’esfera pública; aspectes relatius al lideratge i a la gestió dels festivals i al seu impacte en el canvi urbà, en la cultura en sentit ampli i en les diverses disciplines artístiques; el futur dels festivals dins la societat en xarxa i el seu paper potencial com a gent de canvi i transformació social.

Dia Mundial del Teatre 2015. Llarga vida al teatre!

L’AADPC encarrega anualment a una personalitat destacada que faci un manifest català del Dia Mundial del Teatre, però enguany l’associació ha donat veu a diversos professionals del sector. El motiu: dirigir-se a la ciutadania per demanar complicitat. Posant en dubte el lema “The show must go on”, cares conegudes expliquen com es reparteix una entrada entre impostos i costos, i el que queda a tots els professionals que fan possible un espectacle, i clamen un seguit de demandes per salvar el sector, com la reducció de l’IVA cultural.


8 de març 2015. Dia Internacional de les Dones

En el marc de la commemoració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones, la Diputació de Barcelona promou la campanya, engegada per l'Institut Català de les Dones, amb el missatge "Tu mous fitxa. Catalunya per l'equitat de gènere".


Estadístiques de festivals: conceptes clau i pràctiques actuals

Institut d’Estadística de la Unesco (UIE)

Segons aquest manual, els festivals són un bon aparador de cultura i creativitat i pedra angular d’algunes estratègies de desenvolupament econòmic i atracció turística, però alerta que encara no s’han acabat de desenvolupar les eines adequades per mesurar l’impacte real dels festivals. El manual vol contribuir a omplir aquest buit i descriu els aspectes teòrics, conceptuals i pràctics que es fan servir en aquests moments per avaluar-ne l'impacte . Presenta els millors processos i metodologies per a la recollida de dades i proporciona un conjunt de recomanacions útils  per als organitzadors i organismes públics (estatals i/o locals) implicats en la celebració de festivals.

Informe del 10º Barómetro del Observatorio de la Cultura

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

Dades del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya de 2014

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014

Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic  

L'estudi d'impacte econòmic de CANET ROCK*014 l'ha elaborat l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, que disposa d'un programa de suport als ajuntaments, el Mentor Territori, que té com a finalitat l'assistència tècnica per al desenvolupament de projectes destinats a la promoció econòmica i l'ocupació. En el cas concret del Canet Rock i el seu impacte econòmic, es va encarregar a l'empresa GESOP, que va fer dues enquestes durant el festival. Una entre els 27.000 visitants que van acostar-se al municipi amb motiu de la celebració del Canet Rock i una altra entre els comerciants de Canet. De la primera es van fer gairebé un miler d'entrevistes. De la segona mig centenar.

Entrevista a Joan Andreu Joan, organitzador del SummerPie Festival

Una de les coses que més ens agrada a Art-Xipèlag , Observatori de la Cultura de les Illes Balears, és establir xarxes virtuals i físiques amb els protagonistes de la cultura illenca. Volem aportar el nostre granet de sorra perquè a poc a poc es conegui la bona feina que s'està fent per part dels professionals.

Festivals de musiques[s], un monde en mutation, une comparaison internationale

Emmanuel Négrier, Michel Guérin, Lluis Bonet (dirs.) | France Festivals | Editions Michel de Maule

Estudi comparatiu sobre els festivals de música a nou països europeus i el Quebec. En total s’hi analitzen 390 festivals de diferents gèneres, estils musicals i dimensió. En l’anàlisi es tenen en compte aspectes com les finances, la naturalesa de les ajudes públiques o privades, el projecte cultural i la política de programació, activitats paral·leles, els públics, accessibilitat, cooperació artística i partenariat territorial, estratègies de comunicació o recursos humans. L’objectiu és proporcionar, un estudi íntegre i rigorós sobre el context polític, de gestió, cultural i artístic en el qual es desenvolupen aquests esdeveniments culturals i artístics.