Indústries culturals

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Cultura libre de Estado

Jaron Rowan | Traficantes de sueños

«Té cabuda una cultura lliure d’estat en les institucions?» Jaron Rowan reflexiona al voltant d’aquesta idea, fent un repàs del camí traçat per l’anomenada cultura lliure, de les seves limitacions i dels reptes amb què s’enfronten avui el sector cultural i les institucions amb un canvi de paradigma que està transformant el funcionament tradicional de l’estat envers el sector cultural. Aquest llibre és, primer de tot, una crida a les formacions polítiques del canvi per no oblidar el poder de la cultura en la transformació cap a una societat més rica i democràtica.

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

El panorama cultural a Espanya segons l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016»

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

El sector cultural representava el 2,9% del total de l’ocupació a Espanya el 2015; unes 515.000 persones, de les quals la majoria, el 59,9%, eren homes, segons dades de l’«Anuario de Estadísticas Culturales 2016». El 69,2% dels ocupats eren assalariats, mentre que la resta, el 30,8%, figuren a les estadístiques com a no assalariats. Aquest percentatge ha pujat gairebé 1 punt des del 2014, i segueix la tendència dels darrers anys, la qual confirma el creixement del nombre d’autònoms i la davallada de nombre de joves (del 3,9% al 3,5%) que treballen en el sector. El desglossament de les dades, però, no permet conèixer les característiques de la situació professional d’aquests autònoms, ni quins altres tipus de treballadors no assalariats es contemplen.

EconomistsTalkArt.org. Els economistes parlen de cultura

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

Culture Statistics 2016. El sector cultural en xifres segons Eurostat

Eurostat | Publications Office of the European Union

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de «Culture Statistics» publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Tuit de la setmana

de presentador de un reality a presidente de ee.uu, ni adorno hubiera podido predecir las peores derivas de la industria cultural @sirjaron

Hacia una política cultural de la Unión Europea

Belén Becerril Atienza| Aranzadi

En el marc de la creixent diversitat cultural actual, la cultura és essencial per al futur del projecte polític de la Unió Europea. El procés d’integració europeu necessita fonamentar-se en polítiques que no es limitin a l’àmbit econòmic i polític, sinó que comprenguin aspectes d’ordre cultural basats en una herència comuna i una comunitat de cultures, i que afecten l’imaginari simbòlic col·lectiu. Però, estem avançant, realment, cap a una política cultural europea?

Anuari SGAE 2016 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2015 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior.

Malgrat la tímida recuperació que semblen experimentar per segon any consecutiu alguns dels indicadors, l’any 2015 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).