Europa

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21

No culture, no Europe. On the foundation of politics

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Les dades obertes del Ministeri de Cultura francès

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

Who participates and how much? Explaining non-attendance and the frequency of attending arts and heritage activities

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

The Indicator Framework on Culture and Democracy

El lligam entre cultura i política a Europa no havia comptat mai amb tanta evidència empírica com fins ara. El Consell d’Europa ha desenvolupat l'Indicator Framework on Culture and Democracy, una potent eina per a examinar quin és l’estat de la relació entre cultura i democràcia en els països membres i per establir comparatives que ajudin a identificar oportunitats i reptes per a les futures intervencions en les polítiques culturals.

Guia de xarxes culturals de Creative Europe

Programa Europa Creativa

Europa Creativa és el programa de la Unió Europea que promou els sectors cultural, audiovisual i de la creació que, a través d’un important fons  - 1,46 bilions d’euros fins l’any 2020 –, prioritza l’enfortiment de la competitivitat d’aquests sectors, guanyar nous públics i estimular un creixement en xarxa.

Aquesta guia recull presentacions de les 23 xarxes culturals escollides per Europa Creativa, que treballen en una gran varietat de sectors – música, arts escèniques, investigació i educació, patrimoni... – i que representen al voltant de 4.000 organitzacions.

El panorama de l’espectacle en viu a Europa en plena era digital

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.

La legitimització dels festivals, Avinyó i els... geo-artistes?

L’Observatoire, la revue des politiques culturelles

Els «geo-artistes» a estudi a la revista francesa l’Observatoire, un referent en matèria de polítiques culturals, que dedica un interessant monogràfic a les noves dinàmiques entre els artistes i l’espai públic i el territori, els nous tipus de col·laboracions i les noves situacions amb què s’hi troben la creació i la geografia urbana. El número 48 d’aquesta revista dedica, a més, un apartat especial a la darrera edició del Festival d’Avinyó.

Destaquem també l’article «Les enjeux de la reconnaissance publique des festivals», del sociòleg Emmanuel Wallon, sobre la determinació del rol dels festivals en les polítiques culturals, més enllà de la seva instrumentalització.