Europa

The Human Library: persones «en préstec» contra la violència i els estereotips socials

Una de les funcions d’una biblioteca és, a més de procurar la divulgació del coneixement, fer recerca per ampliar, enriquir i renovar els materials i els punts de vista que posa a disposició dels ciutadans. Avui dia, en ple debat sobre el paper que han de tenir les biblioteques públiques, presentem ‘The Human Library’, un projecte que va arrencar l’any 2000 a Copenhaguen amb continuïtat arreu del món i que, si bé no es desenvolupa estrictament en l’espai de la biblioteca, sí dona un nou sentit al concepte de préstec bibliotecari: els «lectors» tenen a la seva disposició títols com «Refugiada» o «Bipolar», però no es tracta de llibres, sinó de persones que ofereixen lliurement la seva conversa, una nova lectura contra la violència, els prejudicis i els estereotips socials.

Les arts en el món digital: estratègies emergents

Canada Council for the Arts

Amb l’objectiu de fer servir entorns i eines digitals per millorar la qualitat i l’abast de les arts, el Consell de les Arts de Canadà està desenvolupant una estratègia digital per a que el sector de les arts respongui més eficaçment als canvis originats per la irrupció de les tecnologies digitals: la cimera «the Arts in a Digital World», que es va celebrar entre el 15 i el 17 de març, n’és una prova.

En aquest context, el Consell ha encarregat l’informe «The Arts in a Digital World – Literature Review», que analitza les estratègies digitals adoptades per artistes i institucions culturals referents d’arreu del món, a partir d’una revisió de la literatura i entrevistes amb membres d’aquestes organitzacions.

Arteplan, guia d’intervencions artístiques al territori

Le  pOlau - pôle des arts urbains

Us presentem la plataforma «Arteplan : Arts et Aménagement des territoires» (arts i ordenació del territori), una eina evolutiva i col·laborativa, la tasca principal de la qual és actualitzar els lligams entre les accions artístiques i la intervenció en el territori, i esdevenir un espai per a la reflexió per repensar aquest tipus d’accions.

Aquest lloc web, que funciona en forma de mapa-guia de pràctiques innovadores, compta actualment amb més de 300 iniciatives de tot tipus, des de referents institucionals fins a propostes acabades de sorgir. Aquestes iniciatives es classifiquen segons la seva forma de modificar el territori, ja sigui com element unificador dels actors, de relectura de l’espai, de transformació, d’obertura de nous espais de debat o el desenvolupament de mètodes alternatius d’urbanisme.


La cultura en el debat sobre el projecte d’Europa

A propòsit de la conferència de Srećko Horvat al CCCB

Fa uns dies vaig assistir a la conferència que Srećko Horvat (1983), el filòsof croat deixeble de Slavoj Žižek,[1] va oferir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en el marc del debat sobre el projecte europeu, que actualment viu un dels moments més crítics. L’acte, part del cicle ‘Vella Europa, noves utopies’, va ser multitudinari. De fet, Horvat ha estat un dels pensadors convidats més mediàtics i ha concedit diverses entrevistes als mitjans en les darreres setmanes.

En aquesta intervenció al CCCB, però, malgrat l’aparent posicionament de les polítiques de la Unió Europea, les quals defensen la cultura com un dels pilars per reconstruir la identitat d’Europa i per al seu desenvolupament sostenible, no va fer referència de manera explícita a la cultura. Davant aquest fet, proposo una petita reflexió per dilucidar quin és el paper del sector cultural en els debats de l’actualitat sobre aquesta qüestió, després de fer un repàs del que va ser la conferència del croat.

El nou rol de les biblioteques públiques segons el Parlament Europeu

Barbara Lison, Natascha Reip, Frank Huysmans i Dan Mount | Parlament Europeu

L’informe que presentem és una compilació de tres documents elaborats per a un taller del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu (CULT Committee):  «The New Role of Public Libraries in Local Communities»; «Promoting Media and Information Literacy in Libraries»;  «E-Lending: Challenges and Opportunities», en els quals s’analitzen qüestions d’actualitat pel que fa a les biblioteques públiques: la inclusió social i la dinamització econòmica local, l’educació per a una visió crítica dels mitjans de comunicació i la informació, i la regulació del préstec digital.

«Urban Europe»: estadístiques d’Eurostat sobre els territoris urbans a la UE

Eurostat | Publications Office of the European Union

Si fa un mes  parlàvem de l’informe mundial «Culture Urban Future», que la UNESCO va presentar a l’octubre de 2016 a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’, avui presentem «Urban Europe. Statistics on cities, towns and suburbs (2016 edition)», un informe d’EUROSTAT que aprofita l’interès que ha suscitat arreu aquesta conferència sobre el futur de les ciutats per mostrar un recull d’estadístiques sobre els territoris urbans dels països membres de la Unió Europea, els de l’Associació Europea del Lliure Comerç (EFTA) i els països candidats.

Europolis: cap a un nou model de ciutat europea sostenible?

Svetlana Hristova, Milena Dragicevic Sesic i Nancy Duxbury (ed.) | Routledge

És possible imaginar un nou model europeu de ciutat sostenible que es fonamenti en l’ús explícit de la cultura? «Culture and Sustainability in European Cities. Imagining Europolis» ofereix una selecció de noves realitats emergents de ciutats petites i mitjanes a Europa que fan pensar que sí, que el potencial de la cultura com a factor de sostenibilitat i cohesió urbana és gran i que ja està donant lloc a un model anomenat Europolis.

Revista Debats | Cultura i estat: autonomia creativa, lluita política i instrumentalització

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La revista de cultura, poder i societat «Debats» ha publicat el seu darrer número, vol. 130/2, en el qual aborda la problemàtica relació entre la cultura i l’estat, que comença amb una excel·lent introducció de Joaquim Rius-Ulldemolins que repassa les sinèrgies que s’han vingut donant entre els dos àmbits, i que compta amb aportacions de figures rellevants de l’àmbit de la recerca acadèmica que analitzen temes com la politització i instrumentalització de la cultura o el paper que exerceix com a agent de canvi social.

Aquest número reivindica un debat més profund a l’estat en matèria de polítiques culturals, fins ara molt desconnectat d’altres països de referència, com el Regne Unit o França, i de les noves tendències com «com l’agencialització de la política cultural, els límits de l’acció pública i les seues inèrcies, la crítica al seu elitisme de facto i al seu rol legitimador de l’especulació i la gentrificació o la politització de la cultura i les seues potencialitats i límits transformadors».

‘Culture for Cities and Regions’. Una oportunitat per explorar iniciatives culturals d’èxit en ciutats europees

Culture for Cities and Regions

Si us interessen les polítiques culturals en l’àmbit de les ciutats, aquest és un recurs per a vosaltres. El web ‘Culture for Cities and Regions’ posa al vostre abast un projecte dedicat a la promoció de la inversió en cultura a les ciutats i regions europees i a la transferència d’aquest coneixement, mitjançant un catàleg de bones pràctiques amb 70 casos d’estudi de lliure disposició.

Tuit de la setmana

En part, la crisi d'Europa té a veure amb un relat cultural tímid (i caduc) i unes polítiques culturals molt primes. @jordipascual21