Equipaments culturals

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Fa uns dies us vàrem presentar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un dels projectes culturals més importants de l’Alt Pirineu, però no l’únic. Uns 15 kilòmetres al sud d’Esterri d’Àneu (Lleida) hi trobem el petitíssim poble de Farrera, de 25 habitants, on tot i les dificultats hi brilla el Centre d’Art i Natura des de 1996.  El CAN de Farrera és la única entitat que dóna suport als creadors de la regió pirinenca en la seva vessant catalana, però a més de ser una residència que acull a investigadors i artistes, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors culturals del Pirineu, organitzant activitats de tota mena com exposicions, cursos, jornades o editant publicacions sobre diversos elements del territori.

Tuit de la setmana

"No s'han de construïr nous museus sinó fer més préstecs als petits" Agnes Gund @MontseCampsP

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Ecomuseu de les Valls d’Àneu 

El #debat16 posa el focus sobre l’estat de la cultura als petits municipis perquè és una evidència que les persones que resideixen a les localitats més petites pateixen les conseqüències d’estar allunyats dels centres urbans, on es concentra no només l’activitat econòmica sinó també el poder polític.

Tot i que Catalunya és un país relativament petit i un pot desplaçar-se de punta a punta de la costa en poc menys de 3 hores i des del Pirineu occidental fins a les Terres de l’Ebre en 4 hores, viure en un petit municipi en una zona perifèrica i de difícil accés com el Pirineu té un impacte considerable sobre la relació entre els ciutadans i la cultura. Per aquest motiu, projectes com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu tenen una gran importància ja que contribueixen, no només a recuperar un patrimoni etnològic característic, sinó també a millorar una oferta cultural molt limitada.

"Un poble necessita un forn i una llibreria per ser poble"

Rafael Vallbona  | El Mundo, Ed. Catalunya, 1 de setembre de 2016

La meitat de les llibreries catalanes factura menys de 90.000 euros l'any, i només el 10%, més de 600.000. I, tot i això, les llibreries catalanes venen el 20,3% del total d'Espanya. Això vol dir que els petits llibreters de poble són una part tan fonamental com oblidada del sistema editorial. Fem justícia.

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

Obrim aquesta sèrie de textos sobre projectes culturals situats a petits municipis amb un dels diversos centres d’art que es poden trobar a la Catalunya rural. El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat “El Forn de la Calç” de Calders resulta especialment rellevant per dues raons: CACIS, com molts dels centres anàlegs situats a entorns urbans,  té la seva seu a un antic edifici industrial (un forn de pedra). Aquest fet estableix des del primer moment una relació especial entre la seva activitat, la creació i la difusió artística,  i el valor històric i paisatgístic d’aquest patrimoni cultural.

Hi ha vida (cultural) als petits municipis

Com en les anteriors edicions dels debats i jornades d’Interacció, la comunitat virtual esdevé un fòrum ideal per anar-hi fent bullir l’olla en les setmanes prèvies, publicant articles, ressenyes, analitzant dades o difonent informacions que ens ajuden a contextualitzar el debat i a fomentar l’intercanvi de posicions.

En les darreres setmanes hem anat publicant alguns articles per posar les bases d’un debat enriquidor: hem difós algunes ressenyes de monografies i articles sobre cultura i polítiques culturals en entorns rurals a Europa i una breu nota sobre el marc legal de la cultura en l’àmbit local a Espanya i continuarem publicant articles d’aquest tipus fins a finals del mes d’octubre.

Idees per a l’arquitectura i disseny de centres culturals

Peter Lényi (ed.) | Trans Europe Halles

Aquesta publicació pot ser una bona font d’inspiració si esteu en procés de concepció d’un nou centre cultural, de renovació d’un edifici o repensant el disseny i arquitectura d’un equipament. Hi podeu trobar tant grans idees com petit trucs extrets de la visita, per part d’arquitectes, a centres culturals europeus membres de la xarxa Trans Europe Halls.