Equipaments culturals

Polítiques culturals i biblioteques

Polítiques culturals i Biblioteques

Sovint em plantejo el rol que s’atorga a  les biblioteques en la implementació de polítiques culturals tant locals com governamentals. Darrerament proliferen els estudis que avalen i donen valor a aquest servei públic com a bé social i cultural, com a espais de cohesió i integració social i en defineixen la seva funció com una institució que garanteix un accés igualitari a la informació. Funcions socials que han contribuït a una major justícia social al llarg de la història i que no pretenc qüestionar, però si matissar en alguns aspectes i provocar reaccions que vagin més enllà de les intencions i dels anàlisis teòrics. En l’àmbit que ens ocupa, els canvis són constants i mantenir els paràmetres d’anàlisi de foment a la lectura i accés universal, potser es queda a mig camí entre les funcions que ens son pròpies i les necessitats de la societat actual. De fet ens estem apropiant dels beneficis de la lectura, en les nostres anàlisis, com a valors proporcionats per les biblioteques pel sol fet d’exercir com a servei públic.

Estadística de galeries d’art 2013

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Les galeries d’art no s’han d’entendre només com a agents intermediaris entre oferta i demanda en el mercat de l’art, sinó també com a espais on es porta a terme una tasca important de creació i difusió artística.  En aquest sentit, l’any 2013 es van exposar obres de 3.629 artistes en les 144 galeries d’art de Catalunya. Així ho recull l’Estadística de galeries d’art 2013, que també determina que el 84,7 % de la facturació prové de la venda directa d’obres d’art, la majoria d’art contemporani.

El programa cultural de Barcelona en Comú, una oportunitat pel teixit associatiu

Oriol Cendra Planas, tècnic de cultura; Fotografia: 125 aniversari de la comparsa dels Nans nous, Berga, 2015

L'article ha estat publicat a Tornaveu. Associacionisme i cultura. En aquesta versió hi afegeixo unes Notes finals en què incorporo dos comentaris crítics rebuts rebuts arrel de la seva publicació i que considero interessants per ampliar el focus de debat.

En aquest article defenso que el programa en matèria de cultura de BCN en Comú hauria de generar bones expectatives a la cultura associativa i popular de la capital de Catalunya: desplegar i articular el potencial de les Comissions de carrer de les festes majors o bonificar el model ateneístic de gestió dels equipaments de proximitat són dues línies de treball plenament concordants amb aquest programa.

El futuro de los centros culturales en la Europa Creativa

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

Tuit de la setmana

@mireiamora

Pla d'Equipaments Culturals de Vilassar de Mar

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla d’Equipaments Culturals neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de reflexionar sobre la dotació d’espais per a la cultura al municipi i el paper que aquests juguen en l’accés a la vida cultural per part de la població. El Pla ha de servir per ordenar i aprofitar millor els recursos existents, detectar necessitats no cobertes i plantejar opcions per al desenvolupament de la xarxa d’equipaments culturals i la definició de les seves funcions a mig i llarg termini.

Tuit de la setmana

Bones notícies del Dia Internacional de la Dansa 2015. Avui s'ha posat en marxa la nova La Caldera Barcelona. Enhorabona! La dansa avui balla bé!

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la ciudad creativa: los centros cívicos en Barcelona

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.